La desertitzaci贸 comercial a Valls, un preocupant problema que s'accentua

Un estudi encarregat per l鈥橝juntament de Valls evidencia que dels 1.200 locals comercials que hi ha a la ciutat, 400 resten tancats
El carrer de la Cort 茅s un dels eixos comercials m茅s destacats de la ciutat | Jordi Vilanova
 

El petit i mitj脿 comer莽 de Valls no viu el seu millor moment. Aquesta 茅s una de les m煤ltiples conclusions exposades a 鈥楧iagnosi i perspectives de futur dels establiments comercials i de serveis de Valls鈥, un estudi que el 2019 va encarregar el consistori municipal a l鈥橢scola Superior de Comer莽 i Distribuci贸, amb la finalitat d鈥檃nalitzar l鈥檈stat en qu猫 es troba el sector i tra莽ar diverses l铆nies d鈥檃ctuaci贸 per a revertir la situaci贸.

El document, presentat a finals de l鈥檃ny passat al Consell Municipal de Comer莽 de Valls, mostra dades for莽a pragm脿tiques sobre la situaci贸 que pateix el comer莽 vallenc. Per exemple, dels 1.200 locals comercials de la capital de l鈥橝lt Camp, en l鈥檃ctualitat 400 estan tancats i 800, oberts. 

L鈥檃n脿lisi t茅 en compte la demanda comercial que existeix en les diverses zones a trav茅s dels grups d鈥檈dat i nacionalitats. Alhora, es basa en els eixos comercials de la ciutat i l鈥檈structura de serveis amb qu猫 es troba el consumidor. En aquest sentit, el treball se centra en les zones hist貌riques del carrer de la Cort, el Pati i la pla莽a de l鈥橭li. Tamb茅, en espais m茅s perif猫rics com poden ser els carrers Avenir, Vallvera, passeig de l鈥橢staci贸, Abat Llort, Germans Sant Gabriel, Jaume Huguet i Anselm Clav茅. Per 煤ltim, tamb茅 inclou els carrers comercials dels suburbis de la carretera del Pla i de l鈥檃vinguda del Forn脿s.

Perspectives i estrat猫gies comercials

La diagnosi tamb茅 inclou una bateria de propostes que es poden executar en un termini de dos anys. A tall d鈥檈xemple, hi ha eines per afavorir la implementaci贸 de negocis i empreses al nucli hist貌ric de la ciutat, i es recalca que han d鈥檃nar en conson脿ncia amb l鈥檕ferta residencial, d鈥檋abitatge i dels equipaments. Aix貌, per貌, ja dep猫n de la voluntat pol铆tica existent per a poder-les dur a terme.

Aspecte actual del carrer Major, amb la majoria de comer莽os tancats | Albert Oliva

En aquest context, Dolors Farr茅, l'alcaldessa, en la passada campanya electoral de les municipals va fer un esment especial a aquesta realitat. La batllessa apuntava en una possible mediaci贸 a mitj脿 termini amb els propietaris de locals comercials buits, per tal de convertir-los en aparadors. D'aquesta manera, per una banda es dotarien els espais en des煤s d'una utilitat comercial i, de l'altra, es contribuiria a embellir la via mitjan莽ant les iniciatives particulars.

El turisme com a eix estrat猫gic

Segons l'estudi, el turisme i la restauraci贸 s贸n els punts forts de l鈥estrat猫gia comercial vallenca. La capital de l'Alt Camp es pot distingir per un calendari festiu i una oferta gastron貌mica exclusiva. Aix铆, el fet casteller, la cal莽otada o les diverses festes patrimonials anuals esdevenen un reclam 煤nic que ofereix una gran potencialitat tur铆stica i comercial.

En aquest 脿mbit, cal una planificaci贸 exhaustiva entorn d'aquests reclams per tal de dinamitzar el sector. Darrerament, han tancat diversos establiments hist貌rics per falta de relleu generacional. Amb aquests imputs, cal saber llegir les necessitats de la societat actual i apostar per la singularitat i els productes de qualitat. 

Empla莽ament definitiu per al mercat setmanal

Des del 24 de juliol de l'any passat, a causa de les obres d'urbanitzaci贸 del passeig dels Caputxins, el mercat de la roba dels dimecres s'ha traslladat al Pati, la pla莽a del Quarter i carrer Germans Sant Gabriel. En canvi, els dissabtes, amb un nombre inferior de parades, el mercat se situa nom茅s a la pla莽a del Quarter. Aix貌 ha comportat una revitalitzaci贸 dels espais i els comer莽os de la zona i, davant de la valoraci贸 positiva del sector, sembla que aquest acabar脿 sent l'empla莽ament definitiu de les parades.

El mercat es celebra des de fa m茅s de 800 anys a la ciutat | Albert Oliva

A m茅s, amb l鈥檕bjectiu de facilitar l鈥檈stacionament i la mobilitat, l'Ajuntament de Valls ha establert que els dimecres de mercat, es pugui aparcar per nom茅s 2 euros tot el dia a l鈥檃parcament soterrat del Pati, despr茅s de l鈥檃cord assolit amb l鈥檈mpresa Empark, concession脿ria del servei.

"馃懚Teatre per a nadons i arts visuals, aquest cap de setmana a Alcover" "馃憠Les Pobles acull una prova pilot de recollida de residus voluminosos porta a porta"