El Pont Trencat de Valls: el nou atractiu turístic redescobert entre la riuada de l’octubre i la desescalada

La retirada de la vegetació de la zona ha deixat al descobert la construcció que data del segle XVI
Aspecte actual del pont | Albert Oliva

L’agressivitat de la riuada del passat mes d’octubre continua tenint conseqüències en la transformació del paisatge del nostre territori. Així, la llera del riu Francolí, al seu pas per les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp ha canviat completament de fisonomia, ha perdut alguns dels seus atributs que l’han caracteritzat en els últims anys i n’ha recuperat d’altres que es creien oblidats.

 

En aquest sentit, un dels elements més destacats que aquests dies ha ressorgit de les seves cendres, com una autèntica au fènix, és l’anomenat Pont Trencat, a la partida dels Fontanals de Valls, entre el torrent del Puig i el Francolí. Els treballs de millora de la conca fluvial del riu després de l’episodi de fa set mesos i la retirada de la vegetació invasora de l’espai han permès deixar al descobert aquest element arquitectònic, únic i de gran interès patrimonial a causa de l’antiguitat de la construcció i de la seva història singular.

 

Un pont que data del segle XVI

El pont, proper al Mas de Barrotes, data del segle XVI i es troba situat a l’antic camí que va de Tarragona a Lleida, i que també servia per anar de Valls a Alcover i a Reus. És totalment de pedra i en els seus trams encara conservats, l’amplada és de més de 3 metres. Tots els arcs són de mig punt i estan emmarcats amb carreus, mentre que les voltes són de pedra lligada amb morter.

 

Tot i que cada pilar forma un angle sortint als costats encarats al riu, per tal de fer-lo més resistent a l’efecte de les riuades, a dia d’avui, i a causa d’una catàstrofe natural similar a la que es va viure el 22 d’octubre passat, la construcció està escapçada, i dels quatre arcs originals tan sols es conserven els dos primers de la riba esquerra del riu, així com la major part de l’arrencada del pont des d’aquella banda, mentre que a la riba dreta tan sols es conserva l’arrencada del darrer arc. 

Entorn del pont | Albert Oliva

De fet, riu avall, en el límit amb el terme del Milà, es pot trobar una estructura de pedra lligada amb morter, de grans dimensions, que ha anat baixant pel Francolí a conseqüència de les riuades. Possiblement sigui un fragment del Pont Trencat.

 

L’aiguat de Sant Bartomeu de 1843

La denominació de ‘Pont Trencat’ cal situar-la fa gairebé 180 anys. Durant l’aiguat del 24 d’agost de 1843, anomenat popularment de Sant Bartomeu, la construcció es va col·lapsar i va cedir bona part del cos central. De fet, l’aigua es va emportar el pilar d’on arrencaven el tercer i quart arc, els quals també van desaparèixer en la seva major part, i el pont va quedar totalment escapçat i impracticable.

 

És a partir d’aquell moment que l’element rep aquesta denominació, ja que l’Ajuntament de Valls va desestimar la  possibilitat  de  reconstruir-lo i a partir d’aquella data el camí d’Alcover va creuar el Francolí per un gual proper a les ruïnes del pont, fins a la construcció de la nova carretera d’Alcover, amb un altre traçat, en la segona meitat del segle XIX.

 

El poder de les xarxes socials en el desconfinament

Tot i que el pont ha romàs impassible al pas del temps, la vegetació atapeïda de l’entorn i la distància de prop de 5 quilòmetres que hi ha amb el nucli de població, ja que es troba al límit del terme municipal, han fet que, fins a dia d’avui, el lloc sigui força desconegut. No obstant això, les mesures restrictives quant a la mobilitat pel territori durant la desescalada de la crisi sanitària han facilitat que moltes persones s’hagin interessat per l’entorn més immediat a l’hora de practicar esport o sortir a passejar.

La maquinària encara repara els danys de l'aiguat de l'octubre de 2019 | Albert Oliva

Les xarxes socials també han jugat el seu paper a l’hora de promocionar l’indret com un entorn vàlid per dur a terme les escapades d’aquestes últimes setmanes i, en aquest sentit, són molts els que han demanat a través de les xarxes les indicacions de l’itinerari per arribar-hi a peu. A partir d’aquí, només el manteniment de la zona i el pas del temps diran si el Pont Trencat s’acaba convertint en un dels espais d’esbarjo preferits dels vallencs, juntament amb el Pont de Goi, el camí de la Verneda, la font de Sant Bernat o el Tomb del Balcó.