VÍDEO

Explosió d'una bombona de gas en una barricada a Tarragona

ATENCIÓ

Tots els talls de carretera previstos per aquest dissabte, 19 d'octubre

L'Alt Camp, la comarca més afectada del país per l'aiguat de Sant Tomàs de 1994

Les pluges abudants van descarregar, durant hores, sobres les capçaleres dels rius, rieres i torrents i van col·lapsar la xarxa hidrogràfica de tot el Camp de Tarragona
El cabal del riu Brugent al seu pas per la Riba va ser 450 m3 per segon | Setmanari El Pati

 

Els forts aiguats durant la matinada del 10 d'octubre de 1994 van produir les pitjors inundacions del segle XX a l’Alt Camp. Concretament, el municipi de la Riba, a tocar de la llera dels rius Francolí i Brugent, va ser la zona de la comarca més afectada i es podria dir de tota Catalunya. En només 24 hores van caure 177 litres per metre quadrat, gairebé la mateixa quantitat de precipitació de pluja que el terme ribetà ha tingut enguany.

 

 

Altres riuades històriques registrades a la Riba corresponen als anys 1792, 1850, 1874 i 1930, però la del dia de Sant Tomàs de fa 25 anys va ser la més catastròfica. Les pluges abundants van descarregar, durant hores, sobres les capçaleres dels rius, rieres i torrents i van col·lapsar la xarxa hidrogràfica de tot el Camp de Tarragona. El riu Brugent vessa les aigües al Francolí, a l'alçada de la Riba, i la suma dels dos cabals fluvials, extraordinàriament crescuts des de la Conca de Barberà, va disparar totes les alarmes a primera hora del matí.

 

Com un dia normal, els ribetans es disposaven a iniciar la seva rutina però, en pocs minuts, el pont de cal Cisquet que uneix les dues parts del poble a una desena de metres va quedar engolit per la virulència de les aigües. El cabal havia augmentat fins als 450 m3 per segon i l'amplada del riu ocupava més de 100 metres. Tot el que hi havia dins d’aquest perímetre s’ho va endur la riuada i el municipi va quedar incomunicat durant hores.

Estat en què va quedar el pont de cal Cisquet, després de la riuada | Setmanari El Vallenc

 

Els difunts del cementiri, riu avall

El cementiri de la localitat va ser un dels punts que es va veure més afectat, a causa de la seva situació propera al riu. En el punt de la màxima crescuda del cabal fluvial, els habitants del poble van assistir, atònits, a un dels moments més macabres que es recorden a la Riba: el riu es va obrir camí entre els murs i va penetrar dins del cementiri. En aquesta catàstrofe, a més de desaparèixer tres nínxols, dos panteons, la capella i el mur de contenció, cal comptabilitzar unes pèrdues molt sensibles i sentimentals, ja que diversos fèretres amb els difunts a dins van ser engolits per l'aigua, riu avall. Fins i tot hi ha cadàvers que, alguns d'ells amb una sepultura recentment, mai van poder ser recuperats.

 

Interrupcions de serveis i pèrdues milionàries

La gran magnitud del cabal d'aigua també va modificar grotescament la muntanya i el seu entorn, amb la desaparició de gorgs, l'ampliació de lleres i modificació d'alguns meandres. El riu va arrossegar molts metres de sorra, pedres, arbres i elements que van funcionar com a obstacles al pas de l'aigua. Aquest fet va afectar notablement els ponts de la Riba i la Masó.

 

La crescuda dels rius també va tombar quatre torres d’alta tensió entre la Riba i Picamoixons, cosa que va provocar interrupcions en els serveis bàsics d’aigua potable, telèfon i electricitat. Els ribetans van estar hores sense comunicació per carretera per culpa de l'esfondrament dels ponts, d'esvorancs a la carretera o per culpa dels despreniments i haver de ser proveïts d’aliments i aigua pels helicòpters del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, la línia de ferrocarrils que va des de Lleida a l’estació de Picamoixons també va quedar tallada durant tot el dia.

 

L'Ajuntament del municipi, amb la col·laboració institucional i de tots els veïns i veïnes, va poder instal·lar un grup electrogen que va permetre recuperar el servei elèctric a la localitat, l’endemà de la gran riuada. No obstant això, les empreses papereres van tardar molts dies a recuperar el ritme normal de la producció, amb la comptabilització d'unes pèrdues milionàries.

La crescuda del riu es va emportar quatre línies d'alta tensió entre Picamoixons i la Riba | Setmanari El Pati

 

Zona catastròfica

El 1994 va ser un any catastròfic pel poble de la Riba. Només uns mesos abans de l'aiguat, aquesta part de la comarca havia estat assolada per uns incendis greus, i es va perdre moltes hectàrees de massa forestal. Ara, l’aigua acabava la feina i arrossegava tot el que trobava al seu pas, sense cap obstrucció. Segons el govern català, la valoració dels danys ocasionats pels aiguats a l’Alt Camp van ascendir a la quantitat de 667.364.618 pessetes. Els municipis més afectats van ser la Riba, amb una xifra de 246.188.467 pessetes i Mont-ral amb 208.536.944.

 

En aquest sentit, uns dies després de la tragèdia, alguns municipis van demanar a la Generalitat de Catalunya que declarés els seus termes municipals zona catastròfica a causa dels desperfectes soferts. Els ajuntaments que ho van sol·licitar van ser els d’Aiguamúrica, Alcover, Mont-ral, la Riba i la Masó. En paraules de Josep Fort, el batlle ribetà d'aleshores i encara l'actual, «el Brugent va canviar la seva fisonomia, i la fisonomia de tots els ribetans. En només una hora hi va haver temps suficient per destrossar tot el poble». 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris