Guaita forestal

Els guaites forestals, en peu de guerra: no rotund a les càmeres de vigilància a Querol

Catalunya compta amb 47 punts de guaita, 7 dels quals es troben al Camp de Tarragona i 9 a les Terres de l’Ebre

El model de guaita forestal al nostre país té els dies comptats. La Generalitat de Catalunya ha aprovat el desmantellament  dels 47 punts de guaita que hi ha repartits arreu del Principal, 7 dels quals es troben al Camp de Tarragona i 9 a les Terres de l’Ebre. L’administració justifica aquesta decisió argumentant la  baixa efectivitat del servei en el model  actual i la necessitat d’adoptar noves mesures que millorin la detecció  i l’evolució dels incendis  forestals. A més, el canvi climàtic ha comportat que es desestacionalitzi el risc d’incendi dels mesos d’estiu i s’ampliï en els 365 de l’any.

Davant d’aquest nou plantejament, els professionals del sector i les administracions locals afectades han alçat la veu d’alarma per evidenciar la necessitat de comptar amb aquest servei en els punts estratègics  del territori i, fins i tot, reforçar-lo. Exposen que les funcions que realitza el personal de guaita «són bàsiques per detectar ràpidament les columnes de fum, localitzar-les degudament en el territori i comunicar-les a la sala de control per a preparar l’operatiu amb el cos de Bombers».

Millors resultats amb les càmeres de vigilància

Els canvis en la campanya forestal de 2020 s’han començat a materialitzar, però, amb el desmantellament d’algunes torres de guaita de la demarcació, com és el cas de la del Puig d’en Cama, entre el terme municipal d’Almoster  i la Selva del Camp, a la comarca del Baix Camp. En el seu lloc, hi ha la intenció d’instal·lar càmeres de vigilància per aconseguir una visualització total del territori per tal de detectar possibles incendis forestals.

Querol, en peu de guerra

El poble de Querol, a l’Alt Camp, compta amb un altre punt de guaita de primer ordre, el del Puig de Montagut, on el guaita pot vigilar tot el Camp de Tarragona, part del Penedès i el Sistema Prelitoral Central. Jordi Pijoan, l’alcalde d’aquest municipi, en declaracions a TarragonaDigital assegura que «durant dècades el guaita a Querol-Montagut ens ha donat una gran tranquil·litat en els dies més secs de l’estiu, ja que sabíem que hi havia una persona que vigilava una gran extensió de terreny pendent d’una possible columna de fum».

A dia d’avui, però, el batlle afirma que no té constància de quan s’instal·laran les noves càmeres i això suposa un risc molt gran per als propers mesos, ja que el bosc queda totalment desemparat: «crec que la  tecnologia  pot ser complementària a la vigilància per part del guaita, però la qualitat de les observacions d’una persona pot aportar molt. A més una tecnologia d’aquestes característiques no s’implanta d’un dia per un altre i estem deixant un buit important en el pitjor moment de l’any».

Imatge de l'incendi de vegetació forestal de Maials, al Segrià
Imatge d'un incendi de vegetació forestal | Bombers

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Querol ha enviat una carta al director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manel Pardo, per expressar la sorpresa i el malestar que ha generat l’anunci del tancament dels punts de guaita. Alhora, diversos municipis veïns estan preparant una moció per aprovar-la en el ple i fer-la arribar al col·lectiu de guaites perquè la difonguin entre altres ajuntaments afectats com a mesura de pressió i rebuig del nou model de gestió forestal.

De fet, el que es pretén des de l’administració local és demanar la continuïtat del servei de guaites tal com està plantejat fins a dia d’avui, «ja que estan fent una gran feina al territori i el model de guaita al nostre país ha funcionat a la perfecció» conclou l’alcalde querolenc. A tall d’exemple, durant la campanya passada de l’any 2019, els guaites de Querol van emetre més d’una desena d’avisos i van neutralitzar falsos  incendis sense necessitat de mobilitzar el cos de Bombers fins al lloc.