Quan encara no hi havia autobusos, cotxes ni avions; quan no hi havia telèfon ni electricitat, només telegrafia òptica; va aparèixer el ferrocarril per desenvolupar el món, Catalunya i, per descomptat, també la demarcació de Tarragona. "Ara ho donem per fet, però va ser una gran revolució", afirma Josep Maria Sánchez, exferroviari, pintor aficionat, economista i autor, conjuntament amb Albert Pallarès, del llibre "El ferrocarril a la demarcació de Tarragona: els orígens (1856-1940)", editat aquest 2024 per Cossetània i amb el suport del Port de Tarragona, l’Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Província i el Col·legi d'Enginyers Industrials.

En una època en què la gent pràcticament no es desplaçava, i si ho feia era amb vaixells i tracció animal amb carros i diligències, el 'naixement' ferroviari va suposar un abans i després. El 1856 es va inaugurar el primer tren per anar de Reus a Tarragona i va permetre fer el trajecte en tan sols trenta minuts. Tota una novetat inesperada per a la població de llavors, perquè "qui naixia a Reus, aquí treballava i aquí moria", evidencia Sánchez.

Posteriorment, el tren va arribar fins a Montblanc  i es va inaugurar el pont de la Plana-Picamoixons (1863), la línia va seguir cap a Lleida (1869); en paral·lel, des de Barcelona es va connectar amb Tarragona i fins a Amposta i també, des de València, es podia arribar a Ulldecona (1865). Així, l'any 1868 ja es podia sortir de Catalunya: es va travessar el riu Ebre, amb la línia Amposta-Tortosa-Ulldecona, i, d'altra banda, des de la demarcació, el ferrocarril arribava a Terrassa i, des d'allà, camí cap a Saragossa.

L'obra repassa els orígens ferroviaris a la demarcació de Tarragona Foto: Laia Solanellas

Amb el canvi de segle, ja s'havien fet totes les línies que hi ha ara; es van sumar al llistat Valls, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Salou o Móra la Nova, entre altres. "En quaranta o cinquanta anys es van fer 500 quilòmetres de vies a la demarcació", resumeix l'exferroviari.

D'una necessitat empresarial, el futur

Tot i que el llibre engloba la demarcació tarragonina -Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i una breu entrada al Garraf i el Baix Penedès-, van ser els empresaris reusencs els qui van impulsar els orígens ferroviaris a la zona. A més, la revolució tèxtil que va viure la ciutat al llarg del segle XIX també va ser determinant.

Josep Maria Sánchez explica que "la vinya i altres conreus del territori van ser una de les raons per les quals es va fer el ferrocarril a la demarcació". Els empresaris rics volien exportar vi, aiguardent i altres licors fora de Reus i comarca, i es van emmirallar en l'èxit del tren entre Mataró i Barcelona, tant per passatgers com per fins comercials, per decidir engegar la primera línia. El 30% del seu capital i l'aposta d'un 70% d'un banc francès farien la resta.

Alhora, l'expansió de les sederes i el treball amb la màquina de vapor, després de conèixer l'experiència a Anglaterra en la indústria siderúrgica i una producció de ferro molt barata, van adaptar l'exemple al ferrocarril. Van ser necessitats industrials, però també de transport.

L'estació de tren actual de Reus manté el mateix traçat i infraestructura des de fa 150 anys Foto: Laia Solanellas

La primera estació a Reus es va fer on ara està el Mercat del Carrilet i l'estació actual existeix des de fa 150 anys, amb pocs canvis i el mateix traçat. A Tarragona, encara la locomotora Tarraco indica la seva posició, a tocar del Port tarragoní. Set anys després, s'acabaria traslladant entre la plaça dels Carros i el carrer de la Mar i, més endavant, fins a la ubicació d'avui.

Un dinamitzador de la socioeconomia

Després, durant deu anys, hi va haver un 'boom', fins i tot, es va especular amb el ferrocarril perquè l'Estat subvencionava la importació de material ferroviari, malgrat que totes les línies pertanyien a empreses privades. Algunes eren petites, però les principals van ser MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante) i Norte, que van monopolitzar el sector fins que Renfe acabaria absorbint totes dues l'any 1941, data que tanca el llibre de Sánchez i Pallarès.

Els propietaris de les grans empreses veien oportunitat de negoci i van invertir en el ferrocarril, estacions i altres infraestructures. Amb tot, però, el ferrocarril l'utilitzaven des del pagès o el paleta al marquès, el general o el rei. "Tothom anava en el mateix tren, a la mateixa velocitat i amb el mateix destí", descriu Josep M. Sánchez la 'igualtat' de condicions d'aquest canvi cultural, social i econòmic pel territori.

Un gran exemple és el Carrilet entre Reus i Salou. El moll salouenc havia perdut importància quan van autoritzar les exportacions del Port de Tarragona a Amèrica, consolidant-se com a principal focus d'entrada i sortida comercial de la demarcació; però la gent necessitava un transport per anar a la platja. Aquest trajecte es va inaugurar el 25 de juny de 1887, amb un auge de passatgers sense precedents fins que l'arribada del cotxe el va 'sentenciar'.

Els autors no descarten un segon volum que continuï la història ferroviària al territori fins als nostres dies Foto: Laia Solanellas

Una història plena de curiositats

"El ferrocarril a la demarcació de Tarragona: els orígens (1856-1940)" es divideix en diferents capítols que es vertebren, principalment, al voltant de nombrosos fets històrics i les repercussions que van tenir per a l'evolució ferroviària. Els autors hi inclouen curiositats del desenvolupament d'infraestructures, plànols de línies i territorials i més de 270 imatges procedents d'arxius familiars i dels fons fotogràfics del CIMIR i l'Arxiu del Port de Tarragona.

Destaquen, així mateix, el protagonisme del Museu del Ferrocarril de Catalunya, situat a Vilanova i la Geltrú, i la figura de Francesc Gumà, un indià que va incorporar els materials, locomotores i vagons de vuit rodes amb dos eixos, que ja es fabricaven a Amèrica, i que van millorar la flexibilitat i seguretat dels trens. A més, va començar a construir els 14 túnels del Garraf, amb la intenció de fer la línia dels directes per Reus fins a Móra, però la seva empresa va fer fallida.

Un altre repte territorial que es van trobar els impulsors ferroviaris van ser les muntanyes de les Serres de Pradell-l'Argentera. L'enginyer i president de la companyia MZA, Eduard Maristany, va fer construir una obra tan costosa i complexa que li van atorgar el títol de marquès de l'Argentera. El túnel, amb més de 4 km de longitud, es va construir al llarg de set anys.

Josep Maria Sánchez descriu les principals fites en l'evolució de les línies ferroviàries a Tarragona Foto: Laia Solanellas

D'altra banda, el ferrocarril va tenir un paper clau durant la Guerra Civil. Es va habilitar un tren-hospital, el número 20 de la República, que va salvar la vida a milers de soldats republicans. "Durant el dia, es col·locava dins del túnel amb els ferits, per protegir-los dels bombardejos, i de nit sortia per airejar els vagons", detalla Josep Maria Sánchez. Com a reminiscència bèl·lica, precisament, l'any 2018 es va descobrir sota l'actual via 7 de l'estació de Reus un refugi antiaeri.

Experiència, bibliografia i divulgació

Els autors de l'obra que recull els orígens del ferrocarril a Tarragona, Albert Pallarès i Josep Maria Sánchez han treballat durant tres anys per recopilar i cercar informació, reproduir anècdotes -perquè el llibre no fos excessivament tècnic-, aconseguir fotografies per il·lustrar la història i arribar a editar tot plegat.

Amb la feina feta, ja han començat la fase de difusió i el van presentar per primera vegada el passat 28 de febrer a l'Arxiu del Port de Tarragona. L'itinerari dels exferroviaris continua amb 'parades' al Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona (20 de març, a les 18 hores), la llibreria La Capona de Tarragona (22 de març, 19 hores) i la seu de l'associació d'Amics del Ferrocarril de Reus (27 d'abril, 18 hores). També, aniran a Valls i Móra la Nova.