El Banc de Terres del Baix Camp recupera trenta finques en dos anys

El projecte, del Consell Comarcal, posa en contacte persones que volen treballar la terra amb aquelles que tenen terrenys en desús
Parada d'olivers d'una de les finques que ha gestionat el Banc de Terres | Laia Solanellas

 

El Baix Camp és de les comarques de Catalunya amb més terres en desús. La falta de relleu generacional al camp i les dificultats que es pot trobar qui vulgui entrar-hi des de fora acaben provocant que els conreus s'abandonin i les terres es perdin o quedin convertides en bosc. Per evitar aquest procés i facilitar el canvi de mans dels terrenys que no es fan servir el Consell Comarcal va posar en marxa, l'estiu del 2017, el Banc de Terres.

 

Es tracta d'un programa que, exceptuant alguna experiència municipal puntual, és pioner. Tal com explica el tècnic comarcal responsable, Gesamí Sardà, «és un instrument d'intermediació entre els propietaris de terres en desús i els demandants de terres, ja sigui per ampliar la base territorial de la seva explotació com per començar de nou a l'ofici d'agricultor, com hi ha gent que no hi té un horitzó professional sinó que busca un tros de terra per a si mateix».

 

Gesamí Sardà explicant com funciona el Banc de Terres | Laia Solanellas

 

Oferta i demanda de terres

Entre els demandants de terra, el perfil majoritari és el d'algú que busca començar una nova explotació agrària. «En alguns casos és gent que ja té alguna experiència en el món de l'agricultura, i volen fer camí cap a professionalitzar-se; n'hi ha que ja hi són molt a prop perquè tenen molt de rodatge, i n'hi ha que tenen molta il·lusió i poc rodatge». Pel que fa a la propietat de les terres, «el perfil majoritari de qui ingressa al Banc de Terres són les filles dels pagesos d'entre 40 i 60 anys».

 

En el seu cas, no utilitzen la terra per produir, però Gesamí Sardà hi ha identificat, també, «una qüestió de gènere claríssima i interessant d'analitzar». «Com que la terra sempre s'ha entès que era el noi qui la portava, és més fàcil per una dona assumir que no va amb ella i que ho porti un altre», augura. En canvi, un home «sempre té aquella qüestió de dir 'hauria de ser jo qui ho fes i és una vergonya haver-la de deixar davant del que puguin dir al poble'».

 

Adriana Jiménez ens ensenya la finca que treballen | Laia Solanellas

 

De Córdoba al Baix Camp gràcies al Banc de Terres

Per entendre quina és i què implica la feina del Banc de Terres, Gesamí Sardà ens acompanya a veure una de les persones que ha agafat un tros de terra que s'oferia. És Adriana Jiménez, una madrilenya que, juntament amb el seu company Matías, francès, vivien a Córdoba fa només uns mesos. «Buscàvem una regió per traslladar-nos a viure i començar des de zero, ara que hem tingut una nena», explica ella.

 

«El meu acompanyant volia alguna cosa relacionada amb l'agricultura, i estàvem vivint al sud d'Espanya, que era una mica difícil pel clima», recorda. «Ell volia treballar d'això per viure'n, i jo estava desanimada, i quan vam arribar aquí, amb el Banc de Terres, vam veure la llum; amb aquesta base és més fàcil ser agricultor, i vam veure l'oportunitat que pogués ser-ho».

 

Volen tornar a posar en marxa l'hivernacle de la parcel·la per viure de l'agricultura | Laia Solanellas

 

Contractes justos i oportunitats de futur

Quan van sortir de Córdoba, el seu destí era l'àrea de Barcelona, «vaig contactar amb un noi d'allà, amic d'una amiga meva, i em va dir que cap a Tarragona hi havia el Banc de Terres, i vam venir, primer per deu dies a conèixer el projecte, i ens vam quedar, ja fa dos mesos». La diferència, explica, és que a Andalusia «sí que pots trobar contractes per treballar la terra, però quan la regeneres, s'ha acabat; aquí sí que et diuen que el contracte dura un temps determinat, i és més just per als dos, també per als propietaris».

 

En el seu cas, han fet un contracte a deu anys en una finca que compta amb mas, parades d'olivers i un hivernacle abandonat. «Venim els caps de setmana i el meu company també la mitja jornada que no treballa; hi ha un hivernacle i el volem posar en marxa, a llarg termini, per poder viure de l'agricultura». Matías ha trobat, també, un projecte anomenat Espai Test que tot just arrenca.

 

Adriana Jiménez ens mostra el tractament dels olivers | Laia Solanellas

 

L'Espai Test Agrari, un ajut ecològic

Amb l'impuls de la Cooperativa d'Artesa de Segre i una nombrosa participació d'institucions i organismes del Baix Camp, el projecte permet als seus participants treballar amb jornada flexible en una finca ecològica i destinar l'altra mitja a la seva pròpia terra, requisit imprescindible per participar-hi. Per tot plegat, la sensació que transmet Adriana Jiménez és que se'ls han alineat els astres.

 

La Cooperativa d'Artesa de Segre ha adquirit una finca d'unes 100 hectàrees al Baix Camp amb la intenció de conrear-hi cereal i horta ecològiques. La comarca contrasta amb l'àrea més pròxima a Artesa, on totes les terres estan ocupades amb producció agrícola, mentre que al Baix Camp n'hi ha moltes en desús. Gesamí Sardà ens explica que «van venir amb ganes de fer un retorn al territori en forma de donar oportunitats a gent que vulgui fer aquest rodatge en l'agricultura».

 

Als que treballen en el projecte, com Matías, «els contracten i treballen en una jornada flexible que cadascú escull com fer-la i, la resta del temps, poden desenvolupar la seva pròpia finca amb l'acompanyament i l'ajut de la Cooperativa si convé». Compta amb la participació de multitud d'organismes i institucions de la zona que, amb el mateix objectiu que la Cooperativa d'Artesa, col·laboren perquè el projecte tingui èxit.

 

Els olivers els tracten amb productes naturals | Laia Solanellas

 

Una trentena de contractes en dos anys

Des de l'estiu del 2017 el Banc de Terres ha signat 28 contractes com el de l'Adriana i el Matías, 22 dels quals encara són vigents avui en dia. Dels sis restants, un ja es va signar només per un any i, per tant, va acabar quan tocava; els darrers cinc «s'han resolt anticipadament, en la majoria dels casos, perquè el demandant no va poder assumir la feina que havia de fer», explica Gesamí Sardà. Es mostra satisfet, «la proporció és de 23 a 5, tenim força èxit de continuïtat».

 

Aquests cinc contractes acabats abans del previst els han permès detectar una dinàmica que ara volen millorar. «Hem d'anar amb compte amb aquesta situació, que no és per mala fe, però que hi ha molta de la gent que està fent una transició laboral cap al món agrari que tenen serioses dificultats». Aclareix que «quan no ets descendent de pagès et falta la maquinària, el rodatge, potser saber on trobar subministraments i els ajuts..., de vegades es té una visió idealitzada de què és el camp, i quan hi vas te'n passen les ganes».

 

La finca compta amb diversos arbres fruiters, a banda dels olivers | Laia Solanellas

 

Adaptar-se a les circumstàncies individuals

Per evitar, en la mesura del possible, aquestes situacions, s'està duent a terme «un procés participatiu de diagnosi de la situació del sector agrari de la comarca, de planificació participativa de mesures». Aquest procés ha d'establir «el PAÍS Agrari Baix Camp, que és el Pla d'Acció Integral i Sostenible; hi ha una sèrie de projectes, com el de crear un banc de recursos agraris per poder dotar-se d'aquestes eines».

 

La funció del Banc de Terres, a més de posar en contacte persones que tinguin terra per treballar amb persones que vulguin treballar-la, és també trobar el contracte més adient. La masoveria, l'arrendament, la parceria o la cessió són diferents models que varien en funció de la durada o de si s'estableix un pagament al propietari, se li reserva part de la collita o és totalment gratuït.

 

L'Adriana i el Matías han recuperat els cultius de la finca | Laia Solanellas

 

Gestió agrària i gestió forestal

Com és habitual al Baix Camp, la majoria de terres gestionades pel Banc són cultius d'avellaners i olivers. En menys quantitat també se'n gestionen d'ametllers i, en últim lloc, horta i garrofers. El projecte no es limita, però, a l'àmbit agrari, sinó que també s'obre a la gestió forestal. «Si tens una finca de bosc, no pots demanar gaire, però potser t'interessa que aquell bosc estigui aclarit perquè com a propietari et sents responsable de no donar facilitats a situacions com la de la Ribera d'Ebre».

 

La majoria de finques que han passat pel Banc de Terres «estaven en un estat lleu d'abandonament, que vol dir que hi ha herba de l'any, sense arbusts i amb algunes esporgues pendents». Se n'han gestionat algunes en un estat mitjà d'abandonament, «que vol dir que comencen a sortir alzines i pins, però que encara es veuen els cultius i es poden recuperar». Per últim, hi ha l'estat greu, que al Banc no ha arribat, però que implica que ja hi ha crescut el bosc i els arbres cultivats són esporàdics.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Reus. És gratis!

Comentaris