Ramon Ferré, Raúl García, Isabel Escobar i Joan Torras

L'Escola l'Antina de Torredembarra tindrà més vegetació autòctona per mitigar l'efecte illa de calor

És la primera actuació demostrativa d'un projecte impulsat per la regidoria de Sostenibilitat, amb la col·laboració del GEPEC-EdC

La regidoria de Sostenibilitat de Torredembarra ha posat en marxa l’actuació demostrativa del projecte per mitigar l’efecte illa de calor als centres docents públics del municipi. L’indret escollit per sorteig, precisament, ha estat el pati de l’Escola l'Antina on avui dissabte, 20 de març, ha començat l’enretirada de materials que acumulen calor i la seva substitució per terra vegetal, a més de la plantació de vegetació autòctona.

El regidor de Sostenibilitat torrenc, Joan Torras, ha explicat que l’objectiu d’aquestes accions és, principalment, la lluita contra el canvi climàtic, «tan necessària també a nivell local», amb la qual es va decidir la redacció d’un pla d’emergència contra la sequera (6.000 euros) i un pla d’acció per esmorteir els efectes de les illes de calor urbanes (14.666,66 euros). Aquestes iniciatives van obtenir una subvenció total de 10.666,66 euros per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Tens Telegram? Afegeix-te gratis al canal de TarragonaDigital: les millors fotos i vídeos, les últimes hores i ara també pots comentar! CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Arbres, llentiscles i vuitanta-vuit-arbustos

Pel que fa a la mitigació de l’efecte illa de calor, ha estat el GEPEC-EdC l’encarregat d’elaborar el pla per iniciar la transformació dels set centres docents públics de Torredembarra —dues llars d’infants, tres escoles i dos instituts— i dissenyar aquesta primera actuació demostrativa. Ramon Ferré, tècnic de l’entitat ecologista, ha apuntat les actuacions que s’estan fent al pati de l’Escola l'Antina, que són la plantació de sis arbres autòctons de gran port —lledoners, freixe de fulla petita i til·lers— «perquè exerceixin la seva funció ombrívola i cobertora de la superfície del terra com més aviat millor».

A més, s’està plantant una tanca vegetal amb trenta llentiscles, «que ajuden a recrear un ambient verd i relaxant en un racó excessivament artificial» i, al pati infantil, s’habilitaran una sèrie de parterres coberts amb vegetació mediterrània autòctona de mitja alçada. Concretament, es plantaran 88 arbustos —romers, ramalls de Sant Ponç, espernallac espígol comú, farigoles, sajolida de muntanya, bruc d’hivern i orenga— i quatre arbres de port mitjà —garrofer, ametller, olivera i roure de fulla petita. Ramón Ferré ha remarcat també que existeixen estudis a Catalunya «que ja demostren els beneficis de l’augment de vegetació als patis de les escoles, tant pel que fa a l’eliminació de conflictes com millores en la qualificació acadèmica».

Entusiasme a l'Escola l'Antina

El servei de jardineria de la Brigada Municipal de Torredembarra, per la seva part, ha participat tècnicament en l’assessorament i la tria de la vegetació autòctona més idònia per dur a terme aquesta actuació, i ha col·laborat en l’aportació de maquinària. En aquest sentit, el regidor de Via Pública i Manteniment, Raúl García, ha recordat que el consistori aposta des de fa temps «per millorar la jardineria i els espais verds del municipi», i que es treballa conjuntament amb la regidoria de Sostenibilitat i entitats ecologistes.

Isabel Escobar, directora de l’Escola l'Antina, s’ha mostrat «agraïda» per la iniciativa municipal, que ha estat rebuda amb molt d’entusiasme per la comunitat educativa. Alhora, ha apuntat que l’escola treballa «molts projectes mediambientals» i que la plantació d’aquests arbres i plantes, més enllà de millorar l’espai i proporcionar més ombra, servirà perquè l’alumnat «millori el seu coneixement sobre la vegetació autòctona».

Prevenció contra la sequera

Amb tot, la regidoria de Sostenibilitat també ha encarregat al GEPEC-EdC la redacció del pla d’emergència contra la sequera, amb l’objectiu que sigui una eina àgil al servei dels serveis municipals a l’hora de minimitzar els efectes de la sequera i la falta d’aigua, amb un protocol que adapti preventivament el municipi per reduir els efectes negatius d’un episodi de sequera llarg.