URGENT

Mor una persona atropellada per un tren de l'R16 a Cubelles

ÚLTIMA HORA

Un home de 33 anys, primer cas sospitós de coronavirus a Catalunya

El 2019 al Baix Gaià: de les victòries d'ERC a Torredembarra i Altafulla als talls de la rotonda

A pocs dies de finalitzar l'any, fem un repàs a les deu notícies més destacades de 2019 al Baix Gaià

L’arribada de les festes de Nadal ens anuncia que el 2019 ja toca a la seva fi. Ha estat un any intens informativament parlant, amb notícies de tota mena. A TarragonaDigital ens centrem, aquest dissabte, en repassar les deu notícies que hem triat com a més destacades d’enguany al Baix Gaià.

 

Un 2019, doncs, marcat per les eleccions municipals, que han deixat una majoria absoluta a la Torre o un canvi d’alcaldia a Altafulla entre altres notícies. Any també de polèmiques, com la de l’Escola d’Adults d’Altafulla, la rotonda escapçada o la crisi a la Policia Local de Torredembarra; de fets lamentables com la detenció d’un membre de la llista del PSC de Roda de Berà per presumptes abusos a menors. 

 

2019 també ens deixa la malaurada mort de Xavier Zaragoza en un any que ha tancat un escàndol polític, el cas Anna Magrinyà. Fem, doncs, un repàs en deu flaixos a aquest any que ja encara la seva recta final.

2 de gener - Onada de robatoris a Roda de Berà

L’any 2018 acabava a Roda de Berà amb una onada de robatoris que es va mantenir tot just en els primers dies de l’any 2019. Va ser el primer focus informatiu de l’any: la preocupació dels veïns de Roda de Berà, sobretot els de les zones més allunyades del centre de la localitat, després de més d’una vintena de robatoris amb força en diversos habitatges en un estret marge de pocs dies.

 

Afortunadament, però, el dispositiu conjunt de la Policia Local de Roda de Berà i els Mossos d’Esquadra va aconseguir apaivagar aquesta onada de robatoris. Tot i que al novembre aquests fets delicitius van repuntar lleugerament per uns dies, la nova ‘ratxa’ no era comparable amb la del tombant d’any.

23 d’abril - Detingut el número 3 del PSC a Roda de Berà per presumptes abusos sexuals a menors

A la mateixa vila de Roda de Berà, el dia de Sant Jordi, es va produir la detenció d’un home, propietari d’una acadèmia de repàs situada al carrer de Sant Isidre, per presumptes tocaments sexuals a una alumna menor d’edat, els pares de la qual van denunciar els fets. El detingut, que va quedar en llibertat però amb compareixences obligatòries periòdiques als jutjats, era Vicente Peñarrubia.

 

Just l’endemà de la detenció es va produir la publicació de les llistes per a les eleccions municipals a Roda de Berà i Peñarrubia constava com a número 3 del PSC. En conèixer els fets, el partit no va trigar a reaccionar i el va apartar de la candidatura.

10 de maig - Mor el periodista torrenc Xavi Zaragoza als 34 anys

La mort sobtada del periodista torrenc Xavier Zaragoza, a l’edat de 34 anys, va consternar Torredembarra i Tarragona —on Zaragoza feia vida, a escala professional, cultural i social— i va deixar en xoc tota la regió. Zaragoza era membre del Ball de Dames i Vells de Tarragona, del Ball de Cavallets de Torredembarra, i fins el malaurat dia de la seva mort era el responsable de comunicació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Camp de Tarragona i era el responsable de l'empresa Casting Tarragona.

 

Enguany, malauradament, també ens han deixat altres baixgaianencs il·lustres: el ‘showman’ Martí Galindo, el conegut comerciant altafullenc Lluís Cañelles, el policia local i ex regidor de Roda de Berà Blas Soria, l’ex regidor i estudiós torrenc Rafel Hernández, el capellà de Roda, Jaume Roig… i Jacques Chirac, l’ex president francès que (potser) va néixer a Baix a Mar. Un record per a tots ells en aquest any que en breu deixarem enrere.

26 de maig - ERC arrasa a Torredembarra i Eduard Rovira revalida l’alcaldia amb majoria absoluta

Una de les notícies de l’any ha estat la victòria majúscula d’ERC a les eleccions municipals. La llista liderada per Eduard Rovira va experimentar un augment molt considerable de vots (dels 1.100 de 2015 als 2.494 d’enguany) i va obtenir majoria absoluta, amb nou dels disset regidors del plenari. Des de llavors, els republicans governen en solitari.

 

De les onze llistes que es presentaven als comicis, només van accedir a l’Ajuntament quatre: a banda d’ERC, el PSC (4 regidors), Ciutadans (3) i Junts per Catalunya (1). Van sortir del consistori Alternativa Baix Gaià, la CUP, el PP i Avui Democràcia i tampoc no van entrar Podem, Torredembarra en Comú i Guanyem Torredembarra.

26 de maig - Canvi a Altafulla; continuïtat a gairebé tots els municipis del Baix Gaià

On sí que hi va haver canvi d’alcaldia va ser a Altafulla. L’EINA va guanyar les eleccions i Jordi Molinera i Alba Muntadas comparteixen alcaldia des de llavors. Els republicans, amb cinc edils, van arrabassar la victòria a Fèlix Alonso, que era alcalde des de 2011 per Alternativa Altafulla i que, després de la derrota a les urnes, va dimitir. EINA (5) va fer govern amb el PSC (1) i Ara Altafulla (1), deixant a l’oposició Alternativa Altafulla (4) i Junts per Altafulla (2).

 

A la resta de municipis del Baix Gaià hi va predominar la continuïtat. Pere Virgili va mantenir els sis regidors que li permeten seguir governant en minoria a Roda de Berà, ara amb l’agrupació d’electors ‘Tria Roda’. A Creixell, Jordi Llopart (JxCat) manté l’alcaldia amb un pacte amb ERC i la FIC. Joan Morlà (ERC) segueix sent l’alcalde del Catllar tot i no guanyar les eleccions, gràcies a un acord de govern amb JxCat, Mo1-te i el Catllar en Comú.

 

Jaume Casas (JxCat) va perdre la majoria asboluta a la Riera de Gaià però segueix sent alcalde per desè mandat seguit amb un pacte amb el PSC; Antoni Virgili (JxCat) i Daniel Cid (PSC) mantenen les alcaldies de Salomó i Vespella de Gaià; a la Pobla de Montornès l’alcalde és Francesc Larios (ERC) amb un pacte amb el nou partit de Josep Maria Santamaria (Centrats) i a la Nou de Gaià, JxCat segueix a l’alcaldia però Josepa Figueras ha pres el relleu a Abel Martí.

31 de maig - Comencen les protestes per la rotonda escapçada

El Baix Gaià ha viscut enguany la indignació per la rotonda escapçada de la T-214. Des del juliol, la rotonda on conflueixen l'N-340, l'AP-7 i la T-214 està tallada i s'obliga a anar fins al camí de servei d'Altafulla per canviar de sentit, un recorregut extra que aïlla especialment la urbanització altafullenca de Brises del Mar, els veïns de la qual han liderat una onada de protestes que va deixar una vintena de talls de trànsit setmanals entre els mesos de maig i novembre.

 

Més enllà de les manifestacions, els veïns de Brises es van reunir amb les diverses administracions, especialment la subdelegació del govern espanyol (és el Ministeri de Foment qui en té la competència). La ‘solució’ surrealista que els va proposar el subdelegat Joan Sabaté els va indignar tant que van abandonar els talls setmanals i ara amenacen a buscar altres vies de protesta. Mentrestant, sembla que la rotonda perdurarà tallada uns quants anys.

23 de juliol - El Cas Torredembarra veu prorrogats tots els seus judicis previstos

L’any 2019 havíem de viure els primers judicis pel cas Torredembarra, però les pròrrogues de les dates fixades deixen ara la primera vista judicial per al mes d’abril de 2020. Amb tot, sí que és cert que l’any ha comportat avenços per a les diverses instruccions separades d’aquest cas: el passar 23 de juliol es coneixien més detalls de diverses ‘carpetes’ de la investigació que ja estan enllestides per arribar a judici.

 

La peça 1, sobre el lloguer de dos locals, serà la que es jutjarà a l’abril. A més, en breu també es fixarà data per al judici de la peça 4, sobre l’adjudicació de les guinguetes de la platja. El jutge Bosch, a més, va notificar el juliol passat l’acumulació de les peces 5, 7 i 9. El 2020 es compliran ja sis anys de l’esclat del cas Torredembarra i ha de ser l’any que, per fi, es comencin a resoldre incògnites.

13 de setembre - Crisi a la Policia Local de Torredembarra, agreujada per una allau de baixes

A la Torre també ha estat protagonista, enguany, la Policia Local i els seus problemes de plantilla. El cos ja tenia previstes diverses baixes per jubilacions, que obligaven el consistori a reforçar-lo, però el problema es va agreujar quan, els primers dies del mes de setembre, 22 dels 28 efectius de la Policia Local van agafar la baixa.

 

Una allau amb un clar rerefons, tot i que no es reconegui oficialment: el govern va arribar a un acord laboral transitori amb el cos que recollia algunes de les reivindicacions endèmiques de la plantilla. Amb tot, els serveis tècnics de l'Ajuntament van impedir-ne l'aplicació per qüestions pressupostàries i de recursos humans, de manera que van paralitzar-lo a principis d'estiu. Això va generar una onada de malestar dins del cos policial i, segons algunes fonts, aquest seria el motiu d'una allau de baixes que seria tota una protesta encoberta.

 

El 13 de setembre, la Junta Local de Seguretat va acordar, davant d’aquesta situació, reforçar puntualment la Policia Local amb seguretat privada. Alhora, el consistori traurà a oferta pública entre deu i tretze noves places de policia local.

14 de novembre - Inspecció de Treball resol contra l’Ajuntament d’Altafulla en el cas de l’Escola d’Adults

Els treballadors de l’Escola d’Adults d’Altafulla van denunciar a Inspecció de Treball, la primavera d’enguany, que treballaven com a falsos autònoms, és a dir, cobraven a través de factures pels seus serveis i no disposaven de contracte laboral amb el consistori —ni, per tant, de tots els drets que se'n deriven. 

 

El 14 de novembre es va donar a conèixer la resolució d’Inspecció de Treball, que donava la raó a la reclamació dels treballadors i obligava el consistori altafullenc a pagar-los les cotitzacions dels tres anteriors exercicis a la seguretat social, uns 60.000 euros

 

El cas ha generat una segona polèmica: mentre el nou govern vol licitar el servei, els treballadors demanen que se’ls contracti directament. Tot i que el consistori els anima a constituir-se com a cooperativa per tal de poder optar a la licitació, els professors segueixen enrocats en la posició de defensa de la seva readmissió. Un nou cas que haurà de resoldre el 2020.

11 de desembre - Anna Magrinyà plega després de falsificar justificants laborals

L’escàndol saltava el passat 11 de desembre, fa tan sols uns dies, però la seva envergadura fa que sigui, sens dubte, una de les notícies més destacades que ens deixa el 2019. Qui va ser regidora de l’Ajuntament de Torredembarra (per CiU, el PDECat i JxCat) entre 2015 i tot just fa uns dies, Anna Magrinyà, hauria justificat absències laborals a la Diputació de Tarragona, on treballa d'administrativa, amb uns 130 certificats municipals d’assistència a òrgans col·legiats que són falsos en la seva major part

 

La pràctica s'hauria produït «de manera reiterada i dilatada en el temps» i que, en concret, hauria presentat un centenar de certificats de sessions plenàries inexistents, o bé de juntes de govern a les quals no hi ha assistit mai per la seva condició d'edil a l'oposició.

 

Fruit de l’escàndol, Anna Magrinyà va dimitir de tots els seus càrrecs públics i orgànics: regidora a l’Ajuntament de Torredembarra, vicepresidenta del Consell Comarcal del Tarragonès i presidenta del PDECat a la comarca. La Diputació li va obrir un expedient laboral que ha fet que, ara per ara, quedi suspesa de les seves funcions com a funcionària interina.