GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Centenari de Joan Perucho: Resseguint la petjada de l'escriptor a Albinyana

L'escriptor barceloní tenia a la casa de Cal Groc un dels seus refugis
Els Perucho van adquirir la casa de Cal Groc a principis dels anys 60. | Fundació Apel·les Fenosa
 

Tot i que Joan Perucho (1920-2003) va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, i era el que es pot dir un barceloní de soca-rel, l’escriptor i crític d’art va tenir ja des de ben jove una fascinació per les terres del sud de Catalunya. El seu treball com a jutge el va portar durant uns anys a Gandesa, i va ser així com va es va convertir en un gran apassionat de la Terra Alta i el Priorat, on hi feia moltes excursions.

 

Posteriorment, l’amistat amb el matrimoni Fenosa el va acostar al Baix Penedès, on al cap d’un temps acabaria adquirint una casa, concretament al municipi d’Albinyana. Aprofitant que aquest 2020 se celebra el centenari del naixement de Perucho, una efemèride que deixarà nombrosos actes a tot el país, des de TarragonaDigital hem volgut resseguir el pas de l’escriptor per Albinyana i el Baix Penedès, i ho hem fet de la mà de la seva filla Sofia Perucho, que ha ofert la seva indispensable i inestimable col·laboració.

 

Cal Groc, una antiga cantina i sala de ball

L’arribada dels Perucho a Albinyana va tenir lloc els primers anys de la dècada dels 60 del segle passat. L’escriptor feia temps que havia expressat el seu desig d’adquirir una residència al territori, on pogués oxigenar-se durant els caps de setmana i els períodes estiuencs del bullici de Barcelona. Va ser Nicole Fenosa qui va posar l’escriptor sobre la pista de Cal Groc —també coneguda com a Cal Esquerrà—, una antiga casa situada al carrer Major número nou d’Albinyana. Cal Groc era un casalot molt gran, que anys enrere havia estat una societat, amb una sala de ball al primer pis i una cantina a la planta baixa.

 

Els Perucho la van restaurar, per adaptar-la a les seves necessitats, però la van mirar de conservar el màxim d’igual. Així, van mantenir la barra de l’antiga cantina, igual que dues destacades arcades romanes. Pocs anys després, van comprar un hort i una segona casa al mateix carrer, que tenia un gran jardí a la part posterior. La família usava aquests habitatges com a segona residència, però Perucho hi mantenia la seva activitat literària.

 

Quan no escrivia al despatx, ho feia a sota d’una gran figuera que hi havia al jardí, a la qual va donar el nom de ‘la catedral’. «El meu pare escrivia sobretot al matí, quan tot estava en silenci i encara no s’havia aixecat ningú», explica Sofia Perucho. Això sí, sempre escrivia a mà, ja que no estava massa avesat a les màquines d’escriure, i encara ho estaria menys, posteriorment, als ordinadors.

 

Els Perucho i els Fenosa van mantenir sempre una gran amistat. | Fundació Apel·les Fenosa.
 

Quan era al Baix Penedès, Perucho es relacionava amb diferents amistats de l’àmbit artístic i intel·lectual, com ara Apel·les i Nicole Fenosa, que tenien en la Casa del Portal del Pardo del Vendrell un centre neuràlgic de trobada d’artistes de tot Europa. Altres amistats eren les dels editors Joan i Elizabeth Gili, el matrimoni d’escriptors Josep i Montserrat Querol, propietaris de l’antic camp de l’aviació republicana a Santa Oliva, o la vendrellenca Mariàngela Escofet.

 

Albinyana a l’obra de Perucho

Durant els anys, Perucho va immortalitzar el paisatge d’Albinyana i el seu entorn en diversos dels seus escrits, i fins i tot, va posar el nom del poble en un recull de poesies: ‘Quaderns d’Albinyana’. Moltes d’aquestes referències també es van recopilar al llibre ‘Perucho i Albinyana’, publicat el 1995 amb motiu del bateig de l’escola pública d’Albinyana amb el nom de l’escriptor. Al llibre, que compta amb il·lustracions de la seva filla Sofia, s’hi inclou el text que un agraït Perucho va llegir a l’acte del bateig del centre escolar.

 

Tot i l’estima que el poeta i escriptor tenia pel municipi baixpenedesenc, la relació va patir un sotrac durant els seus últims anys de vida. El 1998, i veient pròxim el seu final, Perucho va demanar poder ser enterrat al cementiri d’Albinyana, però no en un dels nínxols del recinte, sinó en una tomba. La manca d’entesa amb el batlle i el consistori de l’època va portar a l’escriptor a assegurar que mai més tornaria a posar els peus al poble. I ho va complir. Quan va morir el 2003, les seves cendres es van escampar per la serra de Prades.

 

Un record que perdura 

La petjada de Perucho a Albinyana, però, segueix ben viva, i no només per l’escola que porta el seu nom. Des de fa vint anys s’organitzen al municipi els premis literaris Joan Perucho, pels voltants de Sant Jordi, mitjançant els quals es transmet el seu llegat també als alumnes de l’escola. A més a més, aquest passat 2019, i anticipant-se als actes del centenari, es van crear uns nous capgrossos inspirats en personatges de novel·les com ‘Les històries naturals’ i ‘Monstruari fantàstic’.

 

La seva filla, Sofia Perucho, segueix vivint al poble, i té cura de Cal Groc, una casa que és un autèntic museu, ple de quadres i objectes que transporten el visitant a una altra època. I amb una biblioteca inabastable, que demanaria tres vides per poder-la llegir de cap a peus.

 

Imatge actual de la casa de Cal Groc d'Albinyana. | BP Diari

 

Cal Groc, amb la seva façana imponent que sembla la proa d’un vaixell, està ara buida, tot i que no del tot. Aparentment, hi segueixen vivint els fantasmes d’antics i il·lustres residents, tal com Perucho va deixar palès en molts dels seus escrits. Unes presències que feien que l’escriptor no volgués mai passar una nit tot sol en aquest habitatge. A un dels fantasmes, la seva filla li va posar de ben jove el nom de ‘Joan’, sense saber ben bé per què.

 

Anys després, l’historiador i cronista albinyanenc Manuel Bofarull va localitzar una història inquietant sobre el passat de Cal Groc, concretament d’aquells anys en què la casa era una societat amb cantina i sala de ball. Una nit particularment turbulenta, una picabaralla al seu interior va acabar amb un dels contendents mort a sota l’arcada de la porta d’entrada. El seu nom era, com no podia ser d’una altra manera, Joan. Una història digna de les novel·les sobrenaturals de Joan Perucho.