Fotograma de la pel·lícula 'Cuñados' amb els tres protagonistes sobre una moto amb cara d'ensurt

'Cuñados' i 'Otra ronda', comèdies per riure i a la vegada pensar a Ocine Tarragona

Segueix el degoteig de magnífiques pel·lícules a la cartellera d'Ocine. Dues comèdies de notable qualitat presideixen les novetats d'aquesta setmana

La cartellera segueix ben animada durant aquest mes d'abril. Si bé hem d'esperar encara als pròxims divendres per produccions més espectaculars – en termes d'explosions, acció i efectes especials - com 'Mortal Kombat', 'Chaos Walking' o 'Nadie', cada divendres tenim almenys un parell d'obres imprescindibles i que apunten amb força cap als Òscar.

Aquestes són les pel·lícules que podreu gaudir a partir d'aquest divendres a les sales d'Ocine Les Gavarres:

Cuñados

El cinema gallec lluita per fer-se un lloc preeminent dins el 'cinema espanyol'.

Figures com Oliver Laxe, Eloy Enciso, Jaione Camborda o Lois Patiño han dotat d'autoria pròpia i radicalitat fílmica i visual el cinema de Galícia i pel·lícules com 'Cuñados' busca altres tipus de públic i d'idees més centrades en la comèdia i l'humor.

Aquesta història dirigida per Toño López i rodada en plena pandèmia és una comèdia per passar una bona estona i riure sense més pretensions.

Dos cunyats segresten el cunyat d'una empresària corrupta que els ha estafat. El segrest és un desastre i el robatori que volen fer després també. Tot plegat però, amb un bon guió i gags prou divertits.

Otra ronda

Que el director Thomas Vinterberg i l'actor de moda a Hollywood, Mads Mikkelsen, s'uneixin ja és un factor irrenunciable per pagar l'entrada del cinema.

A 'La Caza' ja van demostrar que saben fer bon cinema, amb segell d'autor, però prou comercial per a interessar a les masses i ara tornen amb un projecte ben diferent, cridat a guanyar l'Oscar 2021 de parla no anglesa després de recollir guardons arreu del món.

Quatre professors de secundària desencantats de la vida s'endinsen en un experiment: recuperar l'alegria de viure anant sempre 'alegres', amb una taxa de 0,05%.

Segons un psiquiatre noruec, el cos humà presenta un dèficit permanent d'alcohol a la sang. Si s'hi posa remei, som més creatius i es rebaixa el nivell d'estrès.

La polèmica que s'ha generat era previsible, però els creadors de la història la defensen explicant que es parla de l'energia que se sent i de les cotilles que es trenquen després de dues copes, no de set.

En el fons, és una pel·lícula positiva, sobre l'alegria de viure i la necessitat de buscar la felicitat i el sentit de la vida, passada la quarantena. I tot té encara un sentit més dens tenint en compte que la filla del director va morir durant el rodatge de la pel·lícula.

I care a lot

Pel·lícula  produïda per Netflix i que arriba primer als cinemes, abans que a la plataforma, cosa que ens alegra moltíssim, ja que va creant una tendència que pot dibuixar el panorama cinematogràfic més immediat i la convivència necessària de les sales i les plataformes.

Aquí ens trobem davant d'una comèdia negríssima protagonitzada per Rosamunde Pike, en el paper d'una dona que emparant-se en els buits legals de la llei de dependència d'Amèrica, crea una estructura per tal d'aprofitar-se dels avis, robant-los tot el patrimoni mentre que oficialment els està cuidant durant els darrers anys de la seva vida.

La fórmula li ha sortit bé fins que topa amb una rica àvia que compta amb unes amistats bastant 'perilloses'. La cuidadora estafadora començarà a patir les conseqüències de les seves accions malgrat que l'últim cop que té preparat podria portar-la al triomf.

Una mescla de gèneres per riure, patir, escandalitzar-se i deixar-se dur per una trama que almenys es preveu força original. 

El informe de Auschwitz

Nova pel·lícula sobre l'Holocaust, en aquest cas provinent d'Eslovàquia, Alemanya i República Txeca i dirigida per Peter Berbjack.

Entenent que totes les pel·lícules que tracten sobre l'Holocaust parteixen de la lloable intenció de recordar els terribles fets del passat perquè no caiguin en l'oblit, 'El informe de Auschwitz' afegiria a aquest propòsit una factura impecable, un molt bon guió i un esforç tècnic i de producció que dóna molta solidesa al conjunt.

Sense deixar de ser una bona pel·lícula, però, sí que genera la sensació d'haver-la ja vist abans. La seva fidelitat als fets fa que no sorprengui i que perdi l'interès en determinats moments, pel fet que ja se'n coneix el context. Aquí, però, l'epíleg final té un paper altament rellevant i deixa a l'espectador plantat a la butaca.