El Real Institut Elcano preveu una crisi «profunda» a Catalunya amb una societat «dividida i polaritzada»

L'informe compara la situació actual catalana amb el Brexit, qüestiona el referèndum com a solució i analitza l'evolució el moviment independentista
L'informe apunta que el suport independentista hauria perdut força en els últims anys | Catalunya Diari

 

El Real Institut Elcano ha actualitzat el seu informe de 2017 sobre el conflicte català a les portes de la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes en el judici del 1-O i el procés. El ‘think tank’, en el document ampliat ‘El conflicte independentista a Catalunya’, opina que «la integritat d’Espanya no corre perill», però augura «una crisi territorial profunda i duradora» amb una societat catalana «dividida i polaritzada».

 

Al text es compara les aspiracions independentistes de Catalunya amb altres processos similars que estan tenint lloc a països europeus i amb el referèndum sobre el Brexit a Regne Unit. Així, subratlla que el cas català està a mig camí entre l’independentisme d’ideologia conservadora a regions pròsperes i que tenen arguments fiscals per la secessió –posa d’exemple Flandes, Padania, Tirol del Surt o Veneto- i aquells que expressen programes progressistes –Escòcia i, en menor mesura, Quebec, segons el ‘think tank’.

 

Diferències entre en cas escocès i el català

Respecte a les comparatives entre Escòcia i Catalunya, se subratlla el factor europeista a ambdues regions com un element diferencial, remarcant que els escocesos són més europeistes que la població catalana i que «els votants independentistes són menys europeistes que els dels partits constitucionalistes», tenint en compte les dades de les enquestes publicades.

 

També es destaca que «l’independentisme escocès és un fenomen amb més èxit a les grans ciutats i entre la classe treballadora», mentre que a Catalunya aquesta tendència és «inversa», i és el medi rural i entre les rendes més altes on es concentra més suport al moviment.

 

Així mateix, el document també senyala que Escòcia és menys pròspera que la resta de la mitjana britànica, mentre que Catalunya és una de les regions més riques d’Espanya. Un altre apartat, on explica com s’ha arribat fins a aquest punt en el conflicte, afirma que el nacionalisme català «va optar per abraçar una estratègia sobiranista» perquè «desitjava escapar de l'antipàtica gestió» de la crisi econòmica que va arrancar el 2008 i del «desgast pels seus propis cas de corrupció».

 

El referèndum, una solució «qüestionable»

A les analogies s’explora la via del referèndum com a solució i s’adverteix en al·lusió a Catalunya que «si els referèndums per mesurar el suport en una situació problemàtica resulten divisius en el cas del Regne Unit amb el Brexit, ho serà molt més en societats altament fracturades per motius d’identitat». A més, també afegeix que «A Bèlgica i Irlanda del Nord – on les divisions polítiques se sustenten en fractures molt arrelades de llengua o religió- molt rarament s’acudeix a ells», un argument que ja es va utilitzar en 2017 a l’anterior informe sobre la matèria.

 

Sobre la xifra del 70% de catalans que opta per un referèndum com a solució al conflicte català, la institució opina que «no significa necessàriament una forta intensitat de preferències, sinó una tendència a voler participar directament a la vida política». A més, assenyala que tot i que el suport independentista va fregar el 50% l'any 2013 -48,5% segons les dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO)- avui rondaria el 35-40%, recollint dades de la institució catalana dels sondejos de juliol.

 

L'informe també afirma que els partits «tranversals» com el PSC són els «més castigats» a les urnes | Cedida

 

A l'informe s’aborda també la idea que és «qüestionable» un referèndum com a solució per «l’augment que es produeix en el nombre de partidaris de la secessió quan se simplifica la qüestió», recalcant que hi ha «un empat inestable en el temps entre partidaris i detractors de la mateixa (amb una divisió de postures de naturalesa gairebé sectària dependent del partit al qual es voti)».

 

En aquest context, la institució apunta que un dels efectes del procés ha estat que els partits no catalanistes (Ciutadans i PPC) des del 2012 hagin millorat els seus resultats electorals mentre que les opcions «transversals» com el PSC són «les més castigades» a les urnes.

 

A les portes de la sentència

Sobre la situació actual, el 'think tank' conclou que l’independentisme «no renúncia a la conflictivitat, amb més o menys intensitat», mentre «bona part del constitucionalisme qüestiona l’hegemonia nacionalista i pretén redefinir les regles del joc a l’interior de Catalunya que considera esbiaixades (educació, mitjans de comunicació, etc.)».

 

A més, destaca que el sobiranisme no advoca per millorar l’autogovern i que ara mateix «només està interessat a negociar sobre un millor autogovern i només reclama parlar d’autodeterminació i de l'absolució dels seus líders».

 

Sobre això, la postura del ‘think tank’ és que «el Govern, sense importar el color polític que tingui, no pot negociar ni un referèndum de secessió ni la impunitat dels processats, per profundes raons constitucionals i polítiques».

 

El que sí que proposa a mitjà i curt termini són reformes profundes que donin més pes a les autonomies a l'administració estatal i a ens com el Tribunal Constitucional, una reforma del Senal perquè sigui una Càmera de representació territorial o millores i més transparència en el finançament com a possibles solucions per resoldre el conflicte.

 

 

També et pot interessar...

Comentaris