Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Els serveis d'emergència rescaten una dona de 84 anys que havia caigut a casa seva, a Reus

Francesc Xavier Grau: «Cal que la universitat es posicioni sobre el context polític»

Entrevista a Francesc Xavier Grau, secretari d'Universitats del Govern català i exrector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Francesc Xavier Grau en una foto per l'entrevista | Angel Ullate

 

Francesc Xavier Grau és el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Però coneix el territori i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de ben a prop. Va ser-ne el rector entre 2006 i 2014. Parlem amb ell sobre els reptes del sector universitari i les particularitats de la nostra universitat. 

 

Entrevista a Francesc Xavier Grau

—Quins objectius es marca el seu departament pels pròxims anys?

  

L'elaboració d'un pacte nacional per la societat del coneixement. Una mirada global del sistema. Tot plegat per treballar per una societat que amb major proporció basi la seva activitat en coneixement. En el marc d'això volem repensar i redefinir el sistema universitari, també els centres de recerca. Per donar-los estabilitat i projecció de futur. 

 

 

Mentrestant ens agradaria fer coses concretes que volem desenvolupar ja aquest 2019 i que apunten a tres necessitats immediates: Millora de l'equitat en l'accés a la universitat, millora de les condicions del personal universitari (qualitat de les plantilles) i millora de les infraestructures. El 2019 ens concentrarem en les dues primeres.

 

—Des del sector empresarial s'apunta, a vegades, que l'activitat econòmica va un pas per davant de la universitat. A vegades costa trobar oferta acadèmica que s’adeqüi a les novetats que hi ha al mercat laboral. Es pot fer alguna cosa per millorar? 

  

—Aquesta és una fotografia incompleta de la situació. Al mateix temps que passa part d'això, tenim la generació millor formada de la història i, en bona proporció, aquesta qualitat de la formació està apreciada per sistemes productius diferents del nostre, malauradament. Al mateix temps que existeixen demandes formatives determinades, existeixen formacions molt demandades a fora. És una situació que ens ha de fer pensar. La qualitat de la formació és molt bona, però cal tenir més flexibilitat en l'oferta formativa.

 

Grau en un moment de l'entrevista | Angel Ullate

 

 

—Perquè s’adeqüi més al mercat laboral?

  

—S’adeqüi, també. Això no vol dir deixar de fer les coses que es fan bé. La formació universitària bàsica en humanitats, ciències socials o experimentals no ha d'atendre les necessitats específiques de mercat. És el punt de partida per fer qualsevol professió. Al mateix temps que hi ha aquesta formació universitària bàsica en tots els àmbits de coneixement, n'hi ha que atén a necessitats concretes de mercat. Aquesta dualitat a la major part del món l'atenen institucions universitàries diferents. A casa nostra la mateixa institució ha de fer les dues coses. Hem de ser conscients que hem de fer les dues coses, no deixar-ne una per fer-ne una altra. I això vol dir treballar especificadament per una oferta de graus més adaptada a les necessitats del mercat. 

 

 

—També s'ha parlat molt del posicionament de les universitats sobre el context social i polític. Algunes universitats han firmat documents en contra la presó preventiva d'alguns polítics catalans, per exemple. Creu que la universitat s'involucra prou amb el context social i polític? O pensa que no hauria de fer-ho?

  

—La universitat és una institució autònoma que ha de tenir caràcter propi i ha de treballar per la seva societat. I forma part del treballar per la seva societat dir el que pensa. Discutiré aquell que digui que la universitat no s'ha de posicionar. Al contrari, la universitat si té una posició el millor que pot fer és expressar-la. La qüestió és com construeix aquesta posició. La universitat és un agent social de primer ordre i davant d'un problema de país, és totalment legítim que es posicioni.

 

 

—Els darrers anys hem vist com les dones s'han anat incorporant cada vegada més a la universitat, sobretot com a professores. Aquí a la URV el nombre de professors i professores és ben bé paritari. El que veiem, però, és que les dones no arriben en segons quins perfils de responsabilitat. Per exemple, en el cas de la URV, i tot i que els resultats són molt bons en comparació amb altres universitats, només el 30% del total de catedràtics són dones. Quins esforços s'estan fent per revertir això? 

  

—La política de gènere està inclosa en totes les polítiques que es desenvolupen. Perquè, efectivament, com administració som conscients de la necessitat d'eliminar unes diferències que tenen un llarg recorregut. Aquestes diferències no s'eliminen d'un dia per l'altre, cal posar l'evidència sobre la taula i quan convé prendre elements de discriminació positivava. No ens pertoca ara una mesura concreta.

 

Francesc Xavier Grau durant l'entrevista amb Tarragona Digital | Angel Ullate

 

 

La xifra sobre catedràtiques a la URV és relativament elevada, en algun àmbit és molt elevada, i és una demostració que amb una actuació sense biaix de gènere sostinguda en el temps es produeixen diferències. L'accés a la càtedra és quelcom que pren una vintena d'anys, el nombre de professores catedràtiques avui és el nombre de candidates de fa 20 anys, no és una cosa que es pugui resoldre d'un any per l'altre. Però cal posar les bases perquè l'evolució sigui positiva. 

 

Pressupost, inversions i preu de matrícules

—Les universitats reclamen al govern que es descongeli el pressupost i tornar a la situació que hi havia abans de la crisi econòmica. S'ha demanat, també, des d'aquí a la URV. Veurem aviat un augment dels pressupostos universitaris?

  

—Veurem un augment dels pressupostos si hi ha pressupost.

 

 

—Si hi ha pressupost, es preveu aquest augment per les universitats? De quant?

—Si hi ha pressupost, hi haurà un augment pressupostari directe per les universitats superior a un 5% i indirecte de fins al 7%. Això si hi ha pressupost. 

 

—Parlem dels preus de matrícula per estudiar en una universitat pública catalana, una cosa que també afecta molt a la URV. Els preus de la matrícula a Catalunya són dels més alts d'Europa i els més elevats de tot l'estat espanyol.

  

—Deixem dir una prèvia. El preu màxim és elevat, però no tots els estudiants paguen el preu màxim. Un 40% dels estudiants tenen algun tipus d'ajut o beca. Més d'un 20% té beca completa, i els altres una fracció. És un preu elevat només per una part de la població.

 

 

—Un 60% és una part molt gran de la població. 

  

—Però són els que tenen més d'uns certs ingressos o no demanen ajudes.

 

 

—Creu que aquests preus fan que el nostre sistema universitari sigui menys competitiu? O atregui menys talent de fora?

  

—Dins del sistema universitari espanyol és el que té més proporció d'estudiants estrangers i és un dels que atrau més estudiants d'altres comunitats autònomes. Tot i que té un sistema de tarifació social diferent d'altres comunitats. Rebem estudiants de fora. Això està relacionat amb la qualitat dels estudis universitaris i amb la qualitat superior en la mitjana de les universitats catalanes respecte a les del total de l'estat.

 

El secretari d'universitats, Francesc Xavier Grau | Angel Ullate

 

—Però abaixaran els preus?

  

—Hi ha un acord del Parlament d'una rebaixa del 30% dels preus. I un consens polític bastant ampli de què això cal fer-ho. No ens prenem el compromís d'una manera literal. No es tracta de reduir tots els preus un 30%. Considerem els recursos globals associats en aquesta rebaixa del 30%, i apliquem aquests recursos globals a la millora de l'equitat. D'una manera que una part sí que anirà a la rebaixa de preus. Per exemple, el curs vinent ens plantegem equiparar el preu de màster al preu de grau, això serà una rebaixa efectiva de preus. Però al mateix temps ens plantegem posar en marxa unes beques salari. Assignar una retribució a l'estudiant que ho necessiti per tal que pugui prendre la decisió d'anar a la universitat, sense que hi hagi una limitació de tipus econòmic.

 

 

—Això es farà ja l'any que ve?

  

—Això es farà quan hi hagi pressupost, de cara el curs que ve.

 

 

La facultat d'Educació de la URV

—Relacionat també amb el tema del finançament, però en concret amb la URV. La Universitat no té diners per acabar les obres de la Facultat d'Educació. Sabem que l'equip de govern ha demanat de manera formal al seu departament ajuda...

  

—Jo no he rebut cap sol·licitud encara.

 

 

—Ells l'han feta, si més no, fa unes setmanes així ho confirmava la rectora en un acte amb mitjans de comunicació. Falten set milions.

  

—La renovació d'aquesta facultat estava contemplada en el pla d'inversions del 2010 que va quedar interromput. La seva valoració en aquell moment era de 15 milions d'euros. 

 

 

—Ara mateix falten 7 milions i aquests diners no hi són. La rectora proposa replantejar el projecte. De cara l'any que ve, el govern preveu alguna ajuda perquè això pugui tirar endavant?

  

—El pla d'inversions global per tot el sistema universitari va quedar interromput el 2011. De moment pel 2019 no hi ha plantejat el restabliment d'un pla d'inversions pel sistema universitari, això ho saben totes les universitats. Això no impedeix que una universitat decideixi que amb els seus propis recursos tira endavant les infraestructures que no pot esperar tirar endavant.

 

 

L'equip de direcció de la URV va decidir començar amb els seus propis recursos i així ho va començar d'acord amb el seu consell social. Per tant, el projecte que va decidir la universitat, el va decidir amb els recursos que tenia disposats i els va comprometre d'acord amb el consell social. Aquest és l'acord que pot tirar endavant. Si vol un acord amb la Generalitat, necessitarà parlar-ho, però per l'any que ve no hi ha pla d'inversions.

 

—Vol dir que havien d'estar previstos aquests diners al moment de tirar endavant el projecte?

  

—Vull dir que no haguessin pogut tirar un projecte endavant si no tenien l'aplicació pressupostaria corresponent. 

 

Francesc Xavier Grau durant l'entrevista | Angel Ullate

 

—Llavors, es va aprovar sense tenir els diners?

  

—Com no hi he intervingut, no conec tants detalls. Ho has de preguntar al Consell Social que va prendre la decisió. 

 

 

El futur de les universitats

—Un dels objectius de l'equip de govern de la URV és que aquesta universitat sigui cada cop més atractiva per estudiants d'altres punts del territori. Fins fa poc molts estudiants d'aquí anaven a Barcelona, però com que cada cop la URV té més oferta, es ven l'oferta universitària d'aquí a altres territoris. Anem cap a una descentralització de les universitats que permeti crear pols de coneixement a diferents punts?

  

—Això la URV ho té definit de naixement. Té un abast territorial ben marcat que es concreta sobretot en l'oferta de graus. Té un abast internacional ambiciós i ben definit en la seva oferta de postgraus. Sóc coneixedor que molts postgraus de la URV tenen una bona demanda internacional, i aquest és un bon indicador de l'atractiu i la capacitat formativa de la Universitat. Pel que fa a la demanda de grau hi ha un 80% de demanda de la demarcació, però un 20% són de fora de la demarcació. En global això està funcionant. Podria funcionar més? És possible, és una línia de treball en la que està bé que s'hi treballi. Cada universitat del sistema ha de tenir clara la seva ambició principal. I totes han de treballar per singularitzar la seva oferta. En aquest sentit trobo que la URV està ben definida.

 

 

En una entrevista, la rectora ens deia que les universitats i els territoris necessitaven guanyar més autonomia. Vostè va impulsar el projecte Regió del Coneixement perquè les regions tinguin capacitats per prendre decisions sobre les seves polítiques de creixement, basades en el coneixement. Ara està en la fase de convèncer tots els grups parlamentaris. Com s'acabarà de materialitzar això? Es donaran més competències als territoris perquè això sigui efectiu?

  

—Sí, hi hauria d'haver una descentralització d'algunes competències. Això és justament el que s'està posant damunt de la taula amb l'evidència del projecte que s'ha plantejat des d'aquí. Arribem al convenciment que estem davant d'una necessitat de Catalunya i no tant d'una reivindicació del sud de Catalunya. Prové d'una reivindicació però evidencia una necessitat. El convenciment de què certs tipus de decisions sobre polítiques de desenvolupament siguin descentralitzades. És a dir, fer que les regions que existeixen a Catalunya siguin responsables del seu desenvolupament. Fer-les responsables. Donar-los autonomia, responsabilitat, juntament amb els recursos que es puguin aplicar per dur a terme les seves polítiques.

 

 

—I aquestes converses on porten?

  

—La circumstància política no és la millor. Davant d'això cal fer créixer el convenciment. L'enfocament que plantegem és defugir d'alguna manera de la reivindicació. No es tracta de demanar un cert permís. No tan això, com avançar en el convenciment de què és una necessitat de país. Per això les converses amb els partits polítics al Parlament. Hauríem d'acabar aquest procés amb alguna mena de llei regional de Catalunya. No sé si de rang de llei. Un acord de Parlament que digui que hi ha la necessitat de descentralitzar polítiques de desenvolupament i que això s'ha de fer a una escala regional.

 

El secretari d'universitats durant l'entrevista | Angel Ullate

 

Seguirem trobant dificultats pel camí. Perquè la definició de regió no està clara. Haurem d'avançar i resoldre quins són els límits d'aquells que prenen decisions. En alguns casos està més clar que en d'altres. Nosaltres tenim al sud alguna dificultat en definir l'extensió, entre Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, una part del nord que forma part de la demarcació però no de la vegueria, el Baix Penedès, etc. Però aquesta dificultat vindrà després. Primer el convenciment que cal descentralitzar. Convenciment intern i convenciment en l'àmbit del Parlament. 

 

—Una vegada aquest convenciment s'hagi assolit i hi hagi aquesta llei aprovada. Que vindrà després? 

  

Després vindria la identificació de quins són els recursos que públicament es fan servir per prendre aquestes decisions i descentralitzar una part d’aquests recursos. Estem plantejant que s'hauria d'establir un nivell regional per prendre aquestes decisions, perquè cada regió tingui la seva estratègia.

 

Comentaris