脷LTIMA HORA

7 morts a la resid猫ncia de Vila-seca pel brot de coronavirus

La concertada diu prou: rebuig dels centres tarragonins al decret de la Generalitat

Denuncien manca de di脿leg i asseguren que es posa en perill la continu茂tat d'aquest model
El col路legi Sagrat Cor del Vendrell. | BP Diari
 

Les diferents escoles concertades que hi ha a la demarcaci贸 de Tarragona s鈥檋an sumat al rebuig dels nous decrets que la Generalitat est脿 a punt d鈥檃provar, el d鈥檃dmissions i el de concerts. El Departament d鈥橢ducaci贸 ha preparat aquests decrets amb l鈥檕bjectiu de lluitar contra la segregaci贸, amb el qual incorporen diverses de les propostes del Pacte Contra la Segregaci贸 Escolar del S铆ndic de Greuges.

 

La concertada s鈥檕posa a diferents punts que es poden englobar, b脿sicament, en dos aspectes. Per una banda, s鈥檕posen al fet que el departament inclogui tamb茅 els centres concertats en la planificaci贸 de l鈥檕ferta de places pel curs vinent. Per altra banda, veuen inviable aplicar els nous requisits que es demanen per mantenir el concert (escolaritzar m茅s alumnes de fam铆lies desfavorides, tenir un 60% de l鈥檃lumnat del mateix barri) si no s鈥檃ugmenta l鈥檃portaci贸 econ貌mica de la Generalitat.

 

Les dues entitats de pares i mares de la concertada 鈥攍a Confederaci贸 Cristiana d鈥橝ssociacions de Pares i Mares d鈥橝lumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federaci贸 d鈥橝ssociacions de Pares i Mares d鈥橢scoles Lliures de Catalunya (FAPEL)鈥 han presentat al departament 120.000 i 154.000 al路legacions, respectivament, per a cadascun dels dos decrets. TarragonaDigital s鈥檋a posat en contacte amb algunes escoles concertades de la regi贸, per copsar la seva opini贸.

 

芦El decret devalua l'opini贸 i la capacitat d'elecci贸 de centre de les fam铆lies禄

El director del col路legi Sant Pau de Tarragona, Pablo Mu帽oz, ha volgut deixar clar que des del centre comparteixen 芦la pol铆tica del departament en la lluita contra la segregaci贸 escolar禄, per貌 puntualitza que aquest 茅s un decret 芦unilateral禄 que 芦no t茅 en compte la veu de l'escola concertada禄. 芦Creiem que les formes, i fins i tot el contingut i la filosofia de fons, no s贸n correctes ni segueixen l'esperit de la Llei d'Educaci贸 de Catalunya, una llei consensuada, pactada i en benefici del pa铆s禄.   

 

Mu帽oz tamb茅 creu que el decret 芦devalua l'opini贸 i la capacitat d'elecci贸 de centre de les fam铆lies禄, ja que el departament 芦podr脿 reduir la nostra oferta unilateralment si ho consider茅s adient禄. Per tot aix貌, pensa que el Departament, i el conseller, haurien d'establir 芦un di脿leg previ i una escolta activa a la realitat dels territoris on la concertada fa una gran feina禄.

 

Vista a猫ria de l'escola Pare Manyanet de Reus. | Cedida
 

芦脡s inviable tenir el 60% d'alumnes de la zona禄

Nom茅s al Pare Manyanet de Reus s'han recollit unes 1.050 signatures en contra de la proposta del Departament d'Ensenyament. Algunes fam铆lies apunten que a la resta de centres concertats se n'ha registrat un volum similar. Un dels principals 茅s la inclusi贸 de les escoles concertades a la planificaci贸 de les l铆nies escolars, que podria suposar retirar el concert d'alguna l铆nia de P3 si, durant aquesta planificaci贸, es considera que a la zona hi ha m茅s oferta de places que demanda potencial.

 

El cas 茅s que, tal com es fa amb les escoles p煤bliques, aquesta planificaci贸 es basa en el volum de poblaci贸 en situaci贸 de matricular-se que hi ha a la zona del centre educatiu, un varem que no es correspon a la realitat de la concertada. El director del Col路legi Pare Manyanet, el pare Agust铆n Jim茅nez, fa inc铆s en alguns d'aquests punts m茅s controvertits de la proposta de decret, que motiven el rebuig de la comunitat educativa de les escoles concertades.

 

芦Per renovar un concert educatiu has de tenir un 60% d'alumnes de la zona, cosa que 茅s inviable禄, explica. 芦Preveu que el departament programar脿 les places escolars, i et podr脿 dir 'vost猫 t茅 tres aules, doncs n'ha de tancar una', i aix貌 abans que les fam铆lies demanin la pla莽a, sense saber quina 茅s l'elecci贸 de les fam铆lies volen tancar el concert禄, lamenta. Considera, de fet, que caldria esperar que s'hagin fet les sol路licituds de pla莽a abans de poder tallar el concert d'alguna de les l铆nies escolars existents.

 

芦Les noves mesures no van acompanyades de cap partida pressupost脿ria禄

L鈥檈scola Sagrat Cor del Vendrell s鈥檋a sumat a les al路legacions presentades per la Confederaci贸 Cristiana, ja que veuen que els nous decrets posen 芦en perill la sostenibilitat d鈥檃quest model禄, afirma el director del centre, Joaquim Alcal脿. Segons Alcal脿, 芦el finan莽ament actual de la concertada ja no cobreix el cost per pla莽a, i les noves mesures no van acompanyades de cap partida pressupost脿ria禄, amb el qual creu que la situaci贸 encara ser脿 m茅s delicada.

 

El director puntualitza que el Sagrat Cor 芦no s鈥檕posa禄 a escolaritzar m茅s alumnat amb necessitats educatives espec铆fiques o amb condicions socioecon貌miques desfavorides, per貌 recorda que el cost d鈥檃questes places no l鈥檃ssumeix la Generalitat, 芦sin贸 l鈥檈scola禄. Igualment, Alcal脿 no creu que hagi de ser la Generalitat 芦la que decideixi quantes unitats ha de tenir el centre禄, ja que aix貌 芦limita les opcions d鈥檈lecci贸 de les fam铆lies禄.

 

Denuncien que el decret no valora la tasca social que fan les concertades

Josep Fust茅, director del col路legi Claret de Valls, tamb茅 mostra estupefacci贸 davant de la proposta del Departament d鈥橢nsenyament. Fust茅 assegura que, des de fa deu anys, els centres concertats catalans fan un esfor莽 considerable per esdevenir inclusius i oferir una equitat, com qualsevol escola p煤blica. No obstant aix貌, la tasca social que fan les concertades no es veu ni reconeguda ni recolzada en el decret. 芦No ens ho mereixem禄, lamenta.

 

En aquest escenari, Fust茅 explica que es fa molt dif铆cil d鈥檈ntendre el posicionament que t茅 la Generalitat amb els centres, i els arguments que es donen oficialment 芦ens generen dubtes sobre la nostra continu茂tat, ja que intu茂m que el govern nom茅s vol una l铆nia d鈥檈nsenyament, la p煤blica, a l鈥檈stil de la Rep煤blica Francesa禄. Amb tot, el director clareti脿 vol deixar clar que no demana que es recompensi la tasca de les escoles concertades ni que es tinguin privilegis. Nom茅s que es valori la traject貌ria que s鈥檋a fet i que no es menystingui. 芦Com que aix貌 no 茅s aix铆, ens sentim menyspreats i desprotegits禄, conclou.

 

芦No es poden prendre decisions sense escoltar les necessitats de l'escola concertada禄

Des del col路legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils tamb茅 veuen 芦amb preocupaci贸禄 el projecte del nou decret d'admissi贸. 芦Hem explicat als nostres pares i mares la import脿ncia del tema i la necessitat de la seva participaci贸 per recollir aquestes m茅s de 153.000 al路legacions conjuntes de les escoles concertades禄, explica el titular del centre, Francesc Recasens. Al mateix temps, demana di脿leg a la Generalitat i recorda que la concertada tamb茅 comparteix el Pacte Contra la Segregaci贸 Escolar.

 

芦No es poden prendre decisions sense escoltar les necessitats de l'escola concertada. Estem en contra de la segregaci贸, creiem en el dret d'elecci贸 de centre i desitgem un di脿leg que ens permeti avan莽ar en l'equitat d'oportunitats禄, manifesta. D'altra banda, Recasens reclama un millor finan莽ament i creu que 芦si la quota de l'escola 茅s un obstacle, cal buscar les mesures per avan莽ar amb la implantaci贸 d'una escola inclusiva i aix貌 passa, s铆 o s铆, per donar els recursos necessaris a l'escola per tal de garantir la gratu茂tat禄. 芦Al Pacte Contra la Segregaci贸 Escolar, el mateix S铆ndic de Greuges especifica que l'infrafinan莽ament 茅s un dels principals factors de segregaci贸禄, conclou.

M茅s not铆cies de la categoria Comarques