La concertada diu prou: rebuig dels centres tarragonins al decret de la Generalitat

Denuncien manca de diàleg i asseguren que es posa en perill la continuïtat d'aquest model
El col·legi Sagrat Cor del Vendrell. | BP Diari
 

Les diferents escoles concertades que hi ha a la demarcació de Tarragona s’han sumat al rebuig dels nous decrets que la Generalitat està a punt d’aprovar, el d’admissions i el de concerts. El Departament d’Educació ha preparat aquests decrets amb l’objectiu de lluitar contra la segregació, amb el qual incorporen diverses de les propostes del Pacte Contra la Segregació Escolar del Síndic de Greuges.

La concertada s’oposa a diferents punts que es poden englobar, bàsicament, en dos aspectes. Per una banda, s’oposen al fet que el departament inclogui també els centres concertats en la planificació de l’oferta de places pel curs vinent. Per altra banda, veuen inviable aplicar els nous requisits que es demanen per mantenir el concert (escolaritzar més alumnes de famílies desfavorides, tenir un 60% de l’alumnat del mateix barri) si no s’augmenta l’aportació econòmica de la Generalitat.

Les dues entitats de pares i mares de la concertada —la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL)— han presentat al departament 120.000 i 154.000 al·legacions, respectivament, per a cadascun dels dos decrets. TarragonaDigital s’ha posat en contacte amb algunes escoles concertades de la regió, per copsar la seva opinió.

«El decret devalua l'opinió i la capacitat d'elecció de centre de les famílies»

El director del col·legi Sant Pau de Tarragona, Pablo Muñoz, ha volgut deixar clar que des del centre comparteixen «la política del departament en la lluita contra la segregació escolar», però puntualitza que aquest és un decret «unilateral» que «no té en compte la veu de l'escola concertada». «Creiem que les formes, i fins i tot el contingut i la filosofia de fons, no són correctes ni segueixen l'esperit de la Llei d'Educació de Catalunya, una llei consensuada, pactada i en benefici del país».   

Muñoz també creu que el decret «devalua l'opinió i la capacitat d'elecció de centre de les famílies», ja que el departament «podrà reduir la nostra oferta unilateralment si ho considerés adient». Per tot això, pensa que el Departament, i el conseller, haurien d'establir «un diàleg previ i una escolta activa a la realitat dels territoris on la concertada fa una gran feina».

Vista aèria de l'escola Pare Manyanet de Reus. | Cedida
 

«És inviable tenir el 60% d'alumnes de la zona»

Només al Pare Manyanet de Reus s'han recollit unes 1.050 signatures en contra de la proposta del Departament d'Ensenyament. Algunes famílies apunten que a la resta de centres concertats se n'ha registrat un volum similar. Un dels principals és la inclusió de les escoles concertades a la planificació de les línies escolars, que podria suposar retirar el concert d'alguna línia de P3 si, durant aquesta planificació, es considera que a la zona hi ha més oferta de places que demanda potencial.

El cas és que, tal com es fa amb les escoles públiques, aquesta planificació es basa en el volum de població en situació de matricular-se que hi ha a la zona del centre educatiu, un varem que no es correspon a la realitat de la concertada. El director del Col·legi Pare Manyanet, el pare Agustín Jiménez, fa incís en alguns d'aquests punts més controvertits de la proposta de decret, que motiven el rebuig de la comunitat educativa de les escoles concertades.

«Per renovar un concert educatiu has de tenir un 60% d'alumnes de la zona, cosa que és inviable», explica. «Preveu que el departament programarà les places escolars, i et podrà dir 'vostè té tres aules, doncs n'ha de tancar una', i això abans que les famílies demanin la plaça, sense saber quina és l'elecció de les famílies volen tancar el concert», lamenta. Considera, de fet, que caldria esperar que s'hagin fet les sol·licituds de plaça abans de poder tallar el concert d'alguna de les línies escolars existents.

«Les noves mesures no van acompanyades de cap partida pressupostària»

L’escola Sagrat Cor del Vendrell s’ha sumat a les al·legacions presentades per la Confederació Cristiana, ja que veuen que els nous decrets posen «en perill la sostenibilitat d’aquest model», afirma el director del centre, Joaquim Alcalà. Segons Alcalà, «el finançament actual de la concertada ja no cobreix el cost per plaça, i les noves mesures no van acompanyades de cap partida pressupostària», amb el qual creu que la situació encara serà més delicada.

El director puntualitza que el Sagrat Cor «no s’oposa» a escolaritzar més alumnat amb necessitats educatives específiques o amb condicions socioeconòmiques desfavorides, però recorda que el cost d’aquestes places no l’assumeix la Generalitat, «sinó l’escola». Igualment, Alcalà no creu que hagi de ser la Generalitat «la que decideixi quantes unitats ha de tenir el centre», ja que això «limita les opcions d’elecció de les famílies».

Denuncien que el decret no valora la tasca social que fan les concertades

Josep Fusté, director del col·legi Claret de Valls, també mostra estupefacció davant de la proposta del Departament d’Ensenyament. Fusté assegura que, des de fa deu anys, els centres concertats catalans fan un esforç considerable per esdevenir inclusius i oferir una equitat, com qualsevol escola pública. No obstant això, la tasca social que fan les concertades no es veu ni reconeguda ni recolzada en el decret. «No ens ho mereixem», lamenta.

En aquest escenari, Fusté explica que es fa molt difícil d’entendre el posicionament que té la Generalitat amb els centres, i els arguments que es donen oficialment «ens generen dubtes sobre la nostra continuïtat, ja que intuïm que el govern només vol una línia d’ensenyament, la pública, a l’estil de la República Francesa». Amb tot, el director claretià vol deixar clar que no demana que es recompensi la tasca de les escoles concertades ni que es tinguin privilegis. Només que es valori la trajectòria que s’ha fet i que no es menystingui. «Com que això no és així, ens sentim menyspreats i desprotegits», conclou.

«No es poden prendre decisions sense escoltar les necessitats de l'escola concertada»

Des del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils també veuen «amb preocupació» el projecte del nou decret d'admissió. «Hem explicat als nostres pares i mares la importància del tema i la necessitat de la seva participació per recollir aquestes més de 153.000 al·legacions conjuntes de les escoles concertades», explica el titular del centre, Francesc Recasens. Al mateix temps, demana diàleg a la Generalitat i recorda que la concertada també comparteix el Pacte Contra la Segregació Escolar.

«No es poden prendre decisions sense escoltar les necessitats de l'escola concertada. Estem en contra de la segregació, creiem en el dret d'elecció de centre i desitgem un diàleg que ens permeti avançar en l'equitat d'oportunitats», manifesta. D'altra banda, Recasens reclama un millor finançament i creu que «si la quota de l'escola és un obstacle, cal buscar les mesures per avançar amb la implantació d'una escola inclusiva i això passa, sí o sí, per donar els recursos necessaris a l'escola per tal de garantir la gratuïtat». «Al Pacte Contra la Segregació Escolar, el mateix Síndic de Greuges especifica que l'infrafinançament és un dels principals factors de segregació», conclou.

"‼Convocatòria oberta per accedir als ajuts de la Diputació de Tarragona pels aiguats" "🌊 Litoral en perill: els municipis de la costa es conjuren per revertir l'erosió"