Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Joan Roig publica una recopilació de goigs del Monestir de Poblet i el seu entorn

Els goigs són un element molt català, un cant pròpi que pràcticament només és viu als Països Catalans i zones d’influència com Sardenya
Mossèn Joan Roig signant la seva última publicació | Eduard Boada

 

Mossèn Joan Roig és un escriptor, gogista i prevere mallorquí que des de 1977 desenvolupa la seva tasca ministerial al Priorat. Va néixer a Felanitx i als 11 anys va entrar al Seminari menor. Acabat el segon any, només amb un suspens de llengua espanyola, van dir-li que no servia i va passar un any treballant amb el seu pare, a la impremta. Va contactar amb nois del poble que estudiaven al seminari menor dels Pares Paüls de Palma i el van passar al noviciat, que era a l’Espluga de Francolí. Allà mateix va començar el Seminari major, per cursar filosofia i teologia, que va acabar a Barcelona l’any 1966, i va ser ordenat de prevere.

 

En l'actualitat és el rector d’Ulldemolins, on ha desplegat una intensa activitat pastoral, solidària, cultural i artística. Destaca la seva tasca d'ajuda a persones drogodependents per a la seva rehabilitació. Encarregà les pintures bizantines del Santuari del Loreto d'Ulldemolins. També és rector d'Albarca, Capafonts, Prades i Vilanova de Prades. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una extensa tasca dins de l'àmbit gogístic i és coneixedor de la ceràmica, els ex-libris, la bibliofília i les icones. Fa poques setmanes ha sortit a la llum seva última publicació, «Els goigs del Monestir de Poblet i la seva àrea d'influència».

 

- En la seva faceta literària, ha desenvolupat una tasca important en l’àmbit gogístic. Quantes composicions calcula haver creat? Quins són els primers goigs que va fer? I els darrers? N’hi ha alguns que pugui destacar per alguna circumstància particular?

De ben jovenet la poesia ja m’apassionava, i als 13 i 14 anys ja escrivia versos i participava en certàmens, i quan vaig «conèixer» els goigs m’hi vaig abocar. Els primers els vaig escriure el 1963 dedicats a la Mare de Déu dels Fadrins de Felanitx (Mallorca), i els darrers que he fet canten la Mare de Déu de Vladimir, una bella icona russa, que es van imprimir a principis de juny d’enguany. N’he escrit uns 160, i n’he arranjat, actualitzat i corregit i renovat amb noves estrofes un centenar. Els que més m’interessen són els marians que segueixen el patró antic de glossar els set goigs, o grans alegries de la Mare de Déu, més endavant en diré quelcom. Amb aquesta temàtica crec que n’he escrit 16, i no sé quins m’agrades més, també m’agraden dos dedicats a sant Jordi.

 

- Per algú que desconeix el tema, què són uns goigs? Quina importància han tingut, i encara tenen a dia d’avui, en la societat?

Uns goigs són una composició poètica de caire teològic i popular, originàriament dedicades a la Mare de Déu i als primers temps sempre glossaven les set grans alegries marianes: l’Anunciació, el Naixement de Crist, l’Adoració dels Reis, la Resurrecció, l’Ascensió, la Pentecosta i la mort de la Mare de Déu; de vegades s’hi afegien altres temes com llegendes i tradicions. I ja des dels orígens se’n van dedicar a Jesucrist i als passos de la seva vida, i a la vida dels sants.

El nou llibre de Joan Roig està prologat per l'abat de Poblet | Eduard Boada

 

És un element molt català, pràcticament només són vius als Països Catalans i zones d’influència com Sardenya. Per a nosaltres té molta importància i la seva pervivència és molt valorada car és un cant propi! Ara bé, hi ha textos antics que s’haurien de renovar, dignificar i actualitzar, d’altres estan molt bé: grans poetes antics i moderns han escrit goigs que són populars, i autèntiques peces literàries. Literàriament tenen una forma ancestral peculiar, segueixen la composició provençal de «dansa» que tant havien utilitzat els nostres trobadors, i consta d’una «entrada» de quatre o cinc versos dels quals els dos últims que s’anomenen «retronxa» es van repetint després de cada cobla, després vénen les cobles en nombre no inferior a set, i acaba amb una «tornada», que de vegades és la mateixa entrada. La gràcia d’uns bons goigs és que hi hagi un accent rítmic constant a cada vers, o sigui, que estigui sempre en la mateixa síl·laba, cosa que facilita molt el treball del músic.

 

- En la composició d’uns goigs, intervenen diverses disciplines com la música, l’art i la literatura. Vostè abasta tots aquests camps o treballa amb d’altres autors?

Sí. Uns bons goigs són integrats per aquests tres elements essencials: la part literària, l’única que jo abasto i treballo; la part musical, que és  importantíssima car és el vestit del text i la seva gràcia incita al cant; i finalment la part ornamental, que antigament era xilogràfica. Inspirats poetes i músics  amb il·lustres xilògrafs i dibuixants han ennoblit i ennobleixen el gènere. He tingut i tinc la sort de conèixer molt bons músics i excel·lents il·lustradors que ennobleixen els meus treballs. He escrit llibres sobre els xilògrafs il·lustradors de goigs: Gelabert, Ricart, Ollé Pinell, Marlet i d’altres.

 

- Recentment ha publicat el llibre «Els goigs del monestir de Poblet i de la seva àrea d’influència». Ens pot descriure el contingut de la publicació? Què en destacaria?

Aquesta obra he intentat que ofereixi tots els textos de goigs del monestir de Poblet que s’han publicat en el clàssic i tradicional full volander, o en algun llibre, o que he trobat manuscrits, i també els de dependències de Poblet, com el Tallat, o d’algunes parròquies que eren de la jurisdicció del monestir com Vimbodí o el Vilosell. Destacaria que hi ha material ben poc conegut i que ara s’ha exhumat.

 

- D’on va sortir la iniciativa i quina va ser la motivació per escriure el llibre?

Des de ben jove que m’he sentit molt lligat i agraït a Poblet, sobretot a la comunitat, però també al monestir com a monument importantíssim i excepcional de Catalunya. He treballat, i encara ara hi vaig a organitzar la seva valuosa col·lecció de goigs, i em sentia amb el deure de fer aquest treball com vaig fer també fa uns anys un petit estudi sobre els ex-libris pobletans.

 

- Creu que el fet d’interpretar els goigs en una festa patronal és valorat socialment o és un costum que va a la baixa?

El cant dels Goigs no va a la baixa, és un cant popular i propi del poble, i, si són dignes, és ben valorat. Més encara avui dia, ben sovint a molts d’indrets no només es canten un cop l’any sinó que també s’entonen acabada la missa dominical, o la missa diària com és el cas de la parròquia lleidatana de la Mare de Déu de Gardeny. El fet que se’n van publicant i hi ha entitats que es dediquen a promocionar-los i editar-ne com els nostres Gogistes Tarragonins, els Amics dels Goigs i d’altres, com Ganzell amb aquest llibre sobre els goigs de Poblet, demostra que no van a la baixa.

En el llibre hi ha material ben poc conegut i que ara s’ha exhumat | Eduard Boada

 

- Per acabar, en clau més global sembla que el nombre de seguidors de l’Església sí que va a la baixa en una societat que cada vegada vol ser més laica...

La societat d’avui, nosaltres, en termes molt generals cada dia ens comprometem menys en tot, en cultura, en política, en associacionisme...  i també en seguir l’Església, i no per cap menyspreu, més aviat per comoditat i manca de compromís. D’altra banda l’Església és formada per humans i no dubto que necessita canvis, actualitzacions i reformes, i el nostre Papa Francesc s’hi ha arromangat. Cal dir que ha començat a actuar, malgrat pressions, oposicions, i, de vegades, fins i tot de mentides. Espero que a poc a poc ho anirem palpant més i més. Crist va ser un gran reformador, sense por malgrat les pressions de les autoritats religioses del seu temps.

 

- Quins creu que són els motius d’aquesta realitat? I des del seu punt de vista, quines mesures o solucions hauria d’adoptar l’Església del futur?

L’Església no pot ser una porta closa, ha d’estar oberta a tothom, el seu camí, iniciat per Jesucrist, és el de la misericòrdia i del perdó. D’altra banda, com apuntava abans, les persones ens hem tornat molt còmodes i poc compromeses, no volem lligams ni maldecaps.

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris