Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Fran Morancho: «A final de mandat haurem invertit 20 MEUR per un municipi de 12.000 habitants»

En una entrevista a TarragonaDigital, l'alcalde de Mont-roig confirma que es presentarà a la reelecció
L'alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, a Miami Platja. | Isma Llanes.

 

Fran Morancho (Barcelona, 1969) ens cita al passeig Marítim de Miami Platja, just a l'altura de la Cala Bot. S'agraeix poder parlar de forma amable en un entorn privilegiat com aquest. Elevats sobre el nivell del mar, als nostres peus hi queda la petita cala semiurbana, mostra que a la Costa Daurada hi queden racons espectaculars on s'hi ha respectat la natura i que són un oasi de tranquil·litat per a tots aquells que els vulguin gaudir.

 

Amb l'alcalde de Mont-roig, hem parlat de política, una de les seves grans passions. De fet, porta des dels 25 anys involucrat de manera activa en la política municipal. En l'actual mandat governa amb majoria absoluta gràcies a un acord entre el PSC —la seva formció—, PLAMIMO, Ara i una regidora no adscrita. Prèviament, també va ocupar l'alcaldia en el període 2007-2011. Curiosament, la legislatura on va aconseguir la seva victòria més àmplia, la 2011-2015, no va governar a causa d'un pacte a cinc que el va deixar fora de l'alcaldia.

 

—Mont-roig és un municipi amb dues realitats molt diferenciades. Per una banda hi ha Mont-roig i per l'altra Miami Platja. És difícil de gestionar?

 

Són dos pobles en un municipi. Mont-roig té una realitat social diferent de la de Miami i això obliga a governar d'una manera diferenciada tot i que sí que hi ha aspectes, com l'educació, que es gestionen en comú. Però està bé governar la diversitat. La qüestió és donar respostes al que necessiten a un lloc i a l'altre. Salvant les distàncies, és el que passa a una gran ciutat com Barcelona. No tenen les mateixes necessitats la gent del Raval que els de la Bonanova. A més, els dotze quilòmetres que separa els dos nuclis és molt. I no s'aproparan.

 

—El de Mont-roig sol ser un Ajuntament força fragmentat, de manera que en solen sortir també governs multicolors. Com es gestiona la situació des de l'alcaldia?

 

El fet de governar amb majoria ens fa estar més tranquils. Ara bé, hi ha dues claus perquè no surtin problemes: el diàleg i saber cap on anem. Ja fa temps que estic en política i crec que és molt important gestionar el diàleg des de dins de l'equip de govern. Cada setmana, els regidors de govern ens reunim en una Comissió de Coordinació i tractem totes les àrees. Allí és on surten totes les qüestions, les bones i les dolentes i és en aquestes reunions on resolem tots els problemes. A inici de mandat es van fixar uns objectius comuns i es va acordar de què s'encarregava cadascú. Si tot això queda clar, és menys probable que surtin problemes. Però si surten, el diàleg constant serveix per trobar una solució.

 

—I amb l'oposició, com és la relació?

 

L'oposició fa la seva funció. I no hi ha un manual que et digui com s'ha de fer oposició ni una sola estratègia per fer-la. El que sí que ha passat és que a partir de l'1 d'octubre hi va haver un punt d'inflexió, sobretot amb PDECat i Esquerra.

 

L'alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, amb la Cala Bot de Miami Platja de fons. | Isma Llanes.

 

—No els hi agrada com es va gestionar els dies anteriors ni el mateix 1 d'octubre.

 

Va ser una situació difícil de gestionar. I no pots prendre decisions que agradin a tothom. En una situació com aquella si prens una decisió que agradi als uns no agradaran als altres. I a l'inrevés. Per explicar aquestes decisions també es requereix diàleg i reconèixer els errors que s'haguessin pogut cometre. De totes maneres, hi ha persones qui ho poden entendre però també n'hi ha que no ho entendran mai.

 

—Quines són aquestes decisions?

 

No vaig posar facilitats per poder anar a votar a les escoles del municipi. Això va ser una pilota que la Generalitat va passar als Ajuntaments. I era innecessari. Es podia fer als instituts, que són competència de la Generalitat ja que eren ells els qui ho havien convocat. I després de l'actuació de la Guàrdia Civil als col·legis electorals, vaig decidir no acudir-hi perquè la meva presència podia generar més tensió. A més, així m'ho havien assessorat. De totes maneres, sóc conscient que molta gent diu que hi havia d'haver anat.

 

—A Mont-roig s'hi van veure algunes de les imatges més icòniques de l'1 d'octubre, com la gent empenyent la Guàrdia Civil fora del municipi o l'ús de gasos lacrimògens per part dels agents.

 

Aquesta actuació mai hauria d'haver passat. La situació va ser mal gestionada per part de l'Estat i va ser la gent de Mont-roig qui en va pagar les conseqüències. Des de llavors, l'Ajuntament ha donat suport a les persones que van patir els cops, tant jurídicament com personalment. A més, al carrer de l'institut on es van produir les càrregues se l'ha anomenat 1 d'octubre.

 

—Però més enllà d'això, portem més de tres anys de legislatura, on han passat moltes més coses. Quina valoració fa del mandat?

 

Molt positiva. Sobretot perquè s'ha dut a terme el que ens havíem proposat però també perquè hem mantingut l'equip de govern cohesionat. Hem tirat endavant projectes molt importants per Mont-roig, alguns d'obra pública però també de caràcter social, com ara l'augment d'ajudar la gent que té necessitats. A més, hem aconseguit que es posi en funcionament l'institut de Miami Platja, hem invertit en les escoles, hem fet dos camps de gespa i hem rehabilitat els dos poliesportius. Quan s'acabi el mandat haurem destinat vint milions d'euros en inversió, que per un municipi de 12.000 habitants són molts diners. Pocs municipis de la demarcació amb les nostres característiques poden es comparar amb el que hem fet. A més, s'ha de tenir en compte que s'acabarà amb el mateix deute que teníem a l'inici, que es troba al voltant del 70%, molt per sota del 110% que permet la llei. S'ha fet feina.

 

—Moltes de les propostes que van sorgint surten del Pla d'Acció Municipal.

 

Aquest Pla es va aprovar fa dos anys i l'equip de govern l'estem intentant dur a terme. Contempla actuacions com l'avinguda Barcelona, la plaça Miramar de Mont-roig o l'espai sociocultural. Hi van participar tots els partit amb representació a l'Ajuntament, la ciutadania que ho va voler i les entitats. D'allí en van sortir propostes i les estem duent a terme.

 

L'alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, es presentarà a les eleccions municipals de 2019.. | Isma Llanes.

 

—Precisament un dels projectes estrella del mandat és la remodelació de l'avinguda de Barcelona.

 

En l'anterior mandat que vaig governar es va fer el projecte bàsic. Vam voler tenir el projecte preparat perquè en el moment que hi hagués finançament poguéssim començar a actuar. De l'aportació del Pla de Barris, ho vam posar tot cap a l'avinguda de Barcelona, que eren uns 4 milions i mig d'euros i que han servit per actuar en un tram de prop d'un quilòmetre de la carretera Nacional. Les obres van segons el calendari previst i s'han d'acabar abans del 31 de desembre. Això fa que estem tenint un estiu més complicat del que voldríem. A més, la temporada turística no està sent especialment bona, cosa que fa que el sector estigui una mica queixós. I amb raó.

 

—Però ha de suposar un canvi important per Miami.

 

Hi haurà un abans i un després. L'obra no es tracta només de reparar la pell, d'arreglar la xarxa d'aigua, el clavegueram o de soterrar les línies telefòniques i elèctriques. També suposarà una millora social. Quan estigui acabada, es canviarà en la manera de relacionar-nos, de moure'ns i de conviure en l'àmbit. L'avinguda de Barcelona és un punt de trobada, la zona amb més comerços. Miami és molt gran, molt extens i l'avinguda és la nostra plaça. Per això es prepararà per no circular-hi tant en cotxe i per a poder passejar-hi més.

 

—Quan entri en funcionament el Corredor del Mediterrani, es desmantellarà la via. Heu lluitat molt perquè això sigui així.

 

Quan el Corredor estigui operatiu, els trens passaran per la nova via i, per tant, per la via actual ja no hi circularan. Ara mateix ja s'estan fent proves i podria ser que al desembre el Corredor ja funcioni. El Ministeri de Foment ja ha encarregat a una empresa pública el projecte de desmantellament de la via. Són conscients que això no pot quedar així i que s'ha de retirar la via. A més del projecte de desmantellament, està en procés de licitació la redacció d'un projecte que ha de restablir l'estat inicial de l'espai. O sigui, treure els talussos i mirar de fer accessos.

 

—Així que teniu la intenció de permeabilitzar l'espai.

 

La nostra aposta passa per fer una via verda però sense perdre la qualificació d'espai ferroviari. Perquè si en algun moment, la Generalitat decideix instal·lar un tramvia, que hi hagi les condicions per a poder-ho fer. Però mentre això no arribi, que no serà a curt termini perquè es tracta d'una inversió molt important, volem aprofitar perquè la gent hi pugui passejar o anar en bici i per a comunicar-nos entre els municipis.

 

—Fa uns mesos es reobria el Mas Miró. Una nova etapa del projecte, que es fa gran.

 

És un projecte que fa anys que s'ha estat treballant i que de moment ja s'ha fet realitat amb una primera fase. Hi ha hagut una implicació importantíssima de la família, que van fer donació de la finca a la Fundació Mas Miró i hi han fet una aportació de més de 700.000 euros; així com a la col·laboració de l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. Mont-roig surt al mapa mundial de la cultura i del món mironià. Però això que sona molt grandiloqüent és una realitat. Joan Miró és una de les figures internacionals reconegudes. Vas a Johannesburg, dius Miró i el coneixen o a Japó també. S'ha acabat de tancar el triangle Barcelona, Mallorca, Mont-roig (les tres localitats on vivia l'artista).

 

—Com es vincula el Mas amb Mont-roig?

 

Aquest estiu ja hem començat a treballar-hi i el que fa aquest espai és atreure molta gent de molts llocs i que coneguin Mont-roig. I és que no és únicament que coneguin el Mas sinó que fem que la gent faci una ruta per aquells espais on Miró va pintar quadres reconeguts, com la platja, l'església o l'ermita. D'aquesta manera aconseguim que la gent no només es quedi al Mas sinó que també es mogui pel municipi.

 

Fran Morancho és alcalde de Mont-roig des de 2015 i hi va ser de 2007 a 2011. | Isma Llanes.

 

—Queden deu mesos per acabar la legislatura. Quins projectes veurem fins llavors?

 

A Mont-roig, a l'octubre començarem la reforma de la plaça Miramar, conjuntament amb tres carrers de prop, una inversió de més de mig milió d'euros. I aquest setembre començarem la redacció del projecte de l'Espai Polivalent, que ubicarem al costat de la pista d'estiu. En aquest espai hi volem posar el Casal d'Avis, hi volem fer un teatre i sales per les entitats. Volem que sigui un espai viu en el qual volem que hi passin coses. Hem recuperat l'Església Vella, que fins ara la gaudia el Centre Miró i que ara formarà part de les activitats culturals del poble. Ja hi hem començat a fer exposicions però també s'hi faran xerrades o obres de teatre. A més també estem treballant el trasllat de l'Ajuntament a la Casa de Cultura. El canvi d'emplaçament es va fer de manera provisional però ja hi portem gairebé vint anys. Si tot va bé, l'any que ve començarà l'adequació de l'espai, que no necessita gaire obres. La següent legislatura ja hauria de començar allí.

 

—La pregunta del milió, es tornarà a presentar a les pròximes eleccions municipals?

 

Sí. He presentat al PSC la voluntat de tornar-me a presentar. A partir d'aquí, la secció local del partit, si li sembla bé, que tot sembla indicar que serà així, ho aprovarà. A partir d'aquí queda preparar la campanya. Cada campanya és diferent però hi ha coses comunes. A més, serà la setena campanya que preparo. La primera va ser a l'any 95, quan tenia 25 anys. La primera vaig ser el número dos però a la resta, sempre com a cap de llista. (Abans de ser el cap de llista pel PSC, Morancho havia format part d'una altra candidatura, Miami per Independents, que es va acabar integrant dins del PSC).

 

—Així doncs ja ho té per la mà.

 

Sí però això no ho és tot. Al 2011 vaig guanyar però es van ajuntar tots i em van fer fora. I en aquestes pròximes eleccions, hi ha el risc que això torni a passar.

 

—Per quin motiu ha decidit tornar-se a presentar?

 

Sobretot perquè em sento amb força i il·lusió. A part, volia veure si podia fer el que m'havia proposat en aquesta legislatura. I com que ho hem aconseguit, em veig amb ganes de continuar. El que no volia era arribar forçat a les eleccions i, arribat a aquest punt, em veig amb l'energia suficient per tornar-me a presentar. De fet, ja estic pensant en les coses que vull fer durant els pròxims quatre anys i això és el que em motiva. Sempre dic que sóc un privilegiat perquè faig el que més m'agrada.

Comentaris