PORTADES

Les portades dels diaris en paper del Camp de Tarragona

Els socorristes de la Costa Daurada alcen la veu contra la precarietat del sector

La denúncia d'un treballador contra l'empresa Servitur i el naixement d'una nova associació de professionals de salvament treu a la llum els problemes laborals d'un sector molt estacional
Imatge d'un socorrista treballant a la platja de Llevant de Salou. | Àngel Ullate

 

Sous baixos, jornades laborals de deu hores, temporalitat i una regulació laxa. Aquests són alguns dels problemes als quals s'enfronta el sector del salvament i socorrisme en l'actualitat. La denúncia d'un treballador a una de les empreses més importants del sector al territori ha tret a la llum la precarietat del dia a dia d'aquesta professió també a casa nostra. Juan Ramón Martín ha portat davant d'Inspecció de Treball el que considera «explotació laboral» per part de l'empresa Servitur Salvament, SL, la concessionària del servei a les platges de Salou, així com a PortAventura i moltes altres piscines d'àmbit privat a la Costa Daurada.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

«La precarietat està instaurada. No és cosa d'una sola empresa»

Juan Ramón Martín va fer públic el seu cas a través de les xarxes socials, on ha rebut nombroses mostres de suport. Â«La precarietat està instaurada en el sector del socorrisme. No és cosa d'una sola empresa, és pràcticament a totes», afirma a TarragonaDigital. Ell es va formar amb un curs subvencionat pel SOC que impartia la mateixa empresa. Dos mesos després d'entrar en el món laboral, va decidir canviar d'empresa. Â«T'obligaven a fer jornades laborals de deu hores, sense respectar els dos dies de descans setmanals i sense la remuneració pertinent. Tothom que s'hi dedica coneix la situació del sector, però ningú reaccionava. Ens hem de començar a moure i exigir unes condicions dignes», diu.

 

 

El més greu, apunta Juan Ramón, és que la falta de descans pot afectar el rendiment del socorrista i això, en una feina amb les responsabilitats que comporta la seva, pot tenir conseqüències fatals: Â«No pots fer el teu treball en aquestes condicions. Ser socorrista no requereix un esforç físic continuat, però sí molta atenció, i estar vigilant i fent prevenció durant 9 o 10 hores cansa molt. No pots estar setmanes o mesos sense lliurar ni un sol dia».

 

«Si no canvien les coses, els ofegaments a les platges seguiran creixent»

Un altre socorrista, Carlos Aguilar, va més enllà i considera que Â«aquest any ja hi ha un 20-22% més d'ofegats a les platges i aquesta xifra cada any anirà a pitjor si no canvien les coses. Les empreses van al benefici pur i la resta no els importa. Almenys a les platges, el socorrisme és un servei públic i hauria de tenir totes les garanties». Assegura que la majoria de socorristes cobren 1.100 euros bruts per treballar deu hores diàries amb un sol dia de descans i sense cobrar les hores extres: Â«Han arribat a pagar a 3,30 euros l'hora; una autèntica vergonya».

 

 

  • NOU SERVEI DE TARRAGONADIGITAL: T'enviem les notícies més importants de la teva ciutat al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

Carlos Aguilar va treballar sis temporades com a coordinador de Servitur Salvament, les dues darreres a les platges de Salou. L'any passat va decidir deixar l'empresa davant la situació de precarietat amb la que s'hi treballava. Â«Tenia a càrrec meu socorristes menors d'edat que arribaven a treballar 60 i 70 hores setmanals per uns sous irrisoris. Jo mateix, per coordinar un equip d'entre 35 i 40 socorristes cobrava 1.200 euros bruts. No complien amb la llei i no tenien cap respecte cap als treballadors. Vaig dir prou», assegura. En l'actualitat, Carlos impulsa, amb altres socorristes d'arreu de l'Estat, l'associació Socorristas Profesionales, que lluita per dignificar les condicions del sector i que es compleixi el conveni col·lectiu.

 

«Porten a treballar nois d'Andalusia que han fet un curset on-line i no saps ni si saben nedar»

«El problema està institucionalitzat. Els ajuntaments contracten les empreses que fan l'oferta més barata i això després ho paguen els treballadors», manifesta. L'excoordinador dels socorristes de les platges de Salou exposa una altra problemàtica: la manca de formació de la majoria dels treballadors que contracten les empreses subcontractades com Servitur. En el seu cas, recorda que Â«porten nois i noies molt joves d'Andalusia, Ceuta i Melilla que han fet un curset d'un cap de setmana o un curs on-line i no saps ni tan sols si saben nedar. Aquí, se'ns exigeix un cicle formatiu de grau mitjà de 1.200 hores», denuncia.

 

Imatge d'un socorrista treballant a la platja de Llevant de Salou. | Àngel Ullate

 

La Generalitat va impulsar fa una dècada el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya (ROPEC), on s'havien d'inscriure tots els socorristes titulats per poder exercir a les platges catalanes. Aquesta norma havia d'entrar en vigor aquest 2019, però una nova moratòria demanada per les empreses l'ha ajornat fins al 30 de setembre, amb la qual cosa aquest estiu encara han pogut exercir socorristes sense registrar. Â«Per a les empreses és molt més barat portar gent de fora encara que no tingui titulació. A Catalunya s'estan formant una sèrie de socorristes molt bons que, quan comença a treballar s'estavella contra la realitat del sector i a l'any següent marxa a treballar de cambrer», lamenta l'impulsor de Socorristas Profesionales. 

 

«Tenies un dia de festa a la setmana, però moltes vegades no et deixaven fer-lo»

És el cas de Rubén Pareja, qui també va deixar l'empresa l'any passat després de cinc anys treballant en hotels i el parc aquàtic de PortAventura. Â«Normalment feia 10 hores al dia, amb un dia de festa a la setmana, tot i que el meu contracte era de 7,5 hores. Em van dir que les hores extres me les pagarien en acabar la temporada, però al final no ho van fer. Només després de pressionar-los molt i cinc mesos més tard, vaig aconseguir que em paguessin una petita part», assegura. Â«Tenies un dia de festa a la setmana, però moltes vegades no et deixaven fer-lo i acabaves descansant només dos dies al mes», explica Rubén. Tot i que va invertir temps i diners en la seva formació, ha renunciat a seguir treballant de socorrista.

 

Un socorrista col·labora en l'evacuació d'un ferit a la platja de Llevant de Salou. | Àngel Ullate

Arran de la seva denúncia, Juan Ramon Martín ha obert un grup a Facebook i un correu electrònic (respectemelsocorrisme@gmail.com) per recollir els testimonis i les denúncies d'altres companys. Assegura que molts d'ells s'estan interessant per la seva denúncia i demana més responsabilitat als municipis a l'hora de contractar les empreses de salvament i socorrisme que es fan càrrec de les temporades de bany a les platges: Â«Hi ha una relació directa entre els pressupostos baixos i la precarietat. Volem formar un grup de socorristes i reunir-nos amb els ajuntaments de la Costa Daurada per exigir que les pròximes concessions es facin garantint unes condicions dignes pels socorristes d'acord amb la llei».

 

TarragonaDigital s'ha posat en contacte amb Servitur Salvament, però l'empresa ha declinat fer declaracions sobre la denúncia dels seus extreballadors.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris
Lluis
A Cambrils no és queden curts.. de tots els que veieu amb equipació de socorristes, alguns si ho són, altres pobres, són merament vigilants sense formació de socorrista. Tot molt trist per aquests nanos si algun dia passa algo i per les victimes... Però que més dóna si la empresa es forra?????
Tane
Soc socorrista, coordinador i director tecnic d’una empresa de salvamento que cumpleix els convenís i encara que costa de crearé lluita dia a dia per dignificar el sector del salvamento i per la igualtat de genere. Jo personalmente avanç que res he sigut socorrista i he soferta aquestes injusticias. La mevaa manera de treballar m`ha permes pujar de Carrer sense oblidar que el que fa gran a una empresa son els seus socorristes, aixo es recíproco, nosalters ho notem molt. Els AJUNTAMENT ara es regeixen pel conveni autonomic d’empreses privades que gestionen instal.lacions publiques. On especifica el sou d’un socorrista i les condiciones Laborals. Juntament amb les meves companyes fem plans técnics per optar a concursos, cal dir que casi tots els AJUNTAMENT valoren mes punts el tema tecnic que economic. El problema esta en que: - Aquest conveni no inclou als clients/instal.lacions privades i aquí s’explota al socorrista. - La generalitat o AJUNTAMENT, quant firmen un contracte no s’aseguren que es cumpleixi aquest conveni Autonomic. Después siempre surt el nom del senyor Albert Calabug, com a defensor dels socorristes, pero a nosaltres no ens enganya, treballa per Aunar la empresa que pitjor tracts a treballadors i clients. -