GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

El canvi climàtic i la sobreurbanització multipliquen la capacitat destructiva de les llevantades

Analitzem amb l'expert en canvi climàtic Javier Sigró les causes del temporal Glòria i les conseqüències que té per a les platges de la Costa Daurada
El temporal marítim d'aquest dimarts 21 de gener va provocar greus desperfectes a la platja de la Pineda. | I. Alcalá

 

Passejos marítims assolats per la força de l'aigua, platges sense sorra, dutxes arrencades de soca-rel, carrers negats de fang i runes, baixos inundats... El temporal Glòria que ha colpejat des d'aquest dilluns 20 de gener la Costa Daurada ha deixat imatges colpidores. Instantànies que es condensen amb la desaparició d'un paisatge de valor incalculable com el Delta de l'Ebre. La borrasca ha portat vent i pluja intensos, però la pitjor part ha estat el temporal marítim, amb ones d'una magnitud mai registrades a les nostres costes. Una llevantada que ha devorat les platges de bona part del litoral tarragoní justament quan es compleixen tres mesos dels terribles aiguats d'octubre.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

És normal que aquests fenòmens arribin amb tan poca diferència temporal? Què provoca uns nivells tan alts de destrucció? Es pot prevenir d'alguna manera? Estan en perill les nostres platges? A TarragonaDigital hem parlat amb Javier Sigró, investigador del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili, per intentar analitzar el darrer episodi meteorològic extrem que ha patit la nostra costa.

 

Javier Sigró: «És un temporal fort, inusual en aquesta època de l'any i sobretot llarg»

«És un temporal fort, inusual en aquesta època de l'any i sobretot llarg. La gran intensitat i la durada, sobretot del temporal de mar, han provocat que l'afectació del litoral sigui bastant greu», resumeix. Aquest tipus de llevantades són comunes als mesos de tardor i la seva raresa, segons sospita l'expert, podria radicar en els canvis en la circulació atmosfèrica que porta el canvi climàtic.

 

A la ferocitat del propi fenomen, s'hi suma en el cas de la Costa Daurada la sobreurbanització del territori, la qual cosa provoca tenir unes platges especialment afeblides i uns municipis fràgils davant l'arribada de llevantades. «La nostra costa té molt minimitzada la seva capacitat de resposta en aquest tipus de temporals degut a la intensa urbanització i la intervenció humana», exposa Sigró, especialista en tendències del canvi climàtic, la regressió de les platges i l'evolució del nivell del mar.

 

Les platges, recorda, «són sistemes mòbils, que s'adapten a les situacions en cada moment. El problema està en el fet que l'activitat humana ha creat platges fixes i li ha restat aquesta capacitat d'adaptació». Això, sumat a l'increment del nivell del mar, fa que moltes platges i cales de la Costa Daurada estiguin en perill d'extinció. El territori s'enfronta al risc real de veure desaparèixer les seves platges sense que s'albirin solucions evidents.

 

En el cas de les platges naturals, com per exemple al Delta de l'Ebre, l'onatge les pot malmetre, però disposen de dunes i dipòsits de sediments per aportar sorra nova i regenerar-se. «Si on hem de tenir les reserves de sediments, tenim un passeig marítim, uns apartaments i una infraestructura, la platja perd aquesta capacitat d'autoregenerar-se», assenyala. En aquests casos, la recuperació de les platges queda limitada a les aportacions que pugui fer el mar quan baixi el seu nivell o les regeneracions artificials que veiem abans de cada estiu.

 

«El dragatge i la reposició de sorra és un mètode car i poc efectiu»

Un parc infantil completament inundat a la platja de Ponent de Salou. | Iván Alcalá

 

Tanmateix, la regeneració artificial és només un pedaç que pot ser efectiu per tenir sorra per la temporada turística, però que no posa llum sobre el problema d'arrel. «Si una platja té una dinàmica regressiva en què el mar s'emporta la sorra, tu pots ficar més sorra i en el següent temporal se l'emportarà. No serà la primera vegada que passa. El dragatge i la reposició de sorra és un mètode car i poc efectiu», exposa l'investigador del Centre en Canvi Climàtic.

 

 

Així, doncs, com es podria frenar aquest fenomen per evitar la desaparició de les nostres platges? «S'ha de facilitar, dins del possible, que el sistema de la platja pugui autoregenerar-se. Malauradament, moltes vegades això no és possible perquè hi ha estructures fixes urbanitzades que estan situades sobre el que anteriorment era la platja i que impedeixen que pugui retrocedir», diu Sigró.

 

«Difícilment un ajuntament enderrocarà tres carrers per donar lloc a la platja»

La solució seria senzilla si parléssim de camps de conreu, però «difícilment un ajuntament enderrocarà tres carrers per donar lloc a la platja», apunta. Així mateix, admet que el futur és incert i que «pot arribar un moment en què sigui el mar que acabi provocant que hi hagi zones que perden valor perquè s'inunden de forma habitual».

 

 

Amb aquest panorama, l'expert manifesta que «el més probable és que vegem desaparèixer platges i que altres perdin una part important de la seva sorra. Ja estem veient com les platges s'estan fent cada vegada més estretes, excepte en casos molt particulars».

 

En casos com el que hem viscut aquesta setmana, la impotència s'apodera d'aquells que viuen a primera línia de costa, que no troben la forma de defensar-se davant d'aquests fenòmens. Prevenir que el mar provoqui inundacions és complicat i incompatible amb el nostre model urbanístic «Hi ha obres d'enginyeria que et permeten protegir un territori davant l'entrada del mar, a través d'estructures de pedra o formigó, tot i que la platja la perds igualment. A Holanda tenen uns dics meravellosos, però en aquestes zones tenen dics i no platges» observa, l'expert de la URV.

 

El frontal marítim de la Pineda ha estat una de les zones castigades pel temporal des d'aquest dilluns 20 de gener. | I. Alcalá
 

La pujada del nivell del mar incrementa la capacitat destructiva de les llevantades

Per acabar, Javier Sigró esmenta un altre gran problema que afronta a curt termini el nostre litoral derivat del canvi climàtic i l'increment del nivell del mar: «Amb el pas del temps veurem com, sense tenir episodis tan forts com aquest, creixeran les afectacions a les poblacions de costa. Si el nivell del mar ja és més alt de partida, serà més fàcil que hi hagi destrosses amb llevantades normals».

 

També et pot interessar...