El Gran Dalmuti, ¡Aventureros al tren! o Carcassone són exemples de jocs de rol que van aparèixer fa tres dècades i que encara continuen editant-se i sent referent per a introduir-se en l'afició. També hi ha Catan, un dels jocs que més versions ha reeditat i que va ser revolucionari perquè proposava per primera vegada una interacció més enllà de la puntuació; o HeroQuest, que s'ha tornat a editar 30 anys després perquè encara és "actual" i hi ha demanda de jugadors que aprenen a jugar des de zero.
Passar una estona al local de l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus (AJJRR) fàcilment vol dir sortir amb un llistat d'alguns dels principals jocs de taula -entre ells, diversificats com a jocs de rol, miniatures, etc- que han marcat les últimes tres dècades. Són les que celebra aquest 2024, també, l'entitat cultural, que va començar com un grup d'amics que s'ajuntaven per jugar plegats i compartir una afició que era relativament nova.
Una samarreta especial i uns daus commemoratius 'simbolitzen' internament aquest pas del temps, però alguns dels seus membres expressen, sobretot, com ha canviat el paradigma d'aquest tipus de lleure "alternatiu". Avui dia, és un hobby molt més obert, intergeneracional i representatiu en diversos sentits: ha incorporat més dones, fomenta l'ús del català i beu d'altres disciplines literàries i audiovisuals.
Fites i activitats
Abans de constituir-se formalment com a associació, els reusencs i reusenques que la van fundar ja van decidir organitzar unes primeres Jornades de Rol el 1993 i, per tant, enguany celebraran la 31a edició a l'octubre. Els seus inicis van ser com a entitat juvenil i, a poc a poc, va anar creixent i consolidant-se a la ciutat, com un punt de trobada i socialització al voltant dels jocs de taula.
El ventall d'activitats que ofereixen és molt ampli. Des de les partides internes entre socis -actualment superen la cinquantena- a les jornades de portes obertes per a famílies, se sumen iniciatives com "Entaula't", mercadets de segona mà, activitats d'estiu, estand al Parc de Nadal o el cicle de cinema fantàstic que està tenint lloc, cada dilluns, al Jardí de la Casa Rull.
Sens dubte, però, la fita que més marquen com a tal és haver aconseguit un local propi. "És importantíssim per nosaltres, vam començar en centres cívics, però només diposavem dels divendres a la tarda i l'activitat principal era de cap de setmana, vam estar molts anys pagant lloguers en altres locals fins que vam poder comprar aquest", explica Hèctor Sancho, un dels membres de l'entitat.
Ara, l'objectiu és pagar la hipoteca del local "que continuarà obert mentre hi hagi gent que vulgui fer-lo servir" i "continuar vius", afegeix tot celebrant "l'etapa dolça" que viuen. En aquest sentit, l'AJJRR forma part de les Barraques de Festa Major com via d'autofinançament per poder fer més activitats i difondre l'afició al rol entre la ciutadania, millorar les condicions del local i treure altres projectes del calaix.
Un espai de socialització i aprenentatge
En l'evolució dels jocs de rol -i de taula- també han canviat les dinàmiques socials, motiu pel qual ara es fan jocs més curts, perquè les partides durin una hora, i es fan versions portàtils o de "mida butxaca". "Hi va haver un boom dels jocs i ara hi ha un boom de gent jugant a jocs de taula", resumeix Raül Abelló, president de l'entitat.
Afegeix, però, que "encara que hagin aparegut nous jocs, als clàssics de sempre es continua jugant; s'actualitzen, però l'essència és la mateixa i, si han sobreviscut és perquè són bons", descriu. De fet, Abelló referma la importància que els jocs siguin pedagògics i que tinguin un aprenentatge al darrere: "el valor està en aquells en què interactues amb la gent; hem vist gent que venia aquí sense atrevir-se a parlar i ara s’inventen les històries i et convencen d’allò que ells volen", manifesta.
Aquest concepte d'espai de socialització o punt de trobada per aquells que comparteixen una afició és l'essència que l'AJJRR tampoc ha perdut. Raül Abelló continua destacant que "amb els anys, han vist que la gent s'anima més; grups de pares i mares, els nens a l'escola, el boca-orella ha fet molt".
Alguns jocs requereixen coneixements previs sobre la "història", altres es van aprenent sobre la marxa; alguns es basen en un sistema depuntuació i altres en la interacció. "Al final, el rol és sobretot imaginació i capacitat d'inventiva, perquè tu planteges una situació, però no pots controlar què faran tots els jugadors; per tant, és com una pel·lícula que es va rodant al moment", conclouen.
La llengua i el boom cinematogràfic
D'altra banda, la normalització de la llengua catalana com a vehicular en els jocs de rol ha suposat alhora un gran pas endavant. En el cas de l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, com a ens cultural, poden accedir a subvencions pel foment de l'ús del català, que porten "per bandera" proposant algunes partides que es desenvolupen únicament en català.
Ja hi ha editorials específiques que llencen les versions en català, castellà i anglès al mateix temps perquè l'expectació no 'mati' la preferència per la llengua si aquesta edició surt més tard; i altres, com Devir, que tradueixen les originals per afavorir el consum de jocs en llengua catalana.
Internet ha tingut un paper clau en aquesta normalització. Tant per les eines digitals que complementen els jocs físics, com per les oportunitats que va oferir per reconnectar amb aquest tipus d'oci durant la pandèmia o, especialment, per l'expansió dels jocs de taula i de rol en el món cinematogràfic.
"Ara ja no és tant de nínxol, és una activitat de lleure més", evidencia Sancho, gràcies a pel·lícules i sèries, com Stranger Things, Futurama o Bob Esponja, que al llarg dels anys els han donat visibilitat "in crescendo", o altres com Harry Potter o El Senyor dels Anells que han influït en la creació de nous jocs i a ampliar la massa social de jugadors i jugadores, fent més petits cada vegada possibles estigmes que els acompanyessin.