La 34a edició del Reus Blues Festival s'està desenvolupant amb èxit i artistes d'arreu al Racó de La Palma, on diversos concerts i influències musicals pujaran a l'escenari fins al pròxim 1 de setembre. Aquest cap de setmana, el diumenge 25 d'agost, a les 20 hores, arriba el torn de Mood, una de les formacions de Km 0 del cartell d'enguany amb músics de primera línia.
Com en altres projectes, la veu de Carla Cruells -barcelonina establerta a La Móra des de fa anys- lidera aquesta proposta de música moderna per a tots els gustos. Al seu costat, l'acompanyen el Sergi Esparza al piano -resident a la Conca de Barberà-, el reusenc Kike Ordax al saxo -tot i que en aquesta ocasió el substituirà el Santi Ibarretxe, veí de Valls des de fa poc-, Erik Sanchez a la bateria i l'Artemi Agràs al baix -qui tampoc podrà assistir al concert de Reus i, en el seu lloc, hi serà Miguel Viejo, habitual també del territori-.
Té un carta de presentació com a artista blues i jazz, com es va introduir en aquests estils?
Jo vaig néixer a Barcelona i vaig estudiar música allà, primer, en la típica escola de barri i sobretot clàssic, però després vaig anar a Badalona a una mena de tallers de música moderna, que és el que realment més m’agrada; i dins d’aquesta, sobretot el jazz. Posterioment, em vaig interessar molt per la bossa nova, la música brasilera sempre m’ha agradat moltíssim i m’ha connectat; vaig estar vivint al Brasil, estudiant al conservatori, fent música i embevent-me d’aquella cultura.
Eren unes influències diferents que aquí no trobava?
Sí, perquè, al final, quan t’interessa molt un estil artístic, has d’entendre el context cultural per absorbir-ho bé i interpretar aquell estil entenent d’on ve. I la millor manera de defensar-ho era vivint allà. Llavors, la meva formació de base és jazz, bossa nova i música negra també, són gèneres que escolto molt sovint i tinc influències de soul; a més, el gòspel em vincula a una cosa molt essencial. Des que vaig començar a cantar, vaig començar a formar part d’una coral de gòspel, amb el Ramon Escalé, que és qui porta els Messengers, una formació bastant coneguda a Catalunya.
De fet, actualment, dirigeix diverses corals a Tarragona.
Fa més de 15 anys que faig direcció de coral, sempre de música moderna. Tinc la coral Gaià Gòspel a Altafulla, dirigeixo el Cor Jove Kesse a Tarragona i enguany he començat amb una coral de gent gran a Sant Pere i Sant Pau. És una experiència molt bonica, treballes amb diferents tipus de gent, de diferents edats i és molt gratificant. Estic molt contenta i em sento molt afortunada per poder fer la feina que em fa feliç.
Al mateix temps, es dedica a la formació com a coach vocal. Com ho compagina?
Vaig estudiar pedagogia a la universitat i tinc un vessant més educatiu dins l’àmbit de la música amb les corals, el coaching vocal i també faig classes de piano. Alhora, fa uns anys que estic treballant el vessant més terapèutic del cant, que connecta amb les persones per bloquejos que tenen, a vegades, de comunicació i aprens com tot va vinculat al cos. És un treball emocional per ajudar la gent a poder alliberar la seva expressió i poder cantar més lliurement.
Llavors, fa formacions amb gent que estigui interessada o en què consisteixen?
Estic investigant teràpies per connectar la veu amb les emocions i el cos, aquesta interconnexió, que també està molt relacionada amb temes posturals. La veu no surt com ha de sortir si tenim tensió al cos, tot es reflecteix. Estic fent bastant feina en aquest sentit, els últims dos anys he fet una formació de 30 hores sobre educació de la veu, a través del FIS, que és subvencionat per la Generalitat; és un curs gratuït on tractem des del vessant fisiològic del cant -l’anatomia- al més tècnic, per tenir una visió més holística del treball de la veu.
Com a artista, ha tingut diverses formacions al llarg dels anys i també té un projecte en solitari. Com s’encaixa tot?
Ens coneixem molt entre tots els artistes i moure’s en el llenguatge del jazz dona molta llibertat i versatilitat als temes perquè, mentre tinguis una partitura amb uns acords, la part d’improvisació és molt àmplia i, quan parlem el mateix llenguatge, és fàcil treballar amb uns músics o altres. És cert que he tingut un quartet durant uns vuit anys i, actualment, estic amb el grup Mood, que fem poques actuacions, però de qualitat, perquè tots estan molt actius i tenen diversos projectes. També, enguany he fet una mica de tria i m’he volgut concentrar per no estar d’aquí cap allà com sempre he fet; m’he centrat més en la formació de Mood, perquè siguin pocs bolos, però ben fets.
Què oferiran al Reus Blues Festival, què pot esperar el públic?
Intentem presentar un producte de bona qualitat i amb arranjaments ben treballats. Dins del nostre repertori habitual, hem afegit algunes peces més del paraigua de jazz-blues, però al final intentem fer un producte més personal; també hi ha cançons de soul o de música brasilera, que tenim algunes peces de Caetano Veloso. Hem intentat escollir algunes que siguin conegudes, per exemple, Flor de Lis, que va versionar Ketama i és molt animada; Don’t know why de Norah Jones; algun tema de Michael Jackson reversionat; Isn’t she lovely d’Stevie Wonder, que sabem que serà un èxit assegurat… Optarem també per altres menys coneguts, tirant cap al jazz i el swing, perquè la gent ampliï una mica la seva cultura musical.
La idea és que no sigui un repertori «repetit», que no sigui el mateix de sempre?
Exacte. Per exemple, he creat una versió d’un tema que es diu Pure Imagination, que sortia a Charlie i la Fàbrica de Xocolata, i l’he adaptat al català, creant una lletra des de zero. Fem també un bolero, que és un gènere que m’agrada molt, que es diu Como fue i és de Luis Miguel. D'altra banda, com a novetat, vindrà a col·laborar amb el repertori brasiler un guitarrista argentí, el Martín Fedina, que està per aquí de pas i és un músic internacionalment reconegut. Després, hi haurà una altra col·laboració sorpresa, que no revelarem fins al moment que toqui.
Com a grup, tenen composicions pròpies o fan exclusivament versions?
Amb Mood no fem temes propis. Pel meu compte sí que he editat discos en solitari i es poden escoltar a les plataformes digitals, però en aquest gènere només fem arranjaments. La creació comporta més implicació, sobretot quan és individual, en el sentit que si vols donar visibilitat al teu projecte és més difícil; cal entrar en un altre circuit i invertir molt per gravar un disc, contactar amb uns i altres, més recursos…
Té altres projectes entre mans, més enllà de Mood?
Tinc un altre projecte que va més encaminat a la música ètnica, l’Ura Project, que és totalment diferent. Amb un instrument que es diu hang hi ha percussió, després un baix que és àrab i té un altre tipus de sonoritat molt més orgànica i t’evoca altres melodies; i comptem, també, amb un saxofonista que fa solos i amb una flauta travessera. Tot plegat, sumat a un sintetitzador que permet combinar amb l'electrònica. És encara un projecte molt nou, només hem fet una actuació, però ja portava molts anys amb l’anterior projecte i sentia que necessitava un canvi de direcció, per poder incorporar tot el vessant terapèutic de la música.
Com s’anirà materialitzant aquest nou projecte?
En aquest cas, seran tot composicions pròpies i sí que és una pròxima aposta poder enregistrar alguna cosa. Això requereix una inversió econòmica important perquè avui dia necessites un àudio de qualitat amb un bon suport audiovisual per poder “vendre” el producte un cop enllestit i tenir una carta de presentació en condicions. En aquest sector, si vols que tingui el teu segell i no passar els filtres de la indústria, ha de ser completament autogestionat i per entrar a l’estudi has de tenir una inversió de, com a mínim, 10.000 euros.
«Si vols defensar la teva història, ho has de pagar tot tu, perquè amb intermediaris el producte original s’altera»
S’ha trobat amb obstacles en aquest sentit, tot i treballar en un gènere menys «comercial»?
Sí, l’últim treball que vaig fer va ser a través d’un segell musical on aparentment tot era fantàstic perquè confiaven en el meu producte i ho van finançar tot, també els dos videoclips que vam fer; però després va ser un caramel enverinat perquè em van fer canviar lletres que jo tenia en català i em van dir que no arribarien a tanta quantitat de públic, que les volien en castellà. Em van fer canviar coses de la meva composició perquè fos una mica més comercial. Al final, si vols defensar la teva història, ho has de pagar tot tu, perquè amb intermediaris el producte original s’altera.
Dins el circuit de festivals i concerts, com els arriben les propostes de grup?
Aquí a Tarragona, estem a l’eCatàleg (per a programacions culturals de la Diputació) i està molt bé perquè ens permet tenir molt de moviment pel territori amb concerts que arriben a bastant públic, fem festes als pobles i esdeveniments similars. Sortir d’aquí ja és més complicat, abans anàvem a França i altres llocs propers amb altres grups que he tombat, però aspectes de logística, desplaçaments, allotjaments, etc, acaben pesant.
A Reus, serà la primera vegada que hi actua?
No, ja hi vaig actuar fa uns anys amb el quartet de jazz que tenia i hi vaig sovint, també, perquè m’agrada molt la programació que fan, està molt bé que tinguin un programa estable durant tot l’any. Soc sòcia de l’Associació de Jazz de Reus i he anat a molts concerts i sessions de jam, perquè som com una família i ens coneixem tot dins el gènere. Sorgeixen moltes col·laboracions, hi ha molta companyonia i no és competitiu; és l’amor per aquest estil el que ens mou. I crec que des del Mas del Jazz estan reactivant molt aquesta música, està tornant a créixer i és molt bo.
Està fomentant que hi hagi relleu generacional en el jazz i el blues?
Sí, a les jams es nota que es va expandint, és un espai on veus molta gent jove que està començant i hi ha una bona pedrera. Són aquestes iniciatives les que poden motivar el relleu generacional perquè els joves han de veure que hi ha escena, que hi ha una inquietud més enllà de la teoria i que tindran un espai després. En aquest sentit, també agraeixo que el Reus Blues Festival doni visibilitat a la gent del territori, tenim músics excepcionals; hi ha molta qualitat i a vegades no es valora tant com algú que ve de fora.
«Els joves han de veure que hi ha escena, que hi ha una inquietud més enllà de la teoria i que tindran un espai després»
Valora que es puguin explorar diferents estils?
En el meu cas, encara que m’agrada i escolto jazz, m’encanta sobretot la música que fusiona, que va més cap al R&B, com fa per exemple la Meritxell Neddermann, que és pianista i cantant, ve d’aquesta formació més clàssica i s’ho emporta tot a l’electrònica. Crec que és important que hi hagi una formació de base, però alhora s’incorporin els elements nous d’ara. És la meva manera de concebre l’art, perquè per fer música dels seixanta o els setanta... ja s’ha fet.
Quan surt a l’escenari, quins són els seus objectius?
M’encanta arribar al públic i fer-lo participar, m’encanta la interacció i que sentin que formen part del que està passant, que no hi ha una divisió entre l’escenari i els espectadors. Hi ha una part que sí, perquè venen a gaudir del que estem oferint, però aquest caliu i el feedback són importants per mi.
