08
de setembre
de
2023, 18:17
Actualitzat:
12
de setembre,
9:51h
La ciutat de Reus encara un mes de setembre que culmina amb les Festes de Misericòrdia. El programa, com sempre, està farcit d'activitats organitzades per les entitats locals durant pràcticament tot el mes. Tot i això, hi ha cinc moments i actes que fan, de les de Misericòrdia, les festes que són.
Aquesta idiosincràsia pròpia inclou l'obertura de l'acte fora del Ball de Diables, a qualsevol persona a títol particular que tingui un vestit i vulgui baixar fins al Santuari. Un acte amb una gran càrrega simbòlica, la de la lluita del bé i el mal. El so dels tabals i l'encesa de les carretilles anuncien l'embat de les forces de l'infern contra la patrona de la ciutat.
Quan arriben al Santuari, la darrera encesa, de color vermell, simbolitza aquest atac, que queda incansablement frustrat pel bé, en la forma de la Mare de Déu de Misericòrdia. La culminació de tot plegat és un espectacle que sol deixar el públic amb la boca oberta, la Carretillada.
Els balls de la Víbria i el Drac davant del Santuari són el preludi d'una encesa de pirotècnia que posa, de manera contundent, el punt final a les Festes de Misericòrdia. Un punt final que, generalment, acaba amb un esclat de llum blanca, símbol de la victòria del bé sobre el mal en aquesta lluita pirotècnica.
Amb passos pràcticament mil·limetrats, i entre els bancs del santuari, el majestuós element ret homenatge, així, a Misericòrdia. Una ofrena que corona l'Orfeó Reusenc amb la cantada dels Goigs de la Mare de Déu, acompanyats per la mateixa Cobla Reus Jove que també posa música al Ball Solemne curt de l'Àliga.
Un acte que no és estàtic, sinó que es fa mentre es baixa el passeig de Misericòrdia. Originalment, aquesta pregària comunitària es feia amb torxes i, simbòlicament, encara avui cada fidel porta una espelma a la mà. La pregària mariana omple el passeig de punts de llum, un per cadascuna de les candeles que el baixen fins al Santuari.
Totes dues actuacions tindran un al·licient especial per a la colla. Com cada any imparell, aquest 2023 la mateixa plaça central reusenca acollirà la Diada del Mercadal. Intercalada amb el Concurs de Castells, que també se celebra de manera biennal, la cita reusenca és un dels moments àlgids de la temporada castellera. Serà el primer dissabte d'octubre, el dia set, amb la Jove de Tarragona, els Castellers de Vilafranca, la Vella de Valls i els Capgrossos de Mataró.
Sense cap litúrgia associada ni més objectiu que la diversió, el Col·lectiu del Masclet ha sapigut mantenir una proposta que omple la plaça edició rere edició. La disbauxa, de fet, prendrà encara més protagonisme durant la Cercavila del Masclet del 24 de setembre al vespre.
Imatge d'arxiu d'un moment de la Carretillada del Ball de Diables Foto: Laia Solanellas
La Baixada i la Carretillada
Si per Sant Pere és el Seguici, en general, qui té un protagonisme especial, per Misericòrdia aquesta parcel·la l'ocupa el Ball de Diables en concret. La seva Baixada des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari és un acte emblemàtic, i no només pels reusencs, sinó que és excepcional fins i tot dins de la cultura de foc d'arreu del país.Aquesta idiosincràsia pròpia inclou l'obertura de l'acte fora del Ball de Diables, a qualsevol persona a títol particular que tingui un vestit i vulgui baixar fins al Santuari. Un acte amb una gran càrrega simbòlica, la de la lluita del bé i el mal. El so dels tabals i l'encesa de les carretilles anuncien l'embat de les forces de l'infern contra la patrona de la ciutat.
Quan arriben al Santuari, la darrera encesa, de color vermell, simbolitza aquest atac, que queda incansablement frustrat pel bé, en la forma de la Mare de Déu de Misericòrdia. La culminació de tot plegat és un espectacle que sol deixar el públic amb la boca oberta, la Carretillada.
Els balls de la Víbria i el Drac davant del Santuari són el preludi d'una encesa de pirotècnia que posa, de manera contundent, el punt final a les Festes de Misericòrdia. Un punt final que, generalment, acaba amb un esclat de llum blanca, símbol de la victòria del bé sobre el mal en aquesta lluita pirotècnica.
L'Àliga ofereix a la patrona el Ball Solemne curt dins del Santuari Foto: Laia Solanellas
El Ball Solemne curt de l'Àliga al Santuari
Mentre els Diables baixen pel passeig de Misericòrdia, el Santuari acull un altre dels moments emblemàtics de les Festes. L'Àliga ofereix el Ball Solemne curt a la patrona reusenca dins del seu Santuari. Un temple que queda petit per encabir el públic que vol ser partícip d'aquest acte.Amb passos pràcticament mil·limetrats, i entre els bancs del santuari, el majestuós element ret homenatge, així, a Misericòrdia. Una ofrena que corona l'Orfeó Reusenc amb la cantada dels Goigs de la Mare de Déu, acompanyats per la mateixa Cobla Reus Jove que també posa música al Ball Solemne curt de l'Àliga.
El Rosari de Torxes omple el passeig de Misericòrdia Foto: Laia Solanellas
El Rosari de Torxes
La vigília, el dia 24 de setembre, mentre les revetlles musicals fan les últimes proves de so i preparatius, el passeig de Misericòrdia acull un dels esdeveniments més tradicionals de les Festes, el Rosari de Torxes. A dos quarts d'onze de la nit, centenars de persones es concentren a la plaça de la Pastoreta per començar a passar el rosari.Un acte que no és estàtic, sinó que es fa mentre es baixa el passeig de Misericòrdia. Originalment, aquesta pregària comunitària es feia amb torxes i, simbòlicament, encara avui cada fidel porta una espelma a la mà. La pregària mariana omple el passeig de punts de llum, un per cadascuna de les candeles que el baixen fins al Santuari.
Imatge d'arxiu d'una actuació dels Xiquets de Reus davant del Santuari de Misericòrdia Foto: Laia Solanellas
La Diada Castellera
El dissabte 23 de setembre tindrà lloc la Diada Castellera de Misericòrdia. Els Xiquets de Reus rebran els Moixiganguers d'Igualada, els Nens del Vendrell i els Castellers de Lleida a la plaça del Mercadal. Al cap de dos dies, en solitari, els reusencs tornaran a enfaixar-se, en aquest cas davant del Santuari, per oferir una actuació en honor a la patrona.Totes dues actuacions tindran un al·licient especial per a la colla. Com cada any imparell, aquest 2023 la mateixa plaça central reusenca acollirà la Diada del Mercadal. Intercalada amb el Concurs de Castells, que també se celebra de manera biennal, la cita reusenca és un dels moments àlgids de la temporada castellera. Serà el primer dissabte d'octubre, el dia set, amb la Jove de Tarragona, els Castellers de Vilafranca, la Vella de Valls i els Capgrossos de Mataró.
Imatge d'arxiu de l'inici d'una Cercavila del Masclet Foto: Laia Solanellas
El Concurs de Masclet
En l'apartat festiu hi ha un acte que s'ha consolidat sense cap mena de dubte al programa de Misericòrdia. Es tracta del Concurs de Masclet a la plaça del Prim, que arribarà a la dissetena edició el dissabte dia 16. Els bars i establiments participants hi porten la seva recepta, i el públic assistent passa d'estand en estand a tastar-les.Sense cap litúrgia associada ni més objectiu que la diversió, el Col·lectiu del Masclet ha sapigut mantenir una proposta que omple la plaça edició rere edició. La disbauxa, de fet, prendrà encara més protagonisme durant la Cercavila del Masclet del 24 de setembre al vespre.