Al cap d'anys d'abandonament i degradació arriba l'hora de posar en valor el conjunt arquitectònic de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders, un barr iferroviari únic a Catalunya que encara està habitat,que va ser el lloc on van nèixer i crèixer diverses generacions de families treballadores del tren arribades d'orígens diferents. Els últims anys l'Associació per a la preservació de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders ha impulsat moltes iniciatives destinades a salvaguardar i donar a conèixer aquest nucli singular, amb una història particular que comença a finaals del segle XIX amb l'arribada del tren. L'estació porta en nom de Sant Vicenç de Calders perquè aleshores era dins el terme municipal del poble del mateix nom, que anys més tard, passaria a integrar-se al Vendrell. De fet, l'estació és Coma-ruga, un dels nuclis litorals del Vendrell.
Tot plegat va començar l’any 1887, quan entra en funcionament l’estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders, situada en una zona aïllada i envoltada de camps i aiguamoll.. Des de llavors i fins als anys 20 del segle XX, es van construir els habitatges de la colònia ferroviària al turò que hi ha just a sobre de les vies del tren. La colònia va comptar amb sis pavellons, el primer construït l’any 1905, i l’últim l’any 1920. Així, a finals dels anys 20, el barri tenia 78 habitatges, la seva pròpia capella, una escola, una botiga i dos bars. Els veïns hi celebraven festes, recuperades la última dècada, i fins i tot van tenir un grup de teatre.
Un dels episodis més dramàtics de la colònia va ser el bombardeig de ’estació de Sant Vicenç de Calders, objectiu militar durant la Guerra Civil. Era punt estratègic, ja que amb atemptant contra l’estació es podien inutilitzar dues de les tres línies ferroviàries catalanes i, sobretot, aturar el subministrament de material bèl·lic al front d’Aragó i de l’Ebre. Els avions del bàndol franquista (Molts italians, de les forces de feixistes de Mussolini) van bombardejar en retirades ocasions aquest ja a leshores (1936-1939) important nus de comunicacions. La zona va patir 121 bombardejos, i no va ser fins l’any 1943 que no es van poder restablir de nou tots els serveis de la colònia, com l’enllumenat elèctric o l’escola. Amb l’arribada de l’electrificació a les línies ferroviàries, es van construir nous habitatges per a les famílies dels treballadors d’aquest nou sector.
A finals dels anys 70 del segle passat, va començar la decadència de la colònia, ja que cada cop es necessitava menys personal i alguns dels oficis ferroviaris van començar a desaparèixer com a conseqüència de la modernització del ferrocarril. De tot plegat ´s un bon testimoni el petit museu ferroviari de la Colònia, que es pot visitar actualment.
Anys més tard, la població de Sant Vicenç de Calder va crear l’Associació Familiar Ferroviària (AFF), que ha donat pas a l'actual Associació per a la preservació de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders,. Aquest estiu, a banda d'altres activitats, l'entitat ha organitzat quatre visites guiades al barri, que per aquells que hi van per primer cop son una veritable sopresa. L'Associació i l'Ajuntament del Vendrell mantenen contacte amb ADIF oer seguir avançant en la preservació del barri, història viva del ferrocarril a Catalunya