Nascut a Reus l'any 1838, aquest 21 de novembre fa 150 anys que Marià Fortuny i Marsal va morir a la capital italiana. Se'l va considerar el millor pintor català del segle XIX i el més internacional de la seva època, ja que va aconseguir destacar i popularitzar la seva obra en vida; també reconegut per les aquarel·les, la de gravador va ser la faceta més desconeguda de la seva figura. Aquest mateix dijous es dona el tret de sortida oficial a la commemoració de l'Any Fortuny.
Es pot afirmar que algunes de les peces icòniques conservades, en espais com per exemple el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i entre les quals es poden esmentar: La batalla de Tetuan, El col·leccionista d’estampes, L’Odalisca o La Vicaria, han estat molt determinants per alimentar l’imaginari de les diferents generacions que han contemplat aquestes obres i han pogut gaudir amb el talent i la creativitat del pintor.
Al costat d’altres artistes, "Fortuny constitueix un dels principals actius del patrimoni públic català i és un dels autors que ha generat un major flux d’identificació empàtica entre les institucions i una ciutadania que va participar en l’empresa de recuperació de les principals fites del seu quefer, bona part de les quals es trobaven disseminades per col·leccions privades europees", en paraules del comissari de l'efemèride, Francesc Quílez.
«La vicaría», màxim exponent del preciosisme (1870)
La primera d'elles i la més reconeguda d'entre el catàleg del pintor reusenc és La vicaría, un oli sobre tela (60 x 94 cm) d'estil realista que Fortuny va pintar l'any 1870. Es considera l'exemple per excel·lència de la pintura preciosista, que caracteritzava aquells quadres sobre burgesia exempts de crítica social. Actualment, es troba exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on precisament, es conserven la majoria de les obres de l'artista.
Aquesta representa la signatura d'un contracte matrimonial en oficines eclesiàstiques. En l'escena, destaquen el gran detall de les vestimentes i ornaments de la sala així com la voluntat de plasmar els contrastos entre classes socials.
«La batalla de Tetuán», la Guerra d'Àfrica (1862-1864)
Marià Fortuny va pintar aquest quadre per encàrrec de la Diputació de Barcelona amb la voluntat de reflectir els fets reals que van tenir lloc en La batalla de Tetuán, el 4 de febrer del 1860, que va enfrontar els exèrcits espanyol i del Marroc durant la Guerra d'Àfrica. L'ens provincial volia ubicar el quadre, un oli sobre tela que destaca per les seves grans dimensions (972 x 300 cm) al Saló de Consells del Palau de la Diputació.
Actualment, també s'exposa al MNAC. La peça va retornar a Espanya després de la mort del pintor, qui l'havia creat a Roma.
«El vendedor de tapices», una de les obres mestres (1870)
El Museu del Monestir de Montserrat acull una de les aquarel·les de Fortuny, El venedor de tapissos, que va pintar a París l'any 1870. Mantenint com sempre el seu estil realista, aquesta peça (59 x 85 cm) es va convertir en una de les seves obres mestres perquè representava un tema de gran atractiu per als artistes orientalistes, pel seu exotisme i color.
Així, el quadre capta la llum que predominava al nord d'Àfrica i que tant va captivar el reusenc, motiu pel qual la integrava com un "element" essencial en la vida quotidiana, com aquest mercat de carrer a Tànger.
«La odalisca», part d'una beca artística (1861)
L'any 1857, Marià Fortuny va aconseguir una beca de pintura que comportava haver de crear un seguit d'obres per enviar-les a la Diputació Provincial de Barcelona. Un d'aquells quadres va ser l'oli sobre cartró La Odalisca, pintat a Roma l'any 1861, i que també forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Tot i que, en un principi, aquesta obra (56,9 x 81 cm) no entrava dins dels requisits de l'encàrrec, va acabar sent la primera obra que el reusenc va enviar cap a la ciutat comtal. A més, els estudiosos han confirmat que hi ha elements coincidents amb quadres d'altres autors, amb La gran odalisca de Jean Auguste Dominique Ingres i la Mujer dormida d'Eduardo Rosales.
«Fantasía sobre Fausto», un homenatge a la música (1866)
La Gran fantasía para piano que el pianista espanyol Juan Bautista Pujol i Riu va interpretar a partir de l'òpera Fausto de Charles Gounod va inspirar aquesta última obra que destaquem del pintor Fortuny. L'any 1866, l'artista va crear aquest oli sobre llenç (69 x 40 cm) per retre-li homenatge, a la seva música i el seu virtuosisme.
En el quadre, Marià Fortuny també representa dos companys, Agapito Francés i Lorenzo Casanova, que també van assistir a la vetllada i van elaborar respectives peces pictòriques. Des del 1904, quan Ramón de Errazu va cedir-lo, està exposat en el Museo del Prado de Madrid i és considerat un dels seus llegats més importants.
