Pintor, aquarel·lista i gravador, el reusenc Marià Fortuny i Marsal va ser un dels pintors espanyols més importants del segle XIX, després de Goya, i el millor entre els artistes catalans coetanis; i el pròxim 21 de novembre es compliran 150 anys de la seva mort, data que serveix de referència per engegar la commemoració de l'Any Fortuny arreu de Catalunya.
A Reus, com a ciutat natal, hi conflueixen una sèrie d'elements que potencien aquesta celebració. D'una banda, al número 36 del Raval de Robuster, es troba la que va ser la seva casa pairal -i de la família-, on Fortuny va néixer el 1838 i amb tan sols sis anys va quedar orfe. "Aquest edifici no es va perdre gràcies al mecenatge de la classe adinerada local, que a apostar per comprar-la i donar-li un contingut sociocultural", exposa Francesc Ramos, soci del Centre d'Amics de Reus, que va crear la seva seu a la casa i es va engegar gràcies a aquestes "inversions", que, al seu torn, van frenar que fos enderrocada.
Un altre membre de l'entitat, Jaume Cervera, lamenta que aquest mecenatge hagi desaparegut i que els negocis en el capitalisme modern "ja no es mullin amb iniciatives culturals, perquè aquesta falta d'implicació econòmica està afectant negativament". Tot i la pèrdua de fonts de finançament i de massa social, el Centre continua sense ànim de lucre com un espai que acull altres entitats (la Colla Gegantera, el Cor Mestral, escoles de dibuix, activitats d'excursionisme, etc) i amb la publicació de Lo Nunci, que també aspiren a rejovenir.
I, enguany, la seva activitat habitual es veu amplificada per l'esdeveniment del 150è aniversari del traspàs del pintor Fortuny i que marca "un any especial d'actes i programació". Des de l'entitat, asseguren que no tenen ni volien l'exclusivitat de la celebració pel fet de "viure" a la mateixa casa, al contrari, fan una crida a altres organismes per reivindicar la seva figura.
Reivindicació d'una figura excepcional
En aquest sentit, Cervera assenyala que "més enllà de Gaudí, tothom coneix l'espasa del Prim, però ningú sap qui era Fortuny, que va ser precursor de moltes coses, entre elles, l'impressionisme". Continua lamentant que la valoració general vers la pintura i el món artístic hagi patit una davallada, en termes d'interès i difusió, i recalca que, en el cas de Marià Fortuny, s'hauria de posar en relleu que "el seu cor està a la Prioral de Sant Pere i s'hauria de promocionar".
No només per aquest retorn als orígens, ja que el pintor va morir a Roma on s'havia casat amb la filla de la família Madrazo, el reconeixement a la seva vida i obra va més enllà. "Una qüestió atípica és que, ja en la seva època, fos un artista reconegut internacionalment, amb mercat i demanda, que es guanyés la vida venent les seves obres", destaca Francesc Ramos, davant l'evidència "històrica" que els artistes han viscut en la misèria i han estat reconeguts pòstumament.
"No s'han arribat a esbrinar tantes coses de la seva vida perquè va morir jove, però tot el que es faci per recordar-lo és poc", afegeix en la mateixa línia Cervera, qui afirma que l'obra de Fortuny és molt més coneguda entre els cercles culturals d'Espanya que a Catalunya. En l'àmbit local, el Centre d'Amics de Reus va fer una prova pilot durant els Espais Ocults d'enguany amb la intenció d'incorporar l'edifici a les rutes modernistes i al circuit turístic de la ciutat, per donar a conèixer l'espai com una curiositat cultural important pel seu vincle amb el pintor.
Propostes i actes de commemoració
Pel que fa a l'Any Fortuny, encara que la ciutat ja va engegar l'efemèride el passat mes d'octubre, amb una conferència al Castell del Cambrer, a càrrec de l'historiador de l'art i comissari, Francesc Quílez; el Centre d'Amics de Reus prepara un calendari d'actes propis que tindrà el seu tret de sortida el pròxim dimecres 20 de novembre, a les 19.30 hores, a la seva seu. La presentació del programa anirà a càrrec del president de l'entitat, Joan Maria Mallafrè, i inclourà una xerrada de l'historiador Jaume Massó i la presentació literària d'un nou conte il·lustrat inspirat en el pintor que ha editat la reusenca Monika Escuer.
D'aquesta manera, el Centre d'Amics de Reus s'avança un dia a la inauguració de l'Any Fortuny, programat des del Departament de Cultura de la Generalitat per al 21 de novembre, a les 20 hores, al Teatre Fortuny; i que comptarà amb la presència de totes les autoritats i diverses institucions.
Ramos detalla que es farà un cicle de quatre conferències sobre Marià Fortuny, amb diferents ponents i temàtiques al llarg de l'any, que també tancarà Quílez el novembre del 2025, i la voluntat és muntar un parell d'exposicions en funció del material que s'aconsegueixi, a través de donacions i cessions temporals d'objectes de valor. "Podria sortir alguna sorpresa agradable entre tot el que tenim per inventariar", apunta Cervera, sobre les possibilitats d'exposició (segells, monedes, gravats, objectes personals...). Ambdós assenyalen, però, que per seguretat, rigorositat i professionalitat voldrien exposar al Museu de Reus i, per tant, han d'adaptar-se a la disponibilitat limitada d'un sol espai museístic obert.
D'altra banda, l'entitat ja ha aconseguit el compromís de l'ONCE per dissenyar un cupó commemoratiu pel 2025 -encara per determinar si coincidirà amb l'aniversari de la mort de Fortuny o amb el de la fundació dels Amics de Reus- i està treballant amb el Grup Filatèlic i Numismàtic de Reus per presentar un segell i mata segell en honor al pintor reusenc.
Implicar la ciutadania i l'administració
Les diferents iniciatives que el Centre posa sobre la taula pretenen posar en valor la figura i obra de Fortuny i tenen el seu origen en l'edició d'enguany de Lo Nunci, que serà encara més monogràfic que el de l'any passat, a partir del qual es va decidir crear la comissió específica per a l'any commemoratiu.
Entre d'altres, els socis de l'entitat evidencien la necessitat d'implicar l'administració per assolir una promoció més àmplia i fer que la campanya divulgativa arribi a tota la ciutat. Encara en procés, estarien negociant el disseny d'una cartelleria global per col·locar més enllà del centre de Reus. També, han mantingut converses amb l'àrea d'Educació perquè les escoles treballin la figura del pintor, que actualment no està reflectit en els llibres de text ni en el programa lectiu i, ells consideren que hauria de ser un "tema estandarditzat, per exemple, amb un concurs de dibuix".
En paral·lel, el seu objectiu per tancar l'Any Fortuny amb èxit seria presentar un audiovisual, un documental o un programa televisiu, que repassi la seva figura. Els membres de l'associació celebren haver aconseguit una línia de subvenció de la Generalitat i tenen tràmits pendents amb l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Fundació Reddis, que va acceptar la col·laboració.
Els gravats de Fortuny, grans desconeguts
Amb l'objectiu de donar a conèixer la figura de Fortuny en el món del gravat, àmbit en què va excel·lir tot i ser la seva faceta més desconeguda, l'associació ARS -cultura i tècnica- ha organitzat, enguany, en col·laboració amb el Centre d'Amics de Reus, la primera edició del concurs "Miniprint Internacional Reus Fortuny" 2024. Es tracta d'un certamen, impulsat per Lluís Llop amb vocació de continuïtat, que en el seu debut ha rebut 180 gravats de 67 artistes participants, procedents d'una quinzena de països diferents, entre ells Polònia, França, Corea del Sud, Mèxic o Alemanya, a més dels autors catalans i espanyols.
Des del comitè organitzador, han destacat la qualitat de les obres rebudes, fet que encoratja unes altes expectatives de cara a futures edicions. A més, amb la voluntat de fer difusió i divulgació de les tècniques del gravat, s'exposaran els 180 gravats i estampes digitals perquè puguin ser contemplades pel públic de Reus i voltants. A la mostra, que estarà disponible del 7 al 16 de novembre, amb horari de 18 a 21 hores, a la Sala la Vicaria del Centre, es podran veure detalladament una gran quantitat de tècniques de gravat contemporani. Així mateix, el lliurament dels guardons i la inauguració es farà el pròxim dia 7, a les 19.30 hores.
El jurat que ha seleccionat els trenta millors gravats -i els tres guanyadors- el formaven Marc Ferran, director del Museu de Reus; Antoni Alcàsser, professor i cap del taller de gravat de l'Escola d'Art de Tarragona; i Pere Folch, homòleg de l'anterior a l'Escola d'Art de Reus. Així, les obres guanyadores corresponen als artistes Lukasz Chmielewski (Polònia), premiat amb 1.500 euros per "Room 39_5"; Carme Armengol (Esplugues de Llobregat), premiada amb 1.000 euros per un aiguafort a dues titnes; i Krzyztof Szymanovicz (Polònia), dotat amb 500 euros per "RolkaJB". Amb el vot del públic, a través dels likes a Instagram, s'ha decidit el Premi Xarxes entre la resta de finalistes, i aquest s'atorgarà a Antonio Canau (Portugal) per l'obra "Symbiotic translucent mechanical human head", una impressió digital.