La festivitat religiosa del Corpus Christi se celebra seixanta dies després del Diumenge de Resurrecció i, malgrat aquests orígens tan vinculats al catolicisme, ha esdevingut una celebració sobretot cultural. Entre els actes tradicionals, una de les iniciatives més esteses arreu del món, també per coincidència amb la primavera, són les catifes florals.
Mèxic, Malta, Bèlgica i Itàlia són alguns dels països que també preserven aquest patrimoni, que s'ha impulsat des de la Federació Catalana de Catifaires per tal de ser reconegut per la UNESCO. L'única entitat que en forma part a Reus és la Confraria La Verònica, que, a més, celebra aquest 2024 el primer quart de segle confeccionant la seva pròpia catifa.
Els confrares van recuperar la tradició catalana l'any 1999 i des de llavors només la pandèmia els ha aturat. Encara més, van decidir iniciar un cicle de conferències complementàries, emmarcades en la programació de Corpus, per reivindicar la celebració. La pròxima serà aquest divendres 31 de maig, a les 19.30 hores, a l'Espai Boule. "Ens vam adonar que hi havia una mancança amb el salt de generació, un desconeixement entre la gent jove, més enllà dels elements festius i la coca amb cireres", assenyala Aleix Alvarez, president de la Confraria La Verònica.
Una elaboració a contrarellotge
La primera catifa de flors de la Verònica es va fer fa 25 anys, per primera vegada, al Fossar Vell, sota el 'lideratge' de Josep Mateu Martorell, qui encara les confecciona avui dia. Tot plegat va començar de la mà de la confraria del Sant Sopar i el seu president, Josep Anglès, ja que l'entitat elaborava una catifa al carrer de Monterols i, més endavant, van convidar els de la Verònica a compartir l'espai per garantir una millor logística de la professó a la zona del Fossar.
Alvarez explica que, normalment, "les catifes eren d'uns 10 metres, però a partir del 2018 es van començar a fer més grans i ara estan en uns 30 metres", que s'acostumen a configurar entre 25-30 persones que van rotant al llarg de la jornada, que comença a les sis del matí del mateix diumenge de Corpus. Les catifes florals han d'estar acabades a les 15 hores.
La gent amb més paciència s'encarrega de l'escut de la confraria, la Rosa de Reus o la màndorla; també les parts geomètriques tenen la seva complexitat perquè s'han de fer de dins cap a fora per no trepitjar-les i, en conjunt, treballen de forma molt coordinada. Fins i tot, descriu el president, "entre un grup i l’altre sempre hi ha aquella 'rivalitat' per veure qui acaba abans i quin tram ha quedat millor, també és una manera de fer pinya i fer entitat".
Aquest 2024, els colors seran el vermell i el negre -que s'aconsegueixen amb tintes i colorants- sobre un fons més natural del color de la serradura. Alhora, juguen amb materials orgànics com arenes, sals, pedres, grafit, escorces, gespa, flors naturals… per fomentar la innovació i el reciclatge.
Lluitar per un patrimoni
El disseny d'enguany és tan senzill com innovador, "no és la típica catifa que ocupava pràcticament tot el carrer, en aquest cas, és llarga i prima perquè la gent pugui passar perfectament i passi la professó sense que es faci malbé", apunta Alvarez. “Volíem que fos diferent i arriscat, tothom les emmarca en un rectangle, però volíem fugir d’aquestes formes; facilita la circulació de la gent i no es trepitjarà en absolut fins que arribi la custòdia”, afegeix.
A més, han volgut centrar-la en el 75è aniversari de la Verònica, una decisió que se suma a la reivindicació de mantenir les catifes i el patrimoni cultural que les envolta. És un art efímer, perquè desapareix en un sol dia, però esperen que la UNESCO les declari com a Patrimoni Immaterial, simbòlicament i físicament, perquè continuïn endavant.
"Seria bonic que es pogués anar recuperant i que en tot el recorregut de la Professó hi hagués catifes, el més important és continuar mantenint-les", valoren des de la Confraria La Verònica. I Aleix Alvarez afegeix: "ho fem perquè és una tradició, perquè n'hi va haver deu o dotze a Reus i ara queden tres més i la nostra".
Les catifes de flors abans i ara
Si ens remuntem al segle XIV, els orígens de les catifes florals eren per qüestions d'higiene i pel simbolisme de les flors: "les flors representaven la primavera i la Resurrecció com un cant a la vida; i es va començar a fer perquè la gent tirava la brossa al carrer, passaven els cavalls i altres animals...", explica Carme Bigorra, llicenciada en història, historiadora i presidenta de l'associació Recull d'Estudis Històrics de Reus.
Amb el temps, però, aquestes han perdut la seva ginesta característica, pel preu i perquè ja no s'utilitzen flors naturals. De la dita "si la ginesta no floria, Corpus no n'hi hauria" s'ha passat a diversos tipus de flors, que procedeixen de vivers, i també herbes aromàtiques.
Aquesta activitat altruista i autogestionada per les entitats forma part d'una festa civil, "del poble per al poble", i des de la confraria acusen el mínim suport de l'Ajuntament per desenvolupar-la i, així mateix, consideren que s'hauria de treballar més a les escoles. "La ignorància fa que es confongui o barregi l’expressió cultural amb la religió", sentencia Bigorra.
No és organitzada per l'església, és el poble qui implanta la festivitat i, considera la teòloga que, actualment, hauria de ser objecte de promoció turística i posar-les en valor com en altres indrets d'Europa. D'altra banda, la manca de relleu generacional també afecta aquesta secció de l'entitat, que demana que el jovent s'impliqui, més enllà dels qui continuen la tradició per un vincle familiar o emocional.