Unes recents troballes en arxius ha portat al grup d’estudis local, Delmacio de Conito, a Occitànica, concretament a la zona d’Arbàs, d’on han descobert que durant el segle XVI, un significatiu nombre d’occitans van emigrar a la nostra regió, fugint de conflictes religiosos i buscant noves oportunitats.
L’emigració occitana va jugar un paper clau en uns anys en què la despoblació amenaçava Cunit. Ara, el grup d’estudis acompanyats per representants de l’ajuntament de Cunit han visitat dues de les persones que formen part de la directiva de l’Associació Memoire d’Arbàs, Jacques Fontás i Gérard Pradère, fet que suposa, a partir d’ara, un punt d’unió entre tots dos municipis.
Joan Solé, regidor de Regidoria de Memòria Històrica, posa l’accent en aquesta nova troballa “acabem de trobar l’inici del cabdell del qual hem de continuar tirant per a aconseguir descobrir tot el que va portar a aquestes persones a arribar a Cunit. Segur que tota la informació que obtingui el Grups d’estudis Delmacio de Conito ens portarà a esbrinar episodis vitals per la història local de Cunit”.
L´any 1637 s’efectuà un recompte oficial dels forasters que hi havia, corresponents a Cunit:
JOAN JAUME SOLER, habitant al castell de Cunit, natural de la diòcesis d’Auch, vila de Bolan, 66 anys d’edat, va ser habitant sempre en aquest districte, tot i que no tenia cap propietat.
BARTOMEU PUJOL, bové , de casa de na Llanusa, del terme de Cunit, natural del lloc d’Arbás, bisbat de Comenge, de quinze anys, tenia el pare per aquesta terra, pero no sabia on vivia.
GUILLEM SERRA, pagès de Cunit, natural de Pegullan, bisbat de Comenge. Tenia una peça de terra d’uns cinc jornals al lloc de Cuni, vivia del seu treball, no tenint altra cosa, ni tampoc parents.
BERNAT BRUNET, pagès de Cunit, natural de Monntsur d’Arandorda bisbat de Comenge, regne de França, de 46 anys. Feia uns 38 anys que vingué al Principat, habitant sempre a Vilafranca del Penedès. Tenia dos germans, “un a Sant Quintí, que es diu Bertrán i altra a Barcelona, que es diu Bartomeu i alguns nebots, fills dels seus germans. No tinc altres béns, ni parents i visc del meu treball”.
Quatre francesos treballant a Cunit, tres de pagès i un de bover, no eren pas molts per a fomentar el repoblament. L’any 1590 només hi havia deu cases habitades en terme de Cunit, amb un total de 32 habitants, ja que detalla el cap de familia, esposa, fills i altres parents que viuen amb ells. Al començament del 1705 ja hi havia 48 cases, però arran de la Guerra de Successió eren reduïdes a 33, l’any 1718, amb 116 habitants”.
En un altre treball del mateix autor Virella publicat a Miscel·lània Penedesenca anys 1988/2 i titulat “Presència de gascons a la costa del Penedès segle XVII” pàg. , 9 a 30 en afegeix encara dos més:
JOAN MIQUEL – no especifica bisbat d’origen – 1640
GUILLEM ROS – Comenge 1637”.