La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Reus ha treballat intensament en els últims anys per omplir la ciutat d'esdeveniments i dotar d'estabilitat les programacions teatrals. Alhora, la pròxima incorporació del Centre Catòlic com a nou equipament i les potencialitats encara per explorar d'espais com la Sala Josep Laporte o Cal Massó obriran moltes altres oportunitats.
El regidor responsable de l'Àrea, Daniel Recasens, valora el "camí" que han seguit i seguiran aquests projectes locals, les sinergies que es treballen des de l'Institut Municipal Reus Cultura i la projecció que encara tenen altres equipaments culturals de la ciutat.
L'Ajuntament ja ha licitat el concurs de projectes per a la rehabilitació del Centre Catòlic. Quines són les perspectives per aquesta tercera 'pota' teatral?
El que ens donarà aquest tercer element, més enllà de la mateixa programació teatral i aquest confort que necessita també un històric com és el Bravium, serà tot un edifici dedicat a l’escena i posar molta presència en la part inicial del procés creatiu. Per tant, serà un equipament amb possibilitats enormes i ens donarà un valor extra per la nostra capitalitat.
Les necessitats del projecte busquen precisament espais d’assaig, de treball i posada en marxa de l’escena; tot allò que ara mateix els nostres teatres no poden acollir. Tenim dos teatres espectaculars, però estan completament ocupats quant a agenda. Per exemple, tenim una Orquestra Camerata XXI que a vegades ha d’assajar i no pot.
Com s’ha començat a treballar aquesta capitalitat escènica?
Hem començat a teixir una sèrie d’aliances entre les companyies i creadores de la ciutat, hem ofert espais, sobretot en el mandat passat al Teatre Bartrina, amb resultats desiguals, però que han permès avançar progressivament en aquest sentit; en la primera part del que passa al món de l’escena.
Com tot el procés creatiu, es va fent cada vegada més gran i, per tant, guanyem capitalitat perquè som capaços de crear, produir i fins i tot coproduir, que segurament serà més endavant la 'cosa' més complicada.
L'Ajuntament farà una aposta per oferir espais als diferents agents del sector de les arts escèniques Foto: Laia Solanellas
Al Teatre Fortuny, es va afegir un nou espai, la Sala Josep Laporte. Es pretén que tingui una programació pròpia o serà vinculada al Fortuny, com el cicle de Reflexions en obert?
No es tracta d’oferir una programació estable a la Sala Josep Laporte, sinó què ens pot donar per fer que la programació dels teatres llueixi molt més i els puguem omplir. No només en termes de taquillatge, sinó perquè, ja que hi estem fent coses molt maques -sobretot quan comencem a produir-les nosaltres-, el que volem és que les vegin el màxim nombre de persones possible.
Som ciutat de teatre i hem anat posant diferents peces per deixar de ser simplement una ciutat que exhibeix i que, per tant, compra obres a un determinat lloc i les posa sobre l’escenari aquí. Tenim un teixit escènic i tota una sèrie d’esdeveniments al llarg de l’any amb una potència escènica molt interessant i dos teatres històrics molt potents.
Quin és el seu valor afegit, llavors?
La Sala Josep Laporte és una d’aquestes peces que hem afegit, ens permet un petit format i un acompanyament. Havíem començat una feina de divulgació de la programació a través del Bartrina, amb una figura que explicava el programa en biblioteques, centres cívics, centres de secundària… i en el fons el que treballem a la Sala Laporte també és aquesta divulgació de la programació.
A més del treball creatiu, una feina que sempre és molt important és el treball dels públics. A la recerca de nous sectors, sovint es pensa en canalla i jovent principalment; i cal explicar la programació molt més, donar a conèixer què està passant als teatres de la ciutat.
Davant aquests nous espais escènics i envers els Teatres de Reus, quin és el compromís de l'Ajuntament?
El que estem fent és reconstruir l’escena de la ciutat, més enllà del que no hem deixat de tenir mai, que són dos grans teatres amb una programació molt bona. Perquè si mirem els números, és una passada: en quantitat és evident i continua en creixement; però en qualitat, són espectacles que han estat premiats o acaben sent-ho. I alhora, volem tenir més presència dels nostres creadors, creadores, actors i actrius. Això és el que ens engresca.
Volem ser un pol d’atracció de l’escena del país, no mirant cap a Barcelona, sinó segurament molt més cap al sud. I això es fa molt a poc a poc, amb molta tranquil·litat i sense soroll de fons. Segurament, en un futur caldria que tinguéssim uns estudis en clau escènica, i és una qüestió que, de fet, vam treballar molt amb Educació durant el mandat passat. No ens en vam sortir perquè no estem encara en aquest escenari.
El Teatre Bartrina de Reus ha programat una quinzena d'espectacles per al primer semestre de 2024 Foto: Teatre Bartrina
Dins el marc escènic de Reus, el Govern contempla la creació d'un nou espai a l'aire lliure. Continua vigent l'opció de la plaça Anton Borrell?
El projecte continua viu, segurament amb alguns replantejaments. Busquem un espai en obert perquè ens falta és un escenari que ens permeti un “enfocament d’Àgora”, per treballar determinats esdeveniments. I, alhora, que ens permeti acollir noves propostes per les quals ara no hi ha cabuda en els espais que tenim.
Quan es va plantejar al Parc de Sant Jordi era perquè ja és un espai natural, que s’utilitza molt en aquest sentit i preteníem dotar-lo d’alguna forma que ens permetés utilitzar-lo encara més. Si no acaba sent allà, serà en un altre lloc i, en tot cas, la ciutat guanyarà un nou espai escènic.
En relació amb els teatres, els restauradors van proposar a l'Ajuntament una sèrie d'accions 'culturals' per reinvertir la taxa de les terrasses. Com es valoren?
Hem de continuar parlant-ne a veure què representa i en què es transformen aquestes propostes. A mi m’encanta que tots els àmbits de la ciutat pensin en Educació i Cultura, si es té l’acompanyament pressupostari que convé.
A més, la restauració van ser un dels sectors més castigats després de la pandèmia, i tenint en compte la remarcable pressió fiscal que han tingut, crec que és interessant veure com es posa en valor cada vegada més la importància que tenen per la ciutat i com mirem d’acompanyar-los el màxim possible.
Gran diversitat d'equipaments culturals
El Pla d'Acció Municipal també contempla potenciar Cal Massó amb una programació estable. Què necessita aquest equipament?
Cal Massó té una programació més estable del que pugui semblar, ja que no és un espai que estigui sempre obert al públic. Tenim necessitat d’una dotació pressupostària que ens permeti anar més enllà des de la regidoria i també ens cal un referent de l’equipament.
Ara és un centre d’art contemporani, volíem que deixés de ser un calaix de sastre i ho vam aconseguir; vam lligar el vincle de Cultura amb Educació i tot el que hi passa va en aquesta línia. A més, s’està consolidant el rol d’arquitectura, és un espai molt important pel Trapezi, vam posar el cicle Paradigmes com unes píndoles per treballar les arts escèniques contemporànies, ha sigut espai de residència per creadors, etc.
Què passarà amb el bar de Cal Massó?
És una peça de què en parlem sovint, però la licitació sempre acaba posant-se a la cua de la contractació pública. Per nosaltres és important perquè el bar permetrà que l’equipament es converteixi en un espai molt més social i li donarà una certa obertura al públic.
Quan tu tens un espai obert amb un horari determinat i funciona, passen determinades coses i l’acompanyament és molt més senzill. De moment, hem aconseguit dotar-lo dels recursos que teníem i, sobretot, d’un estil per fer les coses.
Recasens recalca la diferència entre els equipaments museogràfics i aquells que són eminentment de treball Foto: Laia Solanellas
En paral·lel als projectes de reforma dels Museus de Reus, es farà alguna renovació al Centre de la Imatge Mas Iglesias?
Al Mas Iglesias li convenen determinats maquillatges, és un mas antic i té alguns problemes d’humitats, entre altres; però no és un centre cívic, ni una biblioteca ni un museu, és un centre de la imatge i, per tant, sobretot és un espai de treball. Està molt menys abocat a la ciutadania, en termes d’horari i atenció, que a un treball de documentació i recerca al voltant de la imatge, de la fotografia i l’audiovisual.
En molt poc temps, hem fet un gran avenç per posar a disposició i catalogar bona part del material que teníem des de feia una eternitat, i per tant és una feina molt més interna. No ens podem plantejar el CIMIR com un espai obert a la ciutadania, perquè no ho és. És un espai de treball.
Amb tot, sovint s'hi fan exposicions i algunes visites guiades.
Com l’espai és molt bonic, permet programar determinat nombre d’exposicions i activitats, però cal que no es vegi com un espai abandonat on es podrien fer moltes coses. Es fan coses, però moltes d’elles passen de portes endins.
A més, està en una zona de transformació important pel que fa al Carrilet i la renovació de l’estació d’autobusosm i forma part d’una illa d’equipaments brutal: biblioteca, centre cívic, escoles... És la zona de creixement de la ciutat. Hem treballat el terreny per proposar activitats culturals a la zona, però la resposta ciutadana sempre ha sigut molt menys intensa o molt menor de la que voldríem.