El Ball de Cavallets de Reus celebra, aquest 2023, 25 anys d'història. L'element va néixer dins del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals, una entitat que ja havia donat a llum a la recuperació de l'Àliga. De fet, l'entitat es crea a partir del grup d'amics que va impulsar la figura, la mateixa colla de la qual, les dones, van voler recuperar un ball per a la Festa Major de Reus al cap de dos anys.

[noticiadiari]99/10562[/noticiadiari]

Enguany han commemorat els 25 anys d'aquesta recuperació, especialment durant el passat mes de maig. La cap de colla, Laia Grifoll, recorda que van organitzar una exposició fotogràfica sobre la història del ball amb una mostra de vestits antics i nous i les faldilles dels cavallets. Al mateix Castell del Cambrer s'hi van pronunciar xerrades sobre l'origen, la creació i la trajectòria del ball per part de membres de l'entitat i de Carrutxa.

[noticiadiari]99/9661[/noticiadiari]

La celebració va comptar, també, amb una cercavila amb les Cotonines de Vilanova i la Geltrú, el Pegàs de l'Hospitalet de Llobregat com a elements convidats. També hi van participar la Mulassa i els Gegants Moros de Reus com a padrins del Ball de Cavallets. La festa va acabar amb un concert per culminar la celebració.

[noticiadiari]99/10050[/noticiadiari]
 

La celebració dels 25 anys, prova de la bona salut del Ball de Cavallets

Aquest mateix divendres 23 de juny, l'alcaldessa, Sandra Guaita, va convidar el ball a hissar la bandera de Reus al Campanar. Es tracta d'un acte que es fa cada any com a mostra evident que la ciutat està de festa. El gest, alhora, sol servir per retre homenatges o fer celebracions.
 

#SantPere2023💥

👉Arribada i repartiment de la Flama del Canigó i hissada de la bandera de Reus al punt més alt del pinacle major.#ReusCultura @reus_cat pic.twitter.com/mKedf2youL

— Reus Cultura (@ReusCultura) June 23, 2023

En la mateixa línia que la Menció Honorífica que el ball rebrà per Misericòrdia durant el lliurament de distincions municipals. L'activitat quotidiana del Ball de Cavallets passa, principalment, per les Festes de Sant Pere i de Misericòrdia. Laia Grifoll explica que, a diferència d'altres Elements Festius, solen reduir les sortides fora de Reus.

"És un ball que costa molt de moure (l'integren vuit cavalls) tant pel que fa a la despesa econòmica com a la logística", detalla. Tot i això, quan reben sol·licituds les estudien, tenint en compte també la disponibilitat de les balladores. N'hi ha dotze, tenint en compte que vuit porten un cavall, quatre per bàndol representant les guerres entre moros i cristians.
 
També formen part del ball un àngel i una macera, a més de dos recanvis, una de cada bàndol. "Tenim dotze vestits perquè hi ha la figura de reten, que no és algú que esperi si fa falta, sinó que també ballen", aclareix. Una prova de la bona salut del ball és la rotació de balladores que hi ha quan convé.

Laia Grifoll explica que "no tenim res estipulat pel que fa al temps que s'ha d'estar o es pot estar dins del ball". "Cadascú ho deixa quan, personalment, considera que el període aquí ha acabat", explica. Per tant, "quan hi ha un lloc, es fa entrar algú de la llista d'espera".
 

La recuperació del Ball de Cavallets, a partir de dibuixos i partitures

Entre les primeres fornades de balladores hi havia Rosa Pérez, Montse Macaya i Belén Beltran. Rosa Pérez recorda que, veient com s'havia recuperat l'Àliga, van dirigir-se a l'Institut Municipal Acció Cultural, l'actual Institut Municipal Reus Cultura. Juntament amb col·laboradors particulars van posar-se a buscar documentació i van acabar trobant referències sobre el Ball de Cavallets dels segles XVII i XVIII.

"No hi havia gaire informació, però sí que van trobar algunes partitures i alguns dibuixos del ball", explica Rosa Pérez. Va ser amb aquest material que es va acabar d'impulsar la creació del ball. La música la va arranjar Daniel Carbonell a partir de les partitures trobades, que van servir de base, anys més tard, per a la del Ball de Galeres.

Fa 25 anys, el Seguici Festiu de Reus era molt més reduït que ara. Prova d'això és la ubicació del Ball de Cavallets quan surten els elements. Balls i figures de nova creació s'incorporen al davant de tot de la comitiva, deixant els més antics enrere. En el cas dels Cavallets, ocupen la catorzena posició, quedant per darrere seu els balls de Cercolets, de Prims, de Valencians, de Bastons de l'Esbart de Santa Llúcia, de Mossèn Joan de Vic i de Gitanes, de Bastons de l'Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l'Àliga.
   

Un testimoni de l'auge de la Festa Major i el seu Seguici

Juntament amb els Gegants i els Nanos, que van davant perquè són figures, configuraven el Seguici Festiu de l'època. Precisament el naixement del ball va suposar un canvi notable respecte dels Elements Festius que hi havia. "És una dansa, però amb figures, i això no hi era", detalla Montse Macaya.

"L'acollida va ser molt bona, va agradar molt", recorda. El vestuari és obra de Josep Maria Casas, de la botiga el Barato, i els cavallets, de Manel Llauradó. Des que es va estrenar, la coreografia del ball s'ha mantingut intacta, tot i que sí que s'han anat incorporant passades durant la cercavila o la professó.

De fet, Montze Macaya assegura que "a mesura que ha entrat gent nova, ha deixat la seva empremta". El naixement d'aquest ball va coincidir, apunta Belén Beltran, amb l'inici de l'actual efervescència de tot l'àmbit del Seguici Festiu. "La gent cada vegada participa més en la Festa, és molt més activa", explica.

"Abans érem sempre els mateixos, sempre ens trobàvem les mateixes cares, també entre el públic", afegeix. "En canvi, ara ha crescut molt, també des de les escoles, que abans no es feia", recorda.