Aquest divendres fa un any que Bravium Teatre va haver de deixar la seva seu. L'Arquebisbat de Tarragona va clausurar l'edifici de manera urgent arran d'un informe tècnic que alertava de l'estat de l'immoble. Un any després, l'entitat reusenca ha fet públic que hi ha documentació que deixa en dubte la manera com l'Església va adquirir l'edifici.
El president, Ferran Figuerola, ha recordat aquest dijous a la tarda que van aconseguir el compromís per escrit de l'Església que se'ls permetria tornar. Es tracta d'un document «de bona voluntat», segons ha recordat, que als integrants del Bravium els permet mantenir l'esperança. «Ens aferrem a això perquè volem seguir tenint la il·lusió que un dia o altre començaran les obres i podrem tornar quan acabin la reforma», exposa Figuerola.
Han volgut fer un exercici d'autoreivindicació, després d'haver presentat la programació conjuntament amb l'Orfeó Reusenc. La situació d'impàs en la qual viuen des de fa un any, de fet, «ens ha unit més», assegura el president. Tot i això, durant la compareixença d'aquest dijous, han posat una nova carta sobre la taula.
Quan van haver de deixar la seva seu van traslladar tot el material que hi tenien al carrer de Sant Llorenç. S'han establert «temporalment», insisteixen, al costat de l'Orfeó Reusenc. Un soci de l'entitat els ha cedit un edifici en desús on han pogut mantenir l'activitat, amb la programació traslladada a l'Orfeó.
Posen en dubte la manera com la Prioral va aconseguir l'edifici
Durant el trasllat també han portat a la seu temporal tota la documentació emmagatzemada per l'entitat al carrer de la Presó. Entre aquesta documentació han trobat arxius que posen en dubte la manera com la Prioral de Sant Pere va aconseguir la propietat de l'edifici del Bravium. «Han sortit papers sobre com es va requisar la casa del carrer de la presó» per part de la Prioral de Sant Pere.
Ferran Figuerola ha subratllat que al registre de la propietat hi figura la parròquia de la Prioral i no l'Arquebisbat, com a propietària de l'edifici. «No ho veiem del tot clar, hi ha coses fosques», apunta el president del Bravium. Ha explicat que portaran la documentació a un advocat per saber fins a quin punt té recorregut.
Han resseguit la història de l'edifici des de principis del segle XX, quan arriba a mans del Centro Católico Social Obrero. Era una entitat independent de l'Església que, posteriorment, va anomenar-se Acción Católica. A la vegada, aquesta va convertir-se en Bravium Atlètic i, finalment, Bravium Teatre.
Francesc Marca, arxiver de l'entitat, ha aclarit que la documentació a la qual fan referència prové del registre de la propietat. Han pogut comprovar que va ser l'aleshores Centro Católico Social Obrero —entitat independent de l'Església— qui va comprar l'edifici abans de la Guerra Civil. Durant la guerra el va requisar el Socors Roig Internacional, que el va retornar quan va acabar el conflicte armat.
L'antecessora de Bravium va pagar l'edifici
Des del moment de la compra i fins passada la guerra, el Centro Católico va pagar el crèdit que havien demanat per comprar la casa. Tot i això, el 1956 l'Arquebisbat va requisar-la justificant-se amb els estatuts de l'entitat. Aquests documents, que Bravium no ha trobat a cap registre, indicaven que en cas que es dissolgués l'entitat, els béns passarien a mans del clergat.
L'Església també defensava que durant la guerra s'havien perdut documents i no quedava cap registre que el Centro Católico existís com a entitat. Des de Bravium subratllen que l'entitat pagava el crèdit immobiliari, com també consta que el Socors Roig Internacional va requisar i retornar l'edifici a l'entitat. Francesc Marca, arxiver de l'entitat, ha explicat que tenen documentació del registre de l'entitat confirmant que el Centro Católico va comprar-lo.
Subratlla que «hi va haver una confiscació, no hi va haver cap aportació econòmica». No entra dins del capítol d'immobles immatriculats per l'Església, però consideren que el canvi de mans no es va fer de manera regular. L'entitat tenia constància, sense concretar, que hi havia alguna situació poc clara.
Fins ara, però, «teníem un contracte de 30 anys que va acabar fa poc; anàvem de bona fe», expliquen. Tot i aquesta situació, «volem que les coses quedin clares, però tampoc volem treure que l'edifici sigui de propietat de Bravium Teatre, no va per aquí la cosa», aclareix Ferran Figuerola. «Legalment l'edifici és de la Prioral, per això tenen la paella pel mànec», explica, «el tema està en com s'ho van inscriure, a Sant de què», afegeix.
Sense notícies de l'Arquebisbat
En aquest últim any no han tingut més informació de l'Arquebisbat. «Vam demanar una reunió el mes de febrer per saber com estava el tema, però ens van dir que tot estava igual i que no calia reunir-se», ha explicat Figuerola. Tot i això, la institució eclesiàstica s'hauria mostrat disposada a escoltar propostes de futur.
La primera opció que va plantejar Bravium Teatre va ser que l'entitat assumís les reformes necessàries a canvi d'un contracte a llarg termini. La segona era que l'Església cedís la propietat a l'administració, com és el cas dels teatres Bartrina o Fortuny. Cap de les dues va agradar a l'Arquebisbat, «no se'n volen desprendre».
El mes de setembre passat, Bravium ja va presentar la programació de la temporada amb el teatre de l'Orfeó Reusenc com a escenari. Aleshores assumien un exili indefinit que no volien que suposés l'aturada de l'entitat, i feien valer la bona entesa amb l'entitat que els ha acollit. El local al qual han traslladat la seu, almenys mentre no puguin tornar al carrer de la Presó, és just al costat, al mateix carrer de Sant Llorenç.
L'espai l'han anomenat Sala Waterloo, i acull el dia a dia de l'associació. Juntament amb les instal·lacions de l'Orfeó han pogut mantenir tant la programació teatral com els tallers i la resta d'activitats. Ha sigut la solució que han trobat després que l'Arquebisbat decidís tancar el Centre Catòlic del carrer de la Presó.
Segons va exposar l'Església, l'estat de l'immoble era perillós perquè continués tenint activitat. La primera reacció de l'entitat va ser de sorpresa i indignació, ja que no entenien per què se'ls feia fora amb tantes presses de sobte. Van recordar, també, que eren ells els qui havien invertit durant anys per fer el manteniment dels espais que ocupaven.
No hi va haver canvi de rumb, i el Bravium va haver de traslladar tot el que tenia al lloc que, fins llavors, havia sigut la seva seu. Després d'algunes setmanes de reunions, amb l'Ajuntament de Reus com a intermediari, van aconseguir el compromís de l'Arquebisbat que podrien tornar al carrer de la Presó quan acabin les obres. També reclamaven tenir accés a l'informe arquitectònic amb el qual l'Església havia justificat el tancament immediat de l'edifici.
Actualment segueixen sense calendari ni informació de l'estat dels treballs. Tampoc saben quina gestió voldrà fer la institució eclesiàstica del futur equipament, o si podran assumir-ne les condicions que estableixin.
