Les Festes de Misericòrdia de Reus ja estan en marxa. Els reusencs tenen un ull posat a la previsió meteorològica, que anuncia pluja per al cap de setmana de manera força contundent. Entre els implicats en la Festa Major reusenca, segons es comenta aquests dies, no són pocs els que han optat per portar ous a les Clarisses.

La tradició diu que és una manera de demanar que no plogui i que es pugui celebrar la festa. Especialment enguany, que després de dos anys de pandèmia, amb restriccions diverses, s'ha recuperat la normalitat. Participants i públic volen tornar a fer del passeig de Misericòrdia i el Santuari un espai de reivindicació reusenca cultural i festiva.

Sigui com sigui, els actes per festejar la patrona ja han començat de manera solemne i oficial. La hissada de la bandera mariana d'aquest dimecres va servir de tret de sortida, com també el lliurament dels Guardons de la Ciutat que es va celebrar al vespre. El saló de plens es va tornar a omplir, aquest any sí, de guardonats i de públic.

També l'espai anterior al ple, on es va instal·lar una pantalla gegant, i la sala de premsa del mateix Ajuntament, que també es va obrir perquè el públic seguís l'acte. Entre les vuit del vespre i vora dos quarts de deu es va reconèixer la feina i la trajectòria de set entitats i tres persones de la ciutat. Entre les entitats guardonades amb una Menció Honorífica Municipal, la majoria celebren, enguany, 25 anys d'història.

Reivindicació del teixit associatiu local

És el cas de l'Associació de Salut Mental Doctor Tosquelles, que treballa per a les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. El seu president, Jordi Garcia, va agrair el suport rebut des que es va posar en marxa l'entitat. També va considerar que, un reconeixement com aquest, era mostra d'haver fet bé la feina fins ara.

El segon guardó el va rebre la Germandat de Sant Josep Obrer per commemorar la seva implicació en la Setmana Santa de Reus i del barri en concret. Elisabet Borràs, la seva presidenta, va recordar emocionada els seus pares, impulsors de l'entitat. També, i de manera especial, Estanis Figuerola, que s'havia implicat a l'entitat i a la parròquia.

Entre les entitats que celebren 25 anys n'hi va haver dues de l'àmbit de la cultura popular. Per una banda, el Ball de Cercolets de Reus, que va fer-los l'any passat. Graciel·la Pereda va fer servir l'agraïment per reivindicar, també, més implicació per part de les institucions.

No sempre són conscients, va apuntar, de tot el que es genera des d'aquesta mena d'entitats. La segona d'aquest àmbit va ser l'Aula de Sons. Ferran Benach va reivindicar el camí obert per aquesta iniciativa reusenca, que ha servit per professionalitzar la música tradicional arreu del país.

Homenatge pòstum i trajectòries centenàries

Commemorant un quart de segle encara hi va haver l'Associació de Dones del Camí de Valls. Conegudes especialment per les puntes de coixí, l'Ajuntament les reconeix com una entitat dedicada a cobrir les necessitats d'un gran nombre de dones. La presidenta, Araceli Forcadell, va reivindicar la seva dedicació artesanal com un «art», una visió que va rebre el suport dels presents.

Les dues darreres Mencions Honorífiques Municipals van ser per al Gremi de la Construcció del Baix Camp i per a mossèn Creu Saiz, a títol pòstum. En el primer cas, enguany commemoren els 400 anys de la primera referència escrita sobre el gremi. Una història que Ton Sentís, l'actual president, va reivindicar intensament.

La darrera Menció la va recollir Vicky Castellano, qui va agrair a l'Ajuntament i a la ciutat haver guardonat, així, la memòria del seu «tiet Creu». Un agraïment del qual va fer partícipa tota la família de qui va sector de la Puríssima Sang i del Santuari de Misericòrdia, i prior de Sant Pere. L'acte va emprendre, aleshores, la recta final, amb el lliurament de les Medalles de la Ciutat.

Joaquim Mallafrè, Fill Il·lustre de Reus

La primera, per a una entitat convertida en institució, el Centre de Lectura, que commemora cent anys de la inauguració de la seu actual. Se la va reivindicar com un pilar fonamental de la cultura local i del país. El seu president, Lluís Miquel Pérez, exalcalde de Reus, va repassar la trajectòria i el paper de l'entitat.

Va recordar una època en la qual, la direcció del Centre estava comandada per qui també era regidor o alcalde de la ciutat. Una dinàmica, afirma, que demostra el pes de l'entitat, i que va ser molt positiva per a la ciutat. La segona Medalla de la Ciutat la va rebre Oriol Tarragó Pàmies.

El dissenyador de so, amb gran prestigi internacional, va explicar el pes de Reus en la seva vida. La ciutat que l'havia vist créixer fins als 20 anys, quan va marxar per estudiar cinema. Tot i això, va assegurar que era el que l'havia forjat, i qui li havia transmès la passió per la cultura.

Amb set premis Gaudí i cinc Goya entre altres, Tarragó va recordar, justament, el Centre de Lectura on havia passat tantes hores. Finalment, el darrer homenatjat de la nit, Joaquim Mallafrè Gavaldà, que va ser nomenat Fill Il·lustre de Reus. L'Ajuntament, en nom de la ciutat, ha volgut reconèixer, així, la seva trajectòria personal i professional.

Com a lingüista, traductor i professor, tant a Reus com a fora, ha dedicat la seva carrera a la llengua. És especialment conegut per ser el traductor al català d'Ulisses, de Jaimes Joyce. En clau local, i com a prova de la seva implicació, ostenta el títol de soci d'honor del Centre de Lectura.

Lliurats els deu reconeixements, l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, va donar per començades les Festes de Misericòrdia. Com que el pregó es fa només per Sant Pere, el lliurament dels guardons serveix per cobrir aquest buit. I per al batlle, enguany de manera especial com ell mateix apuntava abans de començar. Si no es tenen en compte les sessions plenàries, aquesta entrega de guardons pot haver sigut el seu últim acte oficial presidint el saló de plens.