Aquest dimecres al vespre s'ha celebrat la segona sessió dels debats emmarcats en el Pla Estratègic de Reus Horitzó 32. El d'avui se centrava en la dinamització de l'activitat cultural, tot i que ha girat, de manera gairebé exclusiva, al voltant del teatre. Una situació que es podia preveure a jutjar pels ponents escollits.
Han sigut Francesc Cerro-Ferran, dramaturg i creador del cicle Grans Mestres i director del Mussart, Rosa Mateu, actriu, directora, formadora i assessora artística de programació del Teatre Bartrina i Jordi Freixes, director de Batall Produccions. Ha estat Freixes qui ha aportat reflexions més enllà del teatre, en concret del sector musical al qual es dedica majoritàriament. Novament ha estat una sessió de reflexió, més que de propostes concretes.
Unes idees que s'han centrat en el sector teatral tot i les intervencions del conductor que ha intentat obrir l'espectre. Tampoc hi ha hagut posicionaments gaire enfrontats, i el fil conductor ha sigut la reivindicació de la cultura i del teatre com a part fonamental de la societat. Cerro considera que se l'ha de plantejar, des de les administracions, al mateix nivell que les infraestructures o la planificació econòmica.
De les subvencions al mecenatge
Una aposta compartida pels altres ponents, que també han reivindicat la necessitat de potenciar-ne la formació i la difusió. En resum s'ha defensat que les polítiques culturals es facin a llarg termini i no condicionades als canvis de govern. La dinàmica actual, segons ha plantejat Freixes, fa que neixin i morin cicles i festivals sense que hi hagi cap reflexió sobre què ha provocat que acabin.
Com va passar també durant el debat sobre emprenedoria, una de les crítiques més repetides ha sigut la dels tràmits burocràtics com un obstacle. En el cas de la cultura, a l'hora d'aconseguir ajuts o implicació per part de l'administració. Cerro ha carregat contra la idea que el sector de la cultura viu de les subvencions.
«La primera matèria que està subvencionada és l'economia», ha sentenciat, referint-se a la injecció de diners públics a la banca. Amb tot ha apostat per potenciar la cultura del mecenatge entre les empreses privades i per una reforma fiscal que la incentivi.
Tant ell com Freixes han fet referències sense mencionar-lo a Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació, i al pas per Vermuts Miró. Durant la seva etapa l'empresa es va significar especialment per impulsar o implicar-se en actes culturals. Entre les assignatures pendents s'ha destacat la formació, no per la seva absència, sinó pel model actual.
Com ha destacat Mateu, «de formació ja se'n fa», però cal que passi de l'àmbit amateur al regulat. L'altra gran defensa de Mateu ha sigut la difusió de l'activitat cultural. Considera que Reus Cultura és una «bona marca», però que no es fa prou difusió d'allò que impulsa; «si la gent no ho sap, no hi va», ha repetit diverses vegades.
Aposten per atraure nou públic
En aquest àmbit ha plantejat una de les poques propostes concretes de la sessió. Ha apuntat que ja es fa, però que caldria potenciar més l'oferta de paquets orientats a diferents perfils de públic, local i forà amb propostes «culturals, d'oci, comercials i de restauració». En l'àmbit de la difusió part de la xerrada s'ha acabat centrant en el públic jove, que sobretot Cerro i Mateu han considerat desconnectat de la cultura.
Han afirmat que no la veuen com una opció d'oci, sinó com una cosa avorrida, una visió que han relacionat directament amb les xarxes socials. «La xarxa social més important del món és la cultura, la resta és morralla», ha etzibat Cerro. Sense contradir-los de manera directa, ni com a resposta a aquests plantejaments, Freixes sí que ha incorporat un punt de vista nou al debat.
En el seu cas des de la perspectiva d'haver organitzat esdeveniments musicals orientats a públic immigrant. Amb exemples concrets ha explicat que la manera de fer i gaudir de la música no és igual a tot arreu, començant pel model mateix. No a tot arreu la música es fa des d'un escenari, amb un artista com a protagonista i el públic clarament separat d'ell, per exemple.
Segons ha plantejat, cal fixar-se en què vol el públic objectiu en lloc d'oferir-li un model que no li és propi i esperar que se'l faci seu. Per últim s'ha plantejat el paper de la cultura com un element turístic, d'atracció de visitants. Cerro ha recordat la referència teatral que havia sigut Reus a tot l'àmbit estatal. Considera que actualment «s'ha esfumat» i, aquesta vegada sí, ha criticat que «no ens hem preguntat quins deures no hem fet ni l'administració ni nosaltres».
