L'evolució de Reus els darrers cinquanta anys es pot veure, en format d'arquitectura efímera, a la Biblioteca Xavier Amorós. Aquests divendres s'ha inaugurat l'exposició Reus 1970-2020: Cronologia d'una transformació. Es podrà visitar durant els dos pròxims mesos, fins al 30 de novembre.
La proposta neix de l'impuls de la Fundació Privada Reddis i sota la direcció de l'historiador Joan Navais. Del disseny i la producció se n'ha encarregat l'estudi Ovni, i ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Reus, el CIMIR i Canal Reus TV. Centrada en els temes gràfics i audiovisuals, forma un recorregut pels darrers 50 anys de la història de la ciutat.
S'ha distribuït entre la sala central i el pati de la biblioteca i busca dos objectius. Per una banda, apropar a la ciutadania la iconografia d'aquest període històric. En segon lloc, divulgar la història de la ciutat a les noves generacions.
Aquesta exposició forma part d'un conglomerat de propostes, un projecte multidisciplinari que aborda aquest període de la història de la ciutat. L'impulsa la Fundació Reddis i en dirigeix els continguts Joan Navais. Va comptar, entre els mesos de febrer i març, amb un cicle de conferències.
També l'integra una sèrie documental històrica emesa per Canal Reus TV sota la direcció de Guillem Latorre. A més de l'exposició que ara s'ha inaugurat, serà un llibre qui tanqui el projecte. L'editarà el Centre de Lectura i es dividirà en capítols temàtics: l'urbanisme, la cultura, els moviments socials, la demografia, l'economia i la política institucional.
Pel que fa a l'exposició Reus 1970-2020: Cronologia d'una transformació, s'ha muntat com un recorregut que vol emular una ciutat en moviment i evolució contínues. S'ha fet especial èmfasi en el material gràfic, amb fotografies d'una trentena de fotògrafs, entitats, institucions i col·leccions i arxius privats. Hi ha imatges de Laia Solanellas i de les col·leccions d'Ariel Santamaria, de Joan Navais, de Xavi Guix i de Joan Sabater.
També compta amb material de l'Arxiu Municipal del Baix Camp, l'Arxiu de l'Ateneu Llibertari de Reus i l'arxiu de Carrutxa. La CGT del Baix Camp i el Priorat, els Xiquets de Reus, el Centre de Lectura i el CIMIR també hi han aportat imatges. Com ho han fet l'Ajuntament de Reus, l'Arxiu Històric de l'Agrupació Fotogràfica de Reus i el Diari de Tarragona, a més d'altres persones a títol individual.
Són Jaume Soler Martín, Vicenç Martí Borràs, Tate Cabré Francisco, Javier Cabrero Palomares, o Josep Aragonès Martorell. Segueixen la llista Claudi Arnavat Vilar, Estanis Pedrola Marimon, Tjerk Van Der Meulen i Joaquin Cabezas Rectoret. També hi han pres part NIEPCE, la Federació Catalana de Fotografia i altres professionals com Pere Ferré, José Carlos León, Pere Toda, Alfredo González i Alba Mariné.
