«Fer safareig» és una frase que ha quedat establerta com a sinònim de fer petar la xerrada o explicar xafarderies. Una accepció que la vendrellenca Gisela Alcón mira de contrarestar amb el seu últim llibre, ‘Fer la bugada al Baix Penedès’. Es tracta d’un viatge pels municipis de la comarca amb l’objectiu de redescobrir aquests elements del patrimoni rural, sovint oblidats.
L’ús dels safaretjos va decaure de forma paral·lela a la generalització de l’ús de les rentadores. Entre els anys seixanta i els anys setanta es van anar tancant la gran majoria d’aquests espais, que havien quedat en desús. L’oblit en què van caure va provocar que molts d’ells s’acabessin perdent, mentre d’altres s’han anat degradant.
Al llibre, Alcón vol reivindicar tant aquest patrimoni, com l’activitat de les dones que hi feien la bugada, posant sovint la seva salut en joc. «Tot el que té a veure amb les dones es banalitza, raó per la qual ha quedat una imatge negativa d'aquests llocs», lamenta l’escriptora. «Però cal remarcar que van ser elles les que van començar a fer el control de les epidèmies amb el seu treball als safaretjos», reivindica.
L’autora dona veu a desenes de dones que feinejaven en aquests espais, per la qual cosa s’ha entrevistat amb més de cent persones. «No esperava trobar-ne tantes», se sincera. Les entrevistades recorden la seva feina al safareig, un espai propi i únic on cantaven, parlaven i ploraven.
Recorregut per la comarca
A més d’aquests testimonis orals, la publicació té l’objectiu de rescatar de l’oblit aquests elements, per impulsar la seva correcta conservació. L’autora ha trobat fins a 23 safaretjos que hi va haver als diferents municipis del Baix Penedès. D’aquests, pràcticament la meitat han desaparegut les últimes dècades, i altres estan en molt mal estat.
Ella va ser una de les impulsores el 2017 d’una recollida de signatures perquè s’adeqüés el safareig que hi ha a la carretera de Santa Oliva del Vendrell. L’Ajuntament va anunciar una acció de conservació a principis del 2020, però el que s’ha fet no satisfà a Alcón. «Es va posar només una tanca, però la construcció segueix caient», critica.
Aquest és un dels dos safaretjos públics que queden al Vendrell. L’altre és el que hi havia al camí del cementiri, que ara està dins el recinte de l’escola Àngel Guimerà. «Aquest va tancar el 1965 i tenia la particularitat que disposava d’un annex per a la roba dels infecciosos», explica.
El tercer safareig era el que estava a sota del Pont de França, i que va quedar sepultat amb les obres d’urbanització de la riera de la Bisbal. Alcon lamenta que molts dels safaretjos «no estiguin ni senyalitzats, quan és un bé patrimonial molt important». Espera que el llibre pugui suposar un punt d’inflexió per millorar aquest aspecte.
Safaretjos ben conservats i altres de perduts
L’autora destaca que a la comarca sí que hi ha municipis que han fet la feina i tenen els safaretjos reconstruïts i ben senyalitzats. És el cas de Santa Oliva, Albinyana, Bonastre, Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès. L’Arboç també ha anunciat la voluntat de refer-los.
En canvi, altres pobles han perdut aquest patrimoni, com és el cas de Calafell. Alcón n’ha rescatat tres fotografies, dues del safareig del Poble i una del que hi havia a la Platja. Un dels punts interessants del llibre és que conté fotografies de pràcticament tots els safaretjos públics que hi havia a la comarca.
A la primera part del llibre, l’autora fa una contextualització d’aquests espais al llarg de tota Europa. També parla de la inspiració que les bugaderes han tingut en el món de l’art, la fotografia o la literatura.
Una relació amb l’art que entronca directament amb l’actualitat, ja que aquests llocs es fan servir ara per fer xerrades, concerts o presentacions. El llibre es va presentar el passat 20 de gener al Museu Deu del Vendrell i aviat es faran més actes similars a la comarca.
