L'arrencada del nou curs polític a Cambrils ha portat amb ell la posada en marxa de dos importants projectes per al municipi: entre finals d'octubre i principis de novembre, es van iniciar les obres del nou Mercat de la Vila i de la Casa de la Festa. Precisament, aquesta segona iniciativa donarà resposta, en els pròxims anys, a una de les reivindicacions històriques de les entitats festives locals.
La futura Casa de la Festa cambrilenca estarà ubicada just al darrere de l'Escola de Música, en uns terrenys entre el carrer de la Corona d'Aragó i el passeig d'Albert, i ocuparà la nau que, fins fa un temps, feia servir la Brigada Municipal com a magatzem i que, posteriorment, va quedar en desús. Per a la primera fase del projecte es contempla una partida de 240.000 euros en el pressupost municipal d'aquest 2024, tenint en compte la subvenció de 200.000 euros que va atorgar la Diputació de Tarragona a l'Ajuntament i que marca la finalització de les obres pel 30 de juny del 2025.
Aquesta primera fase "inclou l'adequació de la primera de les tres naus, l'arranjament de tot l'espai exterior i la renovació dels vestuaris i lavabos", descriu la regidora de Festes, Teresa Recasens. Considera que aquest serà un "gran pas" perquè es resoldrà la "necessitat més apressant: tenir un lloc estable on assajar, perquè les entitats estan emplaçades en diferents espais, i uns lavabos en bones condicions, perquè els que hi ha no comporten cap garantia de salubritat ni compleixen amb la normativa d’accessibilitat”.
També, Recasens explica que es netejaran bé els dos patis de fora i es convertiran en "espais que donin molt de joc". En global, es crearà un espai més neutre i net, on les entitats de la Festa Major de Cambrils puguin fer els seus assajos, adaptant l'espai a totes les seves necessitats quant a magatzem de material (vestuari, maces i timbals, bastons...), amb un passadís amb armaris; i una sala de reunions. La regidora de Festes parla d'una "demanda històrica que s'acaba d'engegar".
Treball conjunt, però manca de seguiment
"Els equips d’enginyeria i arquitectura de l’Ajuntament havien fet un primer esbós, però després es va canviar incorporant les necessitats de les entitats; tot el disseny es va fer amb elles, es van modificar els plànols perquè estigués fet a mida", ha detallat Teresa Recasens sobre aquest projecte pensat conjuntament. De fet, les colles van tenir diverses reunions amb l'executiu, tot i que, després de la "satisfacció" inicial, les diferents entitats coincideixen ara que hi ha manca de seguiment informatiu.
Eduard Pellicer, membre del Ball de Bastons, comenta que va ser durant l'anterior mandat que es va posar sobre la taula l'opció d'acollir les entitats en aquest espai i primer es va haver de netejar tota la nau per plantejar-se el seu condicionament. "L'únic que sabem és que s'ha aconseguit una subvenció de la Diputació per dur a terme aquesta millora i, com és finalista, l'Ajuntament s'ha de posar les piles per fer la renovació", assenyala.
"Vam proposar modificacions i després no n'hem sabut res més", apunta al seu torn Marc Gibert, membre del Ball Parlat Vileros i Mariners i del Ball de Diables Els Cagarrieres, qui exposa que els van avisar quan s'havien licitat les obres, però que ara "han d'esperar i esperar". "Ens hauria agradat que per Festa Major, el passat setembre, s’hagués fet algo simbòlic, per exemple un esmorzar allà, al pati exterior, per representar serà el local de festes", afegeix també, davant la poca informació que tenen sobre l'estat del projecte.
Passes definitives, no urgents
Gibert afirma que, en el cas del Ball de Diables, "no es traslladaran fins que estigui tot acabat, volen que sigui definitiu" i no es mouran abans, primer, per si resultar ser un espai provisional i, segon, perquè tenen molt de material (80 vestits, una cinquantena de timbals, maces, el remolc...) i no cap en qualsevol lloc. Per això, reflexiona: "haurem d'esperar a una segona fase, que no sabem quants anys pot trigar a ser una realitat, però nosaltres al Centre Cultural hi portem molts anys i estem molt bé, encara que no sigui el nostre lloc perquè no hi podem assajar".
Comparteixen aquesta mateixa opinió des de la Colla Gegantera Tota l'Endega, que asseguren que no entraran a la Casa de la Festa fins que estigui completament enllestida. Amb tot, Marc Gibert reconeix que "no els corre pressa perquè cadascú ja té el seu lloc", però considera que les paraules d'agraïment de l'Ajuntament en tots els pregons festius haurien de traduir-se en fets: "tampoc cal fer moltes reunions, volem començar a veure paletes treballant allà; estaria bé que posessin terminis i no només el caramel a la boca".
En canvi, tant Vileros i Mariners com els bastoners no tenen tantes necessitats d'emmagatzematge, però Pellicer referma que "la qüestió és que les entitats puguin fer-se aquell espai una mica casa seva", encara que ells al Centre Cultural ja tinguin prou amb un despatx i la terrassa per assajar, motiu pel qual aquest trasllat no és "una guerra primordial", però se "solidaritzen i acompanyen" la resta de col·lectius festius i aposten per estar tots en un sol equipament.
Tots aquests aspectes hauran de concretar-se en la segona fase, assegura la regidora de Festes, en què podrà "ser un espai molt més treballat per cadascuna de les entitats, amb les seves necessitats, i amb un aparador perquè des de fora es puguin veure els elements festius", amb l'adequació d'una segona nau.
Un projecte de llarga durada
Avui dia, els Cagarrieres sovint tenen problemes amb les queixes dels veïns quan tornen al Centre Cultural per deixar el material després d'una actuació i fan soroll, el Ball Parlat acostuma a demanar el pati a l'Escola Vidal i Barraquer per poder assajar i els preocupa què passarà quan l'espai sigui comú a totes les entitats; ells assagen els estius i tres dies per setmana i sempre intenten que "sigui una mica sorpresa, però si coincidim amb altres colles, veuran de què parlem i es perdrà tota la gràcia".
"La clau serà com ens coordinem un cop tinguem les instal·lacions a punt", opina Gibert, mentre que Eduard Pellicer creu que "coordinar-se serà la part més fàcil, perquè tenen molt bona relació i predisposició totes i entendran si algú ha de fer un assaig extraordinari quan tinguin una sortida o actuació important". Coincideix amb ell la regidora Recasens, qui afirma que "continuaran funcionant més o menys com fins ara però amb un espai en condicions per desenvolupar la seva activitat".
Entre dubtes i esperances, algunes colles ho visualitzen com un projecte a llarg termini i altres confien que el 2025 -o tan aviat com sigui possible- pugui obrir les portes. Això sí, sens dubte haurà de ser una obra de llarga durada perquè, com descriu l'edil de Festes, "les entitats de Cambrils es troben en un moment molt dolç perquè estan molt vives, tenen una gran quantitat de persones involucrades de totes les edats, hi ha molta canalla i també gent gran; per tant, necessiten veure que tenen el seu espai i el suport de tots per continuar creixent".