La reforma del Museu d'Art i Història de Reus ja està en marxa. L'equipament roman tancat des del passat 26 de maig, però no "és un tancament definitiu, sinó per millorar l'espai, i és un adeu fins a l'any vinent per tornar amb un museu ja del segle XXI", com apunta l'alcaldessa Sandra Guaita. Mentrestant, però, la ciutadania podrà continuar gaudint de les seves exposicions amb un "tastet" en altres indrets.
Durant aquest període, previsiblement fins al 2026, tot i que les obres hauran de finalitzar-se l'agost del 2025, la reserva de col·leccions i la mostra "Ara toca festa" es traslladaran parcialment. "Tanquem, endrecem i ens posem en un moment important de continent i contingut, però mentrestant una exposició acompanyarà les peces i una altra molt estimada per la ciutat es podran visitar", assenyala el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens.
Així, es muntaran dues noves exposicions. D'una banda, la «Gran reserva. Les col·leccions del Museu de Reus al descobert», una exposició de 160 peces que el Museu Salvador Vilaseca inaugurarà el pròxim 20 de juny. De l'altra, el Centre de la Imatge Mas Iglesias té previst inaugurar, el dia 21 de juny, «I la Festa continua», amb bona part del patrimoni festiu reusenc, però amb un plantejament nou i algunes novetats respecte de la mostra original.
Necessitat de reforma: les millores que hi haurà
En els últims 63 anys -el Museu d'Art i Història va obrir el 1961- només s'ha fet una acció de millora, a finals dels anys noranta, i, per tant, cal adequar la museografia i l'espai museístic a l'actualitat. Especialment, exposa Guaita, amb l'objectiu "d'obrir el museu a la ciutat o que la ciutat entri cada vegada més cap al museu".
Una imatge renovada i una millora de l'accessibilitat, així com un espai més diàfan i una redistribució dels circuits d'exposició i visita, són les principals novetats que s'aconseguiran. La llum i la climatització també són aspectes importants que es posaran al dia en aquesta reforma que ascendeix als 2,3 milions d'euros, a l'espera de possibles ampliacions de pressupost amb ajuts de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
Nacho Álvarez, responsable de NAM Arquitectura i del projecte del Museu, exposa els deu conceptes bàsics en què es basaran les obres:
- Una imatge renovada, moderna i neutra amb un gran paviment únic que permeti crear elements fixos com bancs, mobles i peanyes.
- Nova accessibilitat amb l'eliminació de grans o d'accés i diferents desnivells existents, així com una plataforma a nivell amb la plaça de la Llibertat.
- Nou recorregut d'entrada i sortida amb zona de taquilles, lavabos i un espai de botiga.
- Simplificació del recorregut amb sales més diàfanes i connexió visual entre les diferents sales.
- Nova zona expositiva temporal i reconfiguració de l'espai Fortuny-Tapiró.
- Museografia senzilla i neutra amb pantalles o elements interactius puntuals.
- Nova zona d'escala amb baranes i obres penjades a la mateixa paret per trencar la separació entre ambdues plantes.
- Il·luminació amb focus museístics i guies per aconseguir la màxima versatilitat de l'ambient.
- Renovació de la climatització i millora de l'eficiència de les màquines.
- Nou logotip del Museu d'Art i Història de Reus amb un disseny gràfic senzill, clar i modern que acompanyi totes les senyalitzacions a l'interior.
Nous relats i oportunitats
L'actualització museològica comportarà dos nous relats al museu. Un primer s'endinsarà en el període històric dels segles XVIII i XIX, quan es va configurar la ciutat contemporània de la qual avui som hereus, en els àmbits sociocultural, econòmic, polític, urbanístic... Tot plegat, contextualitzat en l'àmbit de país amb Reus com a segona ciutat de Catalunya amb la nova economia industrial.
Un segon partirà de l'heterogeni conjunt de peces del museu, que marca un relat propi i necessari tenint en compte el patrimoni de la ciutat, i focalitzarà en la col·lecció d'art. "Des dels artistes més importants que treballen a Reus en el s. XVIII, liderats per Marià Fortuny, però també amb Baldomer Galofre o Josep Tapiró i, a finals del XIX, amb Antoni Gaudí i Hortensi Güell, figura imprescindible de la modernitat reusenca", explica Recasens; fins a la col·lecció d'art gòtic llegada per Antoni Pedrol Rius a la ciutat.
A més, una de les voluntats dels Museus de Reus per al futur equipament és proporcionar un espai d'exposició i visibilitat als artistes locals, aquells reusencs i reusenques que realitzin activitats museístiques.