El dip és un ésser mitològic, un gos salvatge i dolent, que protagonitza l'escut municipal i molts racons de Pratdip, al Baix Camp. Aquest municipi de la Serra de Llaberia està ple de llegendes i misteris i la seva relació amb aquells dips que xuclaven la sang de persones i ramats té el seu origen "tangible" en el retaule de l'ermita de Santa Marina, on apareixen representats des del 1602.
El gos llop negre, "endimoniat" i "vampir", alhora, protegeix els habitants de Pratdip, segons s'explica en una de les llegendes fantàstiques més fascinants de Catalunya. Així, Pratdip és des del seu naixement "el prat dels dips", però va ser la novel·la Històries naturals de Joan Perucho la que va internacionalitzar la figura del dip, creant un dels pocs vampirs catalans, Onofre de Dip, qui habitava el castell del poble.
Més enllà de les llegendes, els dips continuen molt presents entre els veïns i veïnes i presideixen, en ferro forjat, teulades, roques i cantonades. Avui, s'han convertit en un atractiu turístic, molt més amable, i fins i tot amb una ruta pròpia per trobar-los i descobrir simultàniament els encants patrimonials locals. Amb la voluntat de fer difusió de tot plegat, a més, l'any 2014, es va crear l'associació Pratdip Llegendari, que des de llavors organitza un esdeveniment únic i per a tots els públics que referma la identitat del poble.
- Consulta el programa d'activitats i altres detalls de la 10a edició del Festival Pratdip Llegendari.
El Festival Pratdip Llegendari arriba, enguany, a la seva desena edició -només interromput per la pandèmia- amb l'objectiu ferm de continuar preservant, promovent i difonent les llegendes i el patrimoni historicocultural de Pratdip. Aquest 2024, tindrà lloc de l'1 al 3 de novembre, i compta amb la col·laboració de Pratdip Turisme, l'Ajuntament de Pratdip i Costa Daurada, i amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Entre la realitat i la ficció
L'obra de Perucho va ser clau perquè el Pratdip Llegendari comencés a caminar fa ja deu anys. El llibre, publicat el 1960, barreja història i llegenda mitjançant la figura del vampir Onofre de Dip com a protagonista i, en aquesta línia, va inspirar moltes de les representacions i espectacles que formen part del festival. Partint d'aquí i amb l'ajuda de Carles Pitarch, del Bravium Teatre de Reus, l'entitat va tirar endavant les dues primeres escenificacions de creació pròpia: "Seducció de sang" i "Onofre de Dip".
"Són dues petites mossegades de la llegenda representades en diferents llocs i ens han permès anar creixent", descriu Sílvia Marlès, presidenta de l'associació. Teatre, música, dansa i foc acompanyen conceptes com l'eterna joventut i un univers màgic i inquietant en les propostes d'aquest festival anual. En aquesta ocasió, a més, se sumarà un nou espectacle adaptat per als més petits i una actuació final de cloenda en col·laboració amb el Ball de Diables de Pratdip.
En el programa d'activitats que presenten, especialment ambiciós per celebrar aquests 10 anys, ja que per primera vegada, s'allargarà a tres dies; també hi ha tallers infantils, mercat d'artesania, zona gastronòmica, titelles -amb un espectacle exclusiu, a càrrec de la companyia mont-rogenca L'Invisible-, jocs tradicionals, etc. "La idea és que la gent pugui venir, gaudir d'activitats durant tot el dia i marxar havent-ho vist quasi tot, havent dinat, sopat i, si volen, que l’endemà puguin tornar", continua Marlès sobre aquesta festa alternativa a la Castanyada en què "Halloween" i "medieval" són paraules prohibides.
Enguany, les paradetes acolliran artesans, fins i tot, de Girona o Castelló, i hi haurà nombroses novetats. "Una de les principals és la inauguració amb el periodista Xavier Grasset, perquè crèiem que un desè aniversari mereixia inaugurar el festival", explica Ana Moragues, membre de la junta; així com una "exposició fotogràfica que recull aquests deu anys, ja que l'associació té la seva pròpia història i és un reconeixement a tota la gent que s'hi ha implicat", assenyala.
10 anys de misteri, esforç i tradició
Literatura, cultura i tradició conflueixen en aquesta iniciativa de recreació històrica que continua endavant gràcies a l'esforç dels seus impulsors i la dedicació d'una trentena de voluntaris que, al llarg dels anys, han col·laborat de manera desinteressada per fer-ho possible (logística, muntatge, coordinació d'activitats, atenció als visitants...). També, cada any, s'incentiva a la gent del poble a aportar els seus talents, sigui com a intèrprets amateurs en les obres de teatre o oferint actuacions musicals.
A banda del Festival, els impulsors de Pratdip Llegendari convoquen un concurs literari, amb relats de por i misteri, que després acaben formant part de l'esdeveniment -donant veu a aficionats i talents locals- i que ja es van recopilar en un primer llibre amb els textos del 2014 al 2019. "Som una associació sense ànim de lucre, podem viure gràcies a les subvencions, i l'únic que volem és donar a conèixer el poble, però les coses que funcionen les volem anar repetint, en sumem de noves i tot plegat ens porta gran quantitat d'hores de feina", exposa Marlès.
Després de cada edició, deixen passar tan sols un mes o mes i mig i ja comencen a treballar per preparar la següent, perquè s'encarreguen, fins i tot, d'elaborar la decoració i repensar la proposta de la millor manera possible perquè continuï sent atractiva pels més de 3.000 visitants que rep Pratdip l'últim cap de setmana d'octubre. "Cada cert temps, hem d'anar renovant els espectacles, afegint i canviant coses, perquè sinó la gent no repetirà", apunta Marcel Sirisi des de l'associació.
Afirma, també, que "volien fer una cosa particular, pròpia, i que no es pogués veure en quinze pobles més, només a Pratdip, i que servís per dinamitzar la vida al municipi". Per tant, "la voluntat és mantenir-ho i, si hem de créixer més, serà a poc a poc i amb bona lletra", afegeix Sirisi. Cap d'ells no s'esperava celebrar una dècada ni tenir tanta repercussió, volien difondre la llegenda dels Dips i generar una oferta cultural amb un marcat caràcter familiar. Ara, ja consolidats i intentant complir expectatives perquè el llistó no baixi, recorden com a anècdota que la instal·lació d'un caixer automàtic va marcar un abans i després, fet que evidencia la realitat actual d'indrets com aquest on els recursos es limiten davant una població que no arriba als 800 habitants.
