La Fundació Robert Gerhard s'ha constituït oficialment aquest dijous dia 8 de gener a Barcelona. És una entitat sense ànim de lucre que neix amb la voluntat de preservar, estudiar, difondre i projectar a escala nacional i internacional l’obra, el pensament i el llegat del compositor català Robert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970). La fundació s'ha presentat a la Biblioteca de Catalunya, on en temps de la República va treballar-hi Gerhard. Entre les principals línies d’activitat previstes per al bienni 2026–2027 destaca la creació del Festival Internacional Robert Gerhard, que se celebrarà a Barcelona.
Amb seu a Barcelona i amb vocació de permanència, la Fundació Robert Gerhard es proposa esdevenir "una eina de referència per a la projecció del llegat del compositor i, alhora, un agent actiu en la defensa, estudi i difusió del patrimoni musical català i de la creació contemporània".
La Fundació Robert Gerhard té com a objectius principals facilitar l’accés a l’obra de Robert Gerhard per a l’estudi, la investigació i la interpretació; fomentar la recerca acadèmica sobre el compositor, el seu pensament i el seu context artístic, científic i filosòfic; impulsar la programació, interpretació, enregistrament i edició de la seva música; incorporar i administrar els drets de l’obra de Robert Gerhard en benefici del seu llegat, i treballar a favor de l’avantguarda i la nova creació musical, així com de la divulgació del patrimoni musical català de tots els temps.
Per assolir aquests objectius, la Fundació desenvoluparà una activitat intensa basada en concerts, festivals, conferències, edicions i enregistraments, ajuts a la recerca, col·laboracions amb institucions culturals i acadèmiques, i aliances estratègiques tant a Catalunya com a l’estat espanyol i a l’àmbit internacional, amb una atenció especial al Regne Unit, país d’exili de Robert Gerhard.
Festival Internacional Robert Gerhard
Entre les principals línies d’activitat previstes per al bienni 2026–2027 destaca la creació del Festival Internacional Robert Gerhard, que se celebrarà a Barcelona a la tardor de 2026 en col·laboració amb L’Auditori, el Museu de la Música i l’ESMUC, així com una programació prèvia a Valls i al Camp de Tarragona.
La Fundació impulsarà també cicles de conferències, projectes editorials i discogràfics, activitats de divulgació, i accions de suport a la nova creació musical catalana en diàleg amb l’obra de Gerhard.
Acte de presentació a la Biblioteca de Catalunya
L’acte de presentació pública de la Fundació Robert Gerhard, celebrat a la Biblioteca de Catalunya i que ha dut a terme el periodista i escriptor Xavier Bosch, s’ha obert amb la presentació institucional de la Fundació, a càrrec del seu president, Edmon Colomer, que ha exposat les raons que han motivat la creació de l’entitat i la necessitat de dotar el llegat de Robert Gerhard d’una estructura estable, amb capacitat d’acció i projecció internacional. Tot seguit, el musicòleg i assagista Oriol Pérez-Treviño ha contextualitzat la figura de Gerhard en el panorama musical i intel·lectual del segle XX, subratllant-ne la vigència, el caràcter europeu i la singularitat del seu pensament. El poeta i lingüista Carles Duarte ha completat aquesta primera part amb una reflexió sobre la dimensió humanística, cultural i cívica de l’obra de Gerhard. La paraula ha donat pas a la música amb la interpretació de 'La dansa dels fallaires', fragment del ballet 'Les Feux de la Saint-Jean' (1939), a càrrec del pianista Jordi Masó.
En un segon bloc, Xavier Muñoz Puiggròs, secretari de la Fundació, ha presentat la constitució jurídica de l’entitat, la composició del Patronat, així com les línies mestres del Club de Mecenatge. Tot seguit s'ha interpretat la 'Sonata per a clarinet i piano' (1928–1929), una de les obres de cambra més representatives del primer període creatiu de Gerhard, amb Oriol Estivill al clarinet i Daniel Ruiz al piano. La dimensió internacional del projecte ha estat abordada per Rosamond Roughton, marmessora del llegat de Robert Gerhard. La música ha tornat amb una nova interpretació de 'Les Feux de la Saint-Jean', en aquest cas la Sardana d’aquest ballet inspirat en les festes del foc dels pirineus catalans escrit per encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo, a càrrec del pianista Miquel Villalba.
El vincle territorial amb Valls, ciutat natal del compositor, ha estat protagonitzat per Dolors Farré, batllessa de Valls, que ha destacat el paper de la ciutat i del Camp de Tarragona en la preservació de la memòria de Gerhard i la implicació de les institucions locals en el projecte de la Fundació.
La part final de l’acte ha estat dedicada a la faceta més popular i vocal de l’obra de Gerhard, amb un programa que ha inclòs peces del 'Cancionero de Pedrell' (1941), 'Cançons populars catalanes' (1928–1929) i 'Chansons populaires françaises' (1944). El tenor Roger Padullés, acompanyat al piano per Miquel Villalba, també ha interpretat diverses cançons.
La Fundació Robert Gerhard s’ha constituït gràcies a l’impuls d’un conjunt de persones i institucions del món musical, cultural i acadèmic, liderades pel director d’orquestra Edmon Colomer, entre les quals destaquen músics, investigadors, editors, entitats culturals i institucions públiques, així com representants dels marmessors del llegat del compositor.
