L'Ajuntament de Reus presenta el projecte guanyador del concurs d'idees per a la rehabilitació i reforma del Centre Catòlic, que haurà de transformar-se en un nou centre d'arts escèniques a la ciutat. Actualment, i durant 50 anys, el consistori té concedit un dret de superfície de l'immoble, ubicat al carrer de la Presó, gràcies al conveni signat amb l'Arquebisbat el passat octubre.
Aquesta remodelació s'adjudicarà a la UTE formada pels equips d’arquitectura Soffito, NUA i Sandra Álvarez, amb un contracte que parteix dels 201.818,52 euros i la redacció dels projectes bàsic i executiu té un termini màxim de quatre mesos. Llavors, continuaran els diferents passos administratius i de licitació de les obres, que ja es van estimar en gairebé 3 milions d'euros totals, pressupost pel qual també han optat a una subvenció de la Diputació de Tarragona, encara pendent de resolució.
El concepte principal de la proposta guanyadora és dotar d’identitat i coherència a l’edifici, a més de preservar el patrimoni. L’immoble rehabilitat formarà part de la xarxa d’equipaments de la ciutat vinculats a les arts escèniques i a l’àmbit cultural i, d’acord amb els objectius del Pla d’Acció Municipal 2023-2027, ha de contribuir a recuperar la fortalesa i la capitalitat de l’àmbit escènic de Reus.
Donada la trajectòria i l’activitat desenvolupades per l’Associació Bravium Artístic i Cultural, l'acord també preveu que l'Ajuntament donarà cabuda de forma estable i continuada a la seu social i a l’activitat d’aquesta entitat al teatre rehabilitat. Aquest ús es regularà mitjançant un conveni específic, en què encara estan treballant jurídicament.
Aposta per les arts escèniques
El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha destacat com es concretaran les línies d'actuació plantejades en el PAM, en quatre eixos per tal de "potenciar l'activitat teatral, coordinar els diferents equipaments amb un treball cada vegada més conjunt entre els teatres Fortuny i Bartrina i avançant de manera decidida cap a la creació d'un nou centre d'arts escèniques":
- Adequar el mapa d'equipaments culturals i planificar nous espais que portin a la ciutat i al territori diversitat cultural i artística.
- Consolidar l'oferta i difusió de la programació cultural estable per potenciar l'activitat cultural a la ciutat.
- Aprofundir en la democratització de l'accés a la cultura i, per tant, com a centre d'arts escèniques definir quins usos podran desenvolupar les companyies, artistes, professionals i amateurs, especialment, els qui treballen a Reus.
- Potenciar l'activitat teatral assegurant una programació professional, adequada i amb espectacles per a totes les edats.
A més de refermar la capital del Baix Camp com un "pol d'atracció indiscutible en l'àmbit cultural", l'alcaldessa Sandra Guaita ha apuntat la voluntat de mantenir "la visió històrica del centre, amb un edifici que és patrimoni arquitectònic de la ciutat". "Es fa una inversió econòmica important en un edifici emblemàtic de Reus, s'inverteix en cultura per garantir la visió crítica i implicació social que comporta", ha afegit.
Així serà el nou equipament
En aquesta línia, Marina Berasategui, regidora d'Urbanisme, ha recollit els principals conceptes que perseguien en el concurs d'idees: "que fos un nou espai cultural central amb instal·lacions actualitzades (normativa accessibilitat i seguretat) i necessàries per a l'impuls de diverses disciplines, conjuntament amb la preservació patrimonial, no només edificatori, també emocional per als reusencs i reusenques", pel fet de ser un teatre de caràcter popular que la gent té en la seva memòria.
Per la seva banda, els arquitectes Sandra Álvarez i Ruben Heras, en representació de la UTE adjudicatària, han exposat com serà el nou equipament cultural. Començant per la façana, com un dels elements més definitoris dins d'un edifici molt heterogeni, aquesta es rehabilitarà per poder-se mantenir íntegrament -amb els revestiments restaurats i les fusteries unificades- i crearà una mena de sòcol perquè l'entrada s'obri a la plaça d'Evarist Fàbregas (connexió física amb l'entrada de pàrquing del CC Pallol).
En resum, la distribució del futur centre serà una planta baixa, amb bar, un vestíbul susceptible d'acollir exposicions i actes culturals de petit format, l'escala i uns lavabos, i l'accés de servei a la Sala del Teatre; una primera planta, amb dues sales polivalents per petites actuacions i assajos, una nova escala conjuntament amb l'atri vertical que tindrà un paper aglutinador dins l'edifici, una biblioteca, lavabos i els «camerinos» principals; i una segona planta, amb espais administratius, lavabos, petits espais de creació i les dependències propietat de l'arquebisbat.
D'altra banda, se sumarà un espai d'emmagatzematge al soterrani i es volen preservar els antics fossats de la presó, perquè tinguin millor accessibilitat i puguin ser funcionals. Alhora, des de la UTE aposten per noves zones d'oci a l'aire lliure, aprofitant els terrats de les dues cobertes. "Ens agrada intervenir en edificis ja existents perquè puguin continuar vivint més temps", conclouen Álvarez i Heras davant el repte.
La Sala del Teatre
La Sala del Teatre també millorarà la seva climatització, es farà un tractament acústic dels paraments i s'ampliarà lleugerament l'escenari; també proposen retirar el fals sostre i que quedin a la vista les voltes típiques de tradició catalana. Es restaurarà la ferradura i també s’equiparà de nou i es renovaran les butaques.
En general, la rehabilitació vol aprofitar l’oportunitat de resoldre les patologies detectades a l’edifici per salvaguardar els seus valors històric, simbòlic i arquitectònic de l’immoble i, alhora, definir un nou espai central que impulsi i intensifiqui la coordinació, producció, treball i acompanyament de totes les disciplines escèniques.
Per això, es proposa intervenir respectuosament, conservant la memòria i l’atmosfera de l’edifici, preservant els elements valuosos com l’escala, els paviments originals més preuats, la ferradura, el sostre de voltes del teatre, les portes i finestres nobles o el mobiliari de la biblioteca. En retirar els falsos sostres, surt a la llum l’estructura de bigues de fusta.