La festa de Carnaval a Valls compta amb un personatge molt singular i únic. Es tracta del Moixó Foguer, que en els darrers anys s'ha convertit en una de les figures més genuïnes de tot el calendari festiu i tradicional del Principat.
El Moixó Foguer recorre els carrers de la ciutat durant el Dissabte de Carnaval al vespre. Va disfressat d’ocell, completament despullat i recobert amb mel i plomes. L'ocellàs humà és una figura característica de la tradició catalana que havia estat present en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu en dos municipis catalans, a Valls (Alt Camp) i a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l’època medieval i probablement formava part d’estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda. Representacions amb personatges semblants es feien a Sant Quintí de Mediona, Valls, Alcover i Begues, tot i que aquesta tradició s’ha perdut en la majoria d'aquestes poblacions a l'espera que algú les recuperi de l'oblit. També eren diversos els pobles de la Conca de Barberà i l'Urgell, com Solivella o Rocafort de Vallbona, on el personatge principal de la festa de Carnaval estava representat per un ocell.
La comitiva vallenca
El Moixó Foguer de Valls va ser recuperat per la Unió Anelles de la Flama l'any 2016. Porta una màscara i una mitja al cap i, totalment emplomallat, va acompanyat per una comitiva formada per diversos personatges com el caçador, dues venedores del mercat i un comprador De tant en tant, la comitiva fa una parada i els diversos personatges escenifiquen la venda del Moixó Foguer amb versos satírics i de crítica local. Aquest acaba sortint i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu, fins que el caçador el captura i el retorna a la gàbia.
Llista d'espera
El Moixó Foguer de principis del segle XX "solia ser un home de condició humil, de recursos escassos i poc considerat a la vila", expliquen des de l'entitat. De fet, sovint s'encarnava el personatge amb una única finalitat: la de fer riure i omplir els carrers de gresca i gatzara a canvi d'algun diner. En l'actualitat, el procés de selecció ha canviat radicalment i l'activitat es concep com una forma més de fer cultura i de mantenir la personalitat festiva del país.
Segons Lluís Musté, vicepresident de la UAF, des de la Unió Anelles de la Flama es garanteix l'anonimat de la persona que fa de Moixó i en els dies propers al Carnaval es tracta el tema "de la forma més hermètica possible". Afegeix que la proposta, totalment consolidada, té molt bona acceptació i a cada representació hi ha més gent com a públic. De fet, l'entitat compta amb una llista d'espera per encarnar el personatge del Moixó Foguer.