L'Any Gabriel Ferrater donarà el tret de sortida des del Teatre Bartrina de Reus. Ho farà dimarts vinent i servirà per engegar una commemoració programada per multitud d'institucions i entitats. Entre els principals impulsors, entitats locals com Gosar Poder, en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus.
També hi prenen part activa la Institució de les Lletres Catalanes, el departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El comissari de la programació anual és Jordi Cornudella. Aquest dijous se n'ha presentat la programació, que comptarà amb un ampli ventall de propostes per reivindicar la figura de Ferrater.
Els impulsors reusencs asseguren que la voluntat és deixar empremta a través de propostes que puguin quedar-se al calendari local. L'homenatge que segur que quedarà fix és la placa que es descobrirà a la seva casa natal, al raval de Santa Anna. L'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, ha definit l'Any Ferrater com «una programació d'activitats ambiciosa per recuperar, actualitzar i projectar l'aportació de Gabriel Ferrater com a poeta i intel·lectual de referència».
Daniel Recasens, regidor de Cultura, ha recordat el Pròleg celebrat l'any passat. «Vam organitzar una programació molt heterogènia i ben nodrida que marcava aquesta mesura de la nostra gosadia». Una programació que va comptar amb la primera edició del premi de narrativa Diré el que em fuig, que enguany es tornarà a celebrar.
Fa unes setmanes es va presentar, a Barcelona, «la commemoració de país», ha recordat el regidor. És per això que hi haurà tres grans actes centrals aquest 2022, el primer dels quals, la inauguració. Se celebrarà dimarts vinent, 22 de febrer, al Teatre Bartrina de Reus, amb entrada gratuïta però necessària per assistir-hi.
Entre altres homenatges a Ferrater hi haurà la participació de Barbara Kusa i Feli Gasull, amb una intervenció poèticomusical. També es podrà sentir el poeta Enric Casasses recitant versos del poeta reusenc. «Si parlem de Gabriel Ferrater com una veu transformadora de la poesia catalana, evidentment Casasses podem dir que ho seria en l'actualitat», destaca Recasens.
Portar Ferrater arreu i deixar empremta
Aquest acte al Teatre Bartrina ha de ser, segons ha manifestat el regidor, «un disparador». «El que volem de veritat que passi és que tot d'entitats se sumin a aquest esperit ferretarià i ens hi vagin afegint les ganes de treballar Ferrater», ha declarat. «És un any de ciutat», sentencia.
L'objectiu de la programació és garantir «que tinguem Ferrater tot l'any», però també animar el teixit cultural local a implicar-s'hi. Amb la mateixa filosofia de deixar empremta es volen exportar iniciatives que neixin a Reus. Un exemple és l'experiència del Poema Inacabat, que després d'estrenar-se a la capital del Baix Camp ja gira per fora.
Recasens ha volgut deixar clar que la programació «no és només per entesos, no és només per a avesats a la literatura, sinó que és profitós per tothom». En la mateixa línia, aclareix, «no volem gaudir molt del que passa aquest any i després fora, volem que algunes de les accions es mantinguin en el temps». Una filosofia que comparteix l'associació Gosar Poder.
La seva presidenta, Fina Masdéu, ha destacat que s'han programat «activitats de característiques diverses i a l'abast de molta gent». L'entitat ha programat un primer semestre d'actes i ja treballa en la segona meitat de l'any. Es tracta de propostes que van des de rutes vinculades a la vida de Ferrater fins a conferències sobre la seva obra.
