La tecnologia del mapping digital arriba a Tarragona gràcies a una proposta artística única i immersiva, l'exposició "Gladiatrix", que s'emmarca en la iniciativa "El Jardí Digital", organitzada pel Jardí Sonor i que ha dut a la ciutat diverses activitats al voltant de les noves tecnologies, la intel·ligència artificial i altres eines digitals des del passat 17 d'octubre. En aquest cas, es tracta de l'esdeveniment que tancarà la primera edició i tindrà lloc el pròxim dissabte 30 de novembre, a partir de les 21 hores, a la plaça de la UNESCO.
Coincidint amb la commemoració del 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat, la proposta combina art i patrimoni amb una important visió de gènere, ja que parteix del concepte d'antifragilitat femenina i s'inspira en les gladiadores romanes. Tothom que s'acosti fins al Circ Romà podrà descobrir el criptoart a través de diferents projeccions sobre la pedra de la muralla, cadascuna d'aproximadament 12 minuts, que se succeiran cada mitja hora.
Amb la col·laboració del Col·lectiu de Dones Creadores de NFT's i el Mèdol - Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona, "Gladiatrix" és una exposició basada en un vídeo-mapping configurat per obres de diferents artistes que celebren el poder de la feminitat. Com si es tractés d'un homenatge visual a la força i resiliència de les dones al llarg de la història -i partint de les heroïnes de Roma que van lluitar i caure en l'oblit-, la tecnologia es posa al servei de la narrativa mitjançant les creacions de dones que desafien els límits tradicionals de l'art.
El feminisme en la història, l'art i la tecnologia
Segons detalla l'organització, una referència clau en el naixement d'aquesta proposta és el simbolisme d'Hidra, una criatura mitològica que creix amb més força després de cada atac. En aquesta línia, es busca reivindicar la tasca de les dones en les noves tecnologies i, especialment, les seves aportacions creatives al sector de l'art digital, sovint dominats per la mirada masculina; a més de fomentar que cada vegada hi hagi més representació femenina en tots els espais i professions.
"Gladiatrix" és una exhibició que convida a reflexionar sobre el paper de la dona en l'art contemporani i en la societat en general. Així, les gladiadores romanes es converteixen en una metàfora de resiliència dins el feminisme modern. La comissària de l'exposició i pionera del criptoart a Espanya, Gala Mirissa, assenyala que "moltes dones són pioneres i no tenen l'èxit que poden tenir els seus homòlegs homes, tot i ser internacionals i treballar amb importants plataformes arreu del món".
Davant aquesta invisibilització, que provoca que només els artistes masculins rebin l'atenció del públic majoritari, Mirissa explica com s'estableix aquest paral·lelisme per sensibilitzar sobre l'equitat i lluitar contra la bretxa de gènere. Més enllà de l'art digital i els NFT, també, aprofita per reclamar que "la realitat del criptoart i l'evolució tecnològica, a mig camí entre la Web2 i la Web3, estan molt allunyades de les estafes amb criptomonedes que tant s'han popularitzat i han fet que aquestes experiències digitals estiguin mal considerades".
Resiliència: fil conductor entre les obres
En cada projecció del mapping, es podran veure les propostes artístiques de prop d'una desena de creadores. "Cadascuna fa un treball diferent, segons el seu estil i tècnica; exposen el seu art en funció del concepte que tenen de resiliència femenina, que és el fil conductor de l'exposició", descriu la comissària. En total, són set dones residents a Espanya i una artista convidada, la finlandesa Jenni Pasanen, qui pren la simbologia d'un gall dindi per reivindicar la bellesa i altres característiques femenines que "queden amagades per l'extravagància i els colors dels mascles".
La mateixa Gala Mirissa presenta un projecte vinculat a una sèrie anterior, Painful, que tracta "el dolor a través de diferents personatges que enfronten la seva desesperació existencial i tenen ganes de volar, tot i ser derrotats". Destaca, també, La Granada, proposta de l'aquarel·lista Maria Emegé, que digitalitza un treball que reflecteix l'impacte que tenen les situacions negatives en el nostre cervell.
Una de les creacions més reivindicatives és la d'Ana MinaPower, Las Sinsombrero. La dissenyadora gràfica homenatja el documental homònim dirigit per Tània Balló, Manuel Jiménez i Serrana Torres, que plasma l'acte transgressor i de rebel·lia amb què les intel·lectuals Margarita Manso i Maruja Mallo, acompanyades per Federico García Lorca i Salvador Dalí, van anar fins a la Puerta del Sol de Madrid i es van treure el barret en públic per "trencar la norma" i "alliberar les idees", en els anys vint del segle passat.
A aquestes se sumen Brindis de las piedras, en què Marta Sanmamed utilitza el procediment de la cianotípia -còpies fotogràfiques en negatiu que són monocromàtiques en color blau- per simbolitzar el cicle perpetu de la vida i la fertilitat; Resurgiendo de las cenizas, amb què la israelí Yonat Vaks explora la vulnerabilitat i l'empoderament des d'una estètica tradicional, però amb una posada en escena que trenca tots els esquemes; així com les artistes Mar Espí, Alexandra Ortiz -qui també s'ha encarregat del muntatge del vídeo-mapping-, Adriana Genel -que utlitza els NFT per tractar temàtiques socials- i Àurea Rodríguez, creadora de la plataforma Mamaverso.