Aquest dimarts, 8 de novembre, començarà una nova edició del Memorimage, el festival de cinema amb imatges d'arxiu de Reus que se celebra al Teatre Bartrina. A les nou del vespre es projectarà Urraca, caçador de rojos. L'entrada és gratuïta, però cal reservar-la amb antelació.

El festival porta catorze propostes entre la inauguració, la clausura, la secció oficial, el MemoriReus i el MemoriJove. Aquest darrer apartat va dirigit al públic adolescent de secundària i batxillerat. Les sessions es faran en horari matinal i cal que els instituts s'hi apuntin per participar-hi.

A més de projectar les pel·lícules, les sessions comptaran amb la presència de membres dels equips que les han fet. Mantindran una conversa amb el públic assistent a cada film. Les edicions del Memorimage acumulen 3.500 participants en aquesta secció fins ara.

Enguany hi ha més de 1.200 alumnes inscrits de deu centres educatius diferents. Les sessions es faran dimecres 9 de novembre, dijous dia 10 i el divendres 11. La secció l'encetarà Apple: la traïció del trilió de dòlars.

La pel·lícula tracta «les pràctiques deslleials, l'evasió d'impostos i la geolocalització del monstre de la informàtica» tal com explicava la directora artística, Anna Petrus, durant la presentació del festival. Es projectarà el dimecres 9 de novembre a dos quarts de deu i a les dotze del matí. El dijous dia 10, també a dos quarts de deu i a les dotze, serà el torn d'En el llindar.

Petrus el presentava com «un film brasiler sobre la lluita d'una mare pels drets del seu fill transgènere». Divendres dia 11 hi haurà les mateixes dues sessions, a dos quarts de deu i a les dotze, però amb tres pel·lícules diferents. A primera hora serà La cuina dels homes, que també participa en la secció oficial.

És obra de Sílvia Subirós, neta dels fundadors d'un restaurant de Figueres. Aborda «la figura invisibilitzada de la seva àvia dins d'un món masculí», va explicar Petrus. La sessió de les dotze del migdia comptarà amb dues projeccions que reflexionen sobre la censura de les imatges.

Per una banda, Songwar(e), «que tracta sobre els nacionalismes vistos des dels himnes i les cançons revolucionàries», en paraules de la directora del festival. També reflexiona «com aquestes van passant entre cultures i generacions i com contribueixen a crear la història silenciada de censura i repressió».

Descartes, per la seva banda, tracta sobre un documental de la dècada dels anys 80 censurat a l'Estat espanyol. «Els directors rescaten el material que no va poder ser difós i fan una nova pel·lícula reflexionant sobre els motius de la censura», exposa Petrus.