La maquinària ja treballa des de fa un parell d'anys i aviat, aquesta "feina de formiga" es convertirà en realitat. El futur New Art Centre que la New Art Foundation obrirà als afores de Reus té previst engegar a partir del gener del 2025 i poder inaugurar oficialment el mes d'abril. Aquest nou museu d'art tecnològic situarà el municipi en el mapa europeu com un dels referents en aquest sector artístic jove, innovador i pioner.
És un món molt nou i molt global, amb un caràcter revolucionari que, si tot va com tenen previst els seus responsables, alçarà la capital del Baix Camp al nivell dels tres centres d'art tecnològic més importants d'Europa: l'Ars Electronica Center de Linz (Àustria), el ZKM de Karlsruhe (Alemanya) i el Museu Boijmans Van Beuningen de Rotterdam (Països Baixos).
Ara mateix, preveuen un últim trimestre del 2024 d'anar rodant, posar totes les obres al seu lloc i començar a gestionar l'àmbit pedagògic, per tal de comptar amb futures visites, de la mà de l'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus i d'altres institucions. Són un equip relativament petit, però treballen il·lusionats i amb la seguretat que han construït una xarxa de col·laboradors de confiança per solucionar qualsevol circumstància.
La NAF i l'art tecnològic
El president del patronat de la New Art Foundation (NAF), Andreu Rodríguez, reusenc de tota la vida, va decidir traslladar la seu de la fundació a la seva ciutat, encara que s'havia constituït a Barcelona el 2003. Des de la NAF, expliquen que l'art tecnològic ha estat un gran desconegut durant molts anys i ja ha crescut d'un 1% a un 8% de representació dins l'art contemporani. "I anirà a més", asseguren, a mesura que les noves tecnologies s'incorporen com una eina més, que les noves generacions ja tenen interioritzada.
"El fet artístic és el primer punt per nosaltres, però la tecnologia i la ciència són les eines que hi donen suport", defineix la gerent del New Art Centre, Montse Grau. El ventall inclou tant reconeixement facial com informàtica o impressió 3D i gairebé tots els artistes utilitzen un software generatiu en les seves obres, "un algoritme que genera noves imatges o noves interpretacions i, per tant, mai és igual, no es repeteix", defineix Rodríguez.
La "prehistòria" de l'art tecnològic es troba fa tan sols 50 anys i els canvis han sigut molt accelerats, pel qual "les obres sempre s'han de contextualitzar en el lloc i moment en què s'han fet", apunta el president. La missió principal de la fundació, de fet, és preservar totes aquestes obres, perquè gran part d'aquest art s'ha perdut -probablement un 70% de les més rellevants han desaparegut- per l'obsolescència i desgast que tenen, el manteniment tan específic que necessiten i, sovint, la manca de recursos per conservar-les dels mateixos creadors.
Un dels valors afegits de l'art tecnològic és la seva capacitat per interpel·lar molt més els joves que una exposició clàssica o un museu tradicional, on les peces no són interactives, no es poden tocar o no permeten una visita més activa. El concepte del New Art Centre (NAC) és completament oposat. L'estètica i l'audiovisual també juguen un important paper en la proposta.
Un magatzem visitable
En un nínxol de mercat tan internacional, cal destacar que la de la NAF és la col·lecció privada d'art tecnològic més important del món en aquests moments, amb un total de 160 obres. La inspiració del centre d'art tecnològic són una sèrie de magatzems d'art arreu d'Europa que, amb la presentació "en brut" de prestatgeries i caixes, són visitables i tenen les obres exposades com una àrea de treball i sense gaire 'floritures'.
Per aquesta raó, el NAC estarà orientat a emmagatzemar obres d'art tecnològic per a tercers, sobretot, en casos de grans instal·lacions; però el podran visitar artistes, comissaris i públic no especialitzat. La majoria de les peces que hi veuran són propietat de la fundació, algunes cedides indefinidament pels mateixos artistes i d'altres són escollides per dues vies: el premi que NAF dona aARCO Madrid o una selecció directa d'alguna galeria o exposició comissariada pel mateix equip.
Les obres que tenen ara exposades a Reus són de dimensions inferiors a les que tindran un cop instal·lats al 100%, com un inflable que mesura onze metres i està pensat per travessar la frontera entre Mèxic i els Estats Units. En aquest primer 'tastet', es troben noms com Daniel Canogar, l'artista espanyol més reputat del sector, amb un grafiti "viu" que es va regenerant a través de trending topics d'X; Mariano Sardón i Mariano Sigman, amb un estudi biomètric a partir d'on es concentra la mirada sobre un altre cos; o Richard Sanderson, amb un desenvolupament d'un poema de Lord Byron i els seus versos.
També hi ha altres propostes que mostren les temàtiques més cercades a Google en diferents països, imatges creades digitalment, una escultura lumínica basada en el moviment dels vents, un mirall que es mostra amb retrocés, una maqueta d'urbetrònica, un bol on es reflecteix la lluna, una torre que "sent" quan és abraçada o una espelma que es consumeix, entre d'altres.
3.000 metres quadrats: oportunitat i aposta
Així, les visites guiades comptaran amb una explicació per complementar la col·locació "poc museística" i afavorir l'experiència de conèixer obra i artista. De fet, "el centre tindrà espais amb vida pròpia i les activitats seran simultànies; els límits es desdibuixen", assenyala Montse Grau sobre la compatibilitat de visita al magatzem, l'exposició i el taller.
El centre tindrà uns 1.500 m² de magatzem dels quals 300-400 m² seran part de l'exposició i la resta serviran per col·locar obres cedides; hi haurà un gran taller on es produiran obres pròpies, es restauraran i conservaran obres de tercers, i es podran organitzar residències artístiques; i uns 750 m² seran d'exposició, una part permanent amb un espai més fix, una part d'exposició temporal i una sala multiusos on acollir tallers i trobades formatives.
Per poder desenvolupar completament la idea, les instal·lacions del NAC, ubicades a la carretera de Constantí a Reus, havien de ser prou extenses. Per això, era tan important aprofitar l'oportunitat d'ocupar aquests 3.000 metres quadrats i apostar per marxar de Barcelona, descentralitzar el projecte i ubicar-se als afores de Reus. Alhora, l'Ajuntament els cedirà una zona d'equipament de propietat municipal de més de 20.000 m² que serà un aparcament i espai verd.
Ha sigut possible tot plegat per l'acord de col·laboració signat amb Tecnolama S.A., seu central del grup Fermator, i pel qual els cedeixen els espais. "Nosaltres estem a Reus perquè som de Reus, tenim una col·lecció que és referència mundial i l'alternativa va ser fer un centre al servei de la comunitat d'stakeholders d'aquest art", reflexiona Andreu Rodríguez.
Voler esdevenir referents
Amb tot, confien a ser prou competitius oferint serveis inèdits en el sector d'art tecnològic i un nou tipus de col·leccionisme perquè, com recorda Grau, "això que proposen no existeix, els models de funcionament són de nova creació i, per tant, també en l'àmbit docent hi ha molt per escriure i per fer". Dins el patronat de la NAF ja compten amb universitats com la UOC i la UPV i esperen generar sinergies amb la URV.
"Volem ser un dels pols mundials on tot aquest coneixement es desenvolupi", remarca Rodríguez. L'ambició del projecte global és alta. Així, el salt quantitatiu i qualitatiu que ha fet la idea plantejada en un primer moment ha multiplicat el pressupost i ha requerit una inversió inicial molt important, assumida bàsicament pel grup empresarial i amb una gran aportació (150.000 euros) de la Diputació de Tarragona.
Quant a les expectatives, intenten ser prudents, perquè els principals ingressos seran fruit dels clients, artistes i museus, dels quals encara s'han de guanyar la credibilitat; tot i que també creuen que les visites escolars i turístiques tindran cert èxit. En aquest sentit, continuen fent xarxa amb artistes locals, talents emergents i buscant col·laboradors al territori per treballar conjuntament en aquest punt d'atracció i interès dins el món de l'art tecnològic.