Santa Tecla és rica, plena i plural, i el seu llenguatge fester és la millor prova. Coincidint amb les festes d’enguany, el Termcat ha fet disponible en línia Paraula de Tecla. Vocabulari de les festes de Santa Tecla.

Es tracta d'una obra que recull termes propis dels entremesos, el bestiari i altres grups del Seguici Popular; dels balls parlats, les colles castelleres, el vestuari, les músiques, les coreografies dels diversos balls, els elements de protocol, marxandatge, gastronomia i begudes… En total, gairebé 600 paraules i expressions dels teclers. Paraula de Tecla va ser elaborat per Enric Garriga, Mariona Savall i Marina Massaguer i editat per Arola Editors l’any 2010.

Les paraules i expressions de Santa Tecla

 

1. Amparito

És l'himne de Santa Tecla, i el pasdoble que a Tarragona s'interpreta normalment per fer ballar els gegants. A partir de la popularització com a acompanyament dels gegants i, més tard, de l'Àliga, el Lleó i la corporació municipal, ha esdevingut una de les tonades més tocades durant les Festes en diversos actes, especialment durant la Baixada de l'Àliga, en què sona contínuament.

2. Atxa

És un ciri molt gruixut que sol tindre de dos a quatre blens entortolligats. En porten una tots els membres de la Moixiganga de Tarragona excepte el Crist. Cada atxa porta pintat l'escut de Tarragona -els regidors de la ciutat duien aquest ciri amb l'escut tarragoní a les antigues professons. Tenen una llargària de 80 cm. Només són enceses el dia 22 de setembre, en la representació a la nit, a la plaça de les Cols, i l'endemà, dia 23 de setembre, en el moment en què s'incorpora el Braç de Santa Tecla a la Professó, coincidint amb l'arribada de la Moixiganga al pla de la Seu.
 

3. Baietes

Malnom amb què es coneixen popularment i de manera col·lectiva els membres de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, especialment entre les altres colles de la ciutat.
 

4. Barrilet

Tota festa amb solera té gastronomia pròpia, i també beguda. A Tarragona, per Santa Tecla es habitual beure una Mamadeta, sempre en un recipient especial, de plàstic allargat, decorat amb motius teclers, amb tapa i una cordeta per penjar al coll.
 

5. Cafè, copa i puro per un duro

Aquesta expressió dona nom a un dels actes gastronòmics més genuïns de la ciutat, que té lloc el 21 de setembre a primera hora de la tarda a la plaça del Rei en què els establiments de restauració d'aquesta plaça serveixen un cafè, una copa de licor i un puro al preu d'un duro de l'antiga moneda espanyola. És amenitzat amb música en directe, de tal manera que esdevé un cafè concert.
 

6. Espineta amb cargolins

Seguint amb la gastronomia teclera, és un plat típic de les Festes consistent en un estofat fet bàsicament amb la part de la tonyina que toca l'espina, caragolins, ceba, tomaca i altres hortalisses i espècies. A més, és tradicional que en les últimes estrofes del Ball de Dames i Vells la dama primera demani a la patrona quin és l'àpat que se servirà el dia de la festa major amb la pregunta "Santa Tecla, gloriosa, mare dels tarragonins, què tenim avui per dinar?" i que el públic respongui "Espineta amb caragolins!".
 

7. Fer llenya

En una diada castellera, és una expressió per definir quan cau un castell, abans o després de carregar-se.
 

8. Matalassers

Nom amb què es coneixen popularment els membres dels Xiquets de Tarragona, amb referència a la camisa ratllada, única en el món casteller -totes les altres són llises-, que recorda la roba de matalàs antiga.
 

9. Oripell

Un dels elements més màgics i alhora desapercebuts de l'entrada del Braç de Santa Tecla a la Catedral és l'oripell. Es tracta d'un full de paper metal·litzat que brilla com l'or i del qual es fan ornaments. Es llença des de damunt de la portalada de la Catedral o dels edificis adjacents en el moment en què hi entra el Braç de Santa Tecla per aconseguir l'efecte que cobreix la relíquia una pluja de paperets daurats.
 

10. Tau

És la dinovena lletra de l'alfabet grec, símbol egipci del triomf de la vida sobre la mort, adoptada pel cristianisme com a creu llatina, sense l'extremitat superior. Com a símbol de l'Arquebisbat de Tarragona, sovint és present en escuts, logotips i decoració de molts elements del Seguici. És la primera lletra, la T, de Tarragona i de Tecla.