L'última jornada de les vacances de Setmana Santa és, com cada any, el Dilluns de Pasqua. Com és tradició, avui moltes famílies i colles d'amics organitzen excursions i sortides per anar a menjar la Mona plegats. L'origen i significat de la tradició, però, pot resultar del tot desconegut.

[noticiadiari]99/15796[/noticiadiari]

Per entendre el costum vigent a casa nostra, hem d'anar a parar als rituals més primigenis de la cultura humana, quan es feien ofrenes relacionades amb la fertilitat i l'equinocci de primavera. Tradicionalment, les festes s'han relacionat amb el menjar en totes les cultures i en la nostra, hi ha coques, pastissos i dolços per a cada celebració.

A diferència de tots els altres actes de Setmana Santa, el de menjar la Mona per Pasqua és el que té un caràcter més festiu, ja que se celebra la resurrecció de Crist, que precisament coincideix amb l'esclat de la primavera, el bon temps i el despertar de la natura que torna a florir, com la mateixa vida.

L'ou, el símbol per excel·lència

Si un símbol clar té la Pasqua, aquest és l'ou. Per una banda, el seu ús s'ubica en l'època de l'any en què les gallines ponen més i, per tant, és un motiu més d'aprofitament. Per l'altra, els ous són símbol de fecunditat, de vida i de resurrecció de la natura i per això el Cristianisme relaciona la festa i l'ou amb la resurrecció de Crist.
 

Imatge d'una mona tradicional de Pasqua Foto: Canva

Pel que fa al nom de la «Mona», segons els estudiosos és d'origen incert. Hi ha qui relaciona la denominació amb les «muniquies», les celebracions que els grecs dedicaven a Artemisa amb ofrenes, entre els que podria haver-hi coques o pans. Podria haver derivat a «monus» l'adaptació llatina que significa ofrena. Un altre origen de la paraula llatina provindria de l'àrab antic, on la «muna» era un tribut que es pagava amb productes del camp, coques i ous.

De padrins a fillols

Sigui quin sigui el seu origen, el cert és que la tradició ha mantingut intacte el fet que són els padrins qui regalen la mona als fillols. Als territoris de parla catalana, al segle XVII ja era costum que els padrins o avis regalessin la mona a fillols o filloles, nets o netes el dia de Pasqua Florida, Dilluns de Pasqua. La tradició diu que la mona ha de tenir tants ous com anys té l'infant que la rep, fins a un màxim de dotze.