Oques Grasses és un dels grups en català del moment. El seu últim disc, "Fruit del deliri", va superar els 30 milions de reproduccions en tan sols tres mesos i mig des de la seva publicació i aquesta connexió dels osonencs amb el seu públic -per lletra, música i emoció- es fa evident en cada directe. Els últims a gaudir-ne, les prop de 8.000 persones que van omplir el Parc de la Festa, aquest dissabte 7 de setembre, amb motiu del Reus Music Festival 2024.
A tocar de la mitjanit, es van encendre els focus i la música va introduir els espectadors i espectadores en un viatge que s'allargaria fins ben entrada la matinada, amb la música sonant sense descans i l'entrega dels Joseps, el Guillem, els Miquels, el Joan i l'Arnau sobre l'escenari. Van sortir-hi entre "tenebres" per començar repartint Molta tralla, com ja ha sigut costum al llarg de tota la gira d'estiu, que tancava precisament a Reus, com a únic concert a la província tarragonina.
Les veus harmonitzades van fer volar Elefants i saltar la gent, que mostrava màxima expectació i ganes de Petar-ho, gaudint tant de les palmades a mig coordinar com de l'exhibició de qualitat dels Oques Grasses en els diferents solos instrumentals. Els milers de persones, així, no van dubtar a posar-se a Gossejar i a corejar un "la la la la" unànime amb Sta guai.
Saber guanyar-se el públic
Més enllà de la fusió de gèneres i estils musicals i el positivisme que contagien a grans i petits, el vocalista del grup va lluir carisma i una 'coreografia' molt personal amb què va guanyar-se el públic al 100%, que ja vivia de la il·lusió cantant Com el dia i la nit. "Com esteu Reus? Com està el pati? Aquest públic és un somni", de nou, Josep Montero, fent riure i posant-se la plaça reusenca a la butxaca.
En el setlist preparat per al Reus Music Festival van continuar sonant Bancals, Cul i De Bonesh, on tothom va cridar que "si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja" -després que una desafortunada situació meteorològica obligués a cancel·lar els concerts del primer dia de festival- per obrir, tot seguit, finestres plenes de llum amb Serem Ocells.
Al Parc de la Festa encara quedava molta nit i es van viure moments inoblidables: alguns valents i valentes ondejant la samarreta enlaire per als Passos importants, els jocs de mans en honor a l'indi John Brown -ara convertit en balena i, aquesta nit, amb versió en italià-, el protagonisme de la flauta dolça a Jubilar-me i tornava la calor amb un moment "petit", Córrer pels camps.
"Siri/Alexa encén els llums" donava pas a un 'mar' de llanternes per acompanyar Sort de tu i encarar la recta final amb la divertida Bambi, la festa d'In the night, Bye bye i un seguit de "versions xungues" -El vals del obrero, Ave María i La Fiesta Pagana- van cedir el relleu a l'emotiu Torno a ser jo. Salutació i agraïments, el "deliri" d'Oques Grasses a Reus acabava amb el que ja s'ha convertit en un himne d'amor i amistat: La gent que estimo va acomiadar la nit amb un cel de llums, abraçades i sense pluges.
Elena Garcia i Boye, apostes de gran personalitat
Abans d'Oques Grasses, va actuar al Parc de la Festa la cantant i compositora Elena Garcia, guanyadora del concurs per nous músics Stellart de l'any passat. Garcia i la seva jove banda van presentar les cançons del seu primer disc "Wabi Sabi" que recull influències del pop, l'electrònica, el so urbà i, fins i tot, el flamenc.
En aquest sentit, l'edició d'enguany de la mostra Stellart Band, celebrada el passat dijous 5 de setembre a La Palma, ha escollit el grup tarragoní Moranes, que pujarà a l'escenari principal del RMF el 2025.
El cartell del segon dia també va comptar amb Boye. La proposta musical de l'actor, cantant i creador artístic barceloní David Menéndez no va deixar ningú indiferent. Encara més, va sorprendre per la seva frescor i atreviment a l'hora de barrejar gèneres com el hip hop, el funk i l'electrònica, de forma descarada i sense complexos. D'altra banda, l'actuació al village va anar a càrrec de Lau Gibert, Raquel Brandía i Katta Lana & Brauer.