Una de les novetats editorials d'aquest Sant Jordi de 2024 és el llibre El Noi de l’Autobús, una publicació que recull les vivències i les rutes que van recorre els carros i els autobusos de l’empresa tarragonina Mon-Bus des de finals del segle XIX i fins a principis del segle XXI. La seva autora, la Isabel Ullate Valls, recull més de 20 testimonis que narren el paper determinant del transport col·lectiu de viatgers per carretera en la prosperitat del país i de les seves comarques, en el desenvolupament dels pobles i sobretot en el com va repercutir en les seves pròpies vides.
Aquesta publicació l’ha fet possible la promotora Mercè Valls Clavé, vídua d’en Pau Lluís Monasterio Figueras (1947-2011) o el que és el mateix vídua del noi de l’autobús, i la seva família. De fet, respon a l’última voluntat de Monasterio de plasmar la història bicentenària de la seva nissaga i de posar per escrit, per commemorar-la, la crònica més que centenària de la companyia familiar coneguda amb els noms de: la Hispano Pontorrina primer, Transports Monasterio després i Mon-Bus finalment.
En aquest sentit, el llibre ret un homenatge al Pont d’Armentera, a l’Alt Camp i al Tarragonès, així com a totes les comarques que van veure transitar els vehicles dels Monasterio pels camins i les carreteres locals i per la xarxa viària general. La companyia va oferir servei de transport de passatgers des de l’any 1890 i fins l’any 2019. Ara bé, el llibre recull continguts des de finals del segle XVIII fins l’any 2011. Amb totes les tres denominacions, l’empresa va contribuir al progrés social i al desenvolupament socioeconòmic i cultural de nombroses comarques i poblacions de Tarragona, de Barcelona i de tot Catalunya.
Tres protagonistes i tres parades
El llibre s'estructura en tres capítols, amb tres protagonistes que son els avantpassats del Pau Lluís Monasterio. Comença la genealogia el segle XVIII a Burgos amb el seu besavi; continua el segle XIX al Berguedà, comarca a la que el burgalès d’origen s’hauria traslladat amb motiu de la primera Guerra Carlina. Després se situa a l’Alt Camp i al Tarragonès amb el seu avi i el seu tiet, i abasta els segles XIX i XX; i s’estableix al Vendrell, a Vilanova i la Geltrú, a Sant Pere de Ribes i als muncipis contigus i propers, amb el seu pare i ell mateix, durant els segles XX i XXI.
És un llibre de no ficció amb elements de ficció. Amb el subtítol La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio, Mon-Bus. De les tartanes fins als motors de 500 cavalls, està basat en fets reals i conforma la crònica de la família Monasterio i de la seva empresa. Hi apareixen des del primer Monasterio de la nissaga arribat al Berguedà des de Burgos, fins als actuals Monasterio Valls residents a la zona del Garraf, passant pel iaio Pep Monasterio Grimau del Pont d’Armentera, el tiet Josep Maria Monasterio Masip de Vila-Rodona, i l’inspirador de la publicació en qüestió al que ens referíem, el Pau Lluís Monasterio Figueras, el Pau; així com els germans, els cosins i la família de tots ells. El Pau Lluís va néixer al Pont, va morir prematurament a Sant Pere de Ribes i també va viure al Vendrell i a Vilanova i la Geltrú.