L'Ajuntament de Reus ja treballa des de fa unes setmanes en les Festes Majors d'aquest 2024. No hi haurà grans canvis, però es farà especial incidència en tres qüestions essencials: reforçar el lleure per millorar l'equilibri amb la festa tradicional, expandir-la "més enllà del Tomb de Ravals" i fer-la més participada i representativa.
El regidor de Cultura, Daniel Recasens, recalca que "és una de les millors del país, també una de les més autocrítiques, pel qual possiblement brilla menys del que tocaria", però "el nucli de la Festa Major és molt potent i no volem grans invents que la desvirtuïn", assegura.
La Taula de Festa Major és una de les eines de treball de què disposa el consistori per "posar negre sobre blanc" i valorar les propostes i necessitats de les entitats, que des de fa molt de temps pensen en una transformació del model de la festa.
Separar la Festa Tradicional del lleure popular
Mentre la qüestió patrimonial continuarà marcant el desenvolupament de la festa, la prioritat de l'Ajuntament és garantir els elements tradicionals. "Tens la capacitat econòmica que tens i, per tant, assegures que la part tradicional no pateixi, moltes vegades en detriment del lleure", exposa el regidor de Cultura.
Trobar la 'viabilitat' entre pressupostos municipals i despeses reals, en el cas de la Festa Major de Reus, passa per fer una separació entre la Festa Tradicional i l'oferta d'oci. Malgrat tot, Daniel Recasens reconeix que les entitats festives segurament "poden dotar-se de molt més lleure", però també hauria de pensar-se "molt més per tota la ciutadania".
El regidor reusenc reflexiona sobre els esforços que s'han fet perquè "els pressupostos reflectissin considerablement el cost de la festa" i apunta que la voluntat és reforçar el lleure perquè puguin avançar alhora.
Un dels moments de plaça plena al Mercadal de Reus, previ al ball de lluïment del Lleó Foto: Laia Solanellas
L'oferta musical, principal debat ciutadà
Un cop finalitzats tots els actes de Sant Pere i Misericòrdia del 2023, nombrosos reusencs i reusenques van centrar les seves valoracions dels programes en crítiques sobre l'oferta musical i els concerts, en opinió d'alguns, "de marca blanca".
Les inevitables comparacions de molts ciutadans van acusar especialment el nou espai de festa i les actuacions de The Tyets i La Fúmiga a Tarragona per Santa Tecla, quan Reus, per la seva banda, havia comptat amb Mushkaa, Triquell i Figa Flawas a la plaça de la Llibertat.
Dins el panorama de la música catalana, Recasens considera que "probablement va ser del millor que es podia tenir" i que "mai no agradarà a tothom". Al voltant del debat 'musical', el regidor de Cultura reivindica que "la ciutadania sovint no és conscient del 'catxé' d'artistes i grups; els preus són els que són dins el monopoli de la música en viu, sobretot la vinculada a les Festes Majors".
És un tema de treball important, però "és molt llarg i costerut", evidencia. I el mateix passa a Barraques, on els ingressos són cada vegada menors per fer una bona programació musical. Malgrat que, insisteix, "l'èxit no és només que hi hagi una gran programació, sinó el fet d'haver passat d'un espai absolutament conflictiu i problemàtic a un espai on, any rere any, això ja no hi és".
Les Barraques de Reus
"Malgrat que potser estèticament no ens agrada, podem tenir la festa en pau, que és una de les coses que més ens interessen", defensa Daniel Recasens sobre la prioritat que sigui un espai segur, encara que no pugui ser "absolutament obert" i sigui necessària tanta vigilància.
En paral·lel, el model de Barraques de Reus és una de les 'potes' que s'està replantejant des de les mateixes entitats que formen part de la Coordinadora que les gestiona i també des de l'Institut Municipal Reus Cultura. "Hi ha ganes de millorar-les i fer un salt endavant", apunta el regidor responsable de l'Àrea.
Sobre la taula, això sí, es posa l'evolució de les Barraques reusenques i les diferents perspectives des de les quals es poden abordar. És una activitat que permet que les entitats tinguin ingressos pel seu autofinançament i, alhora, cal valorar si només es presenta com a espai de concerts o si pesa més l'espai social de barraca "post-concert".
Una festa més oberta i participada
De la mateixa manera, una de les qüestions bàsiques en la Taula de Festa Major de l'Ajuntament és aconseguir que la festa sigui prou representativa, també per aquells ciutadans i ciutadanes que no visquin als barris del centre ni formin part de les entitats culturals.
Des de les regidories de Cultura i Educació, en el mandat passat, es va apostar per iniciatives com el Passaport Cultural, el projecte Vincles o les Capses d'Aprenentatge, que van arribar a totes les escoles de la ciutat. "Aquesta és una primera manera d'apropar-la als barris, fer que la festa arribi molt més enllà i fomentar el sentiment de pertinença, resumeix Recasens.
Les Capses d'Aprenentatge es van estrenar a les escoles de Reus per preparar Sant Pere l'any 2022 Foto: Ajuntament de Reus
Que sigui un reclam per tota la ciutadania és tot un repte, ja que l'alternativa de desplaçar els elements del Seguici Festiu o "fer un tour de Tronades" en desvirtuaria el concepte. "També és veritat que la Festa Major és molt endogàmica i això sovint és un perill", concedeix el regidor de Cultura, evidenciant els pocs agents democratitzadors d'aquesta.
El consistori buscarà incrementar aquesta capacitat de participació, mantenint un model híbrid i coordinat amb les entitats, perquè la crida s'estengui a dos nivells: vivint-la des de dins i gaudint-la des de fora com a espectadors.