Avui, Divendres Sant, la Setmana Santa arriba al seu punt àlgid amb la celebració de bona part de les professons i viacrucis d'aquests dies. Alguns municipis tarragonins compten amb expressions, costums i tradicions del tot genuïnes que fan única la jornada. En alguns casos, fins i tot, els actes han estat catalogats com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.
La Selva va al Calvari
La Setmana Santa de la Selva del Camp és un d'aquests exemples. La festa, mantinguda pels convilatans i especialment per la Confraria de la Sang, ha estat motiu d'interès cultural, participatiu i turístic. Per això, la Selva compta amb una alta participació popular i amb un seguit de característiques molt pròpies, amb un esment especial al Viacrucis camí del Calvari, també declarat Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.
L'extraordinària bellesa plàstica de la professó de Divendres Sant a les 7.00 h del matí, que surt de la població traspassant la riera i enfilant el turó del Calvari; el silenci trencat pel so de les llances dels armats i les melodies musicals, moltes d'elles autòctones, que acompanyen els diferents Misteris; la recuperació del Ball de la Mort, d'origen medieval i únic a la nostra província, que s'interpreta a la professó del Sant Enterrament; la participació activa de famílies senceres, i el caràcter festiu que comporta; el sentiment de pertinença compartit pels selvatans/es; el retrobament de selvatans residents fora vila... són elements que configuren la vivència única i tradicional de la Setmana Santa.
Una imatge de la setmana santa selvatana Foto: Cedida
Les Tres Gràcies a Reus
Si un element defineix la Setmana Santa a Reus són les Tres Gràcies. A les ordinacions de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, del 30 de març de 1784, es fa esment a una professó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge de la Prioral al temple de la Sang.
Els Homes de Ferro, anomenats també el bon lladre i el mal lladre, custodien la imatge del Sant Crist, tant durant el trasllat com en la funció de l'Agonia. Són dos penitents característics de la Setmana Santa reusenca, que van vestits amb arnesos de combat del segle xvi, força pesats. Es considera que tenen origen medieval, precedents dels actuals armats, i que ja d'antic custodiaven la imatge en les professons, i segurament van ser incorporats procedents d'altres celebracions.
El fet de girar la imatge del Sant Crist de la Sang de cara al poble sembla que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d'aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans d'entrar a l'església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè la gent present pogués demanar millor «les tres gràcies», tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar.
Imatge d'una edició anterior de matar la serp a Riudoms Foto: Cedida
Matar la Serp a Riudoms
A Riudoms, cada Divendres Sant maten una serp a la plaça de l'Església. A les 9.00 h del matí, es duu a terme aquesta escenificació, no pas amb un animal viu, sinó amb una bèstia de fusta i plàstic. La particularitat és que cada any és designada una persona diferent per dur a terme l’acció, escollida per la Confraria del Fiscorn.
L'origen d'aquest costum tan singular es troba fa uns 75 anys. Segons expliquen des de la confraria, la parròquia no tenia diners per pagar el músic que toca el fiscorn que acompanya i marca el ritme de la coral a les processons; d’aquí que un grup d’adolescents va reunir diners perquè no faltés qui toqués l’instrument de vent, gest que va donar peu a la fundació de la Confraria del Fiscorn.
Sobre això, en acabar la professó de les Creus, del Divendres Sant, els joves es van topar amb l’Antoni Anguera, conegut entre els convilatans com el Ton de la Florinda, pagès que tornava del tros, el qual comentà als nois de com acabava de matar una serp al mas. Per si mai es trobaven amb un rèptil d’aquesta mena els digué que per matar-la de forma segura «la serp s’ha d’agafar amb la mà esquerra i amb una canya fresca donar-li un fort cop al cap». Cada any, després de la processó l’home repetia reiteradament als joves el mateix procediment de la «matança de la serp».