L’Os de Valls celebra durant la Festa Major de Sant Joan d’enguany els 25 anys de la seva recuperació. Els actes de celebració es duran a terme el dissabte 22 de juny al matí, just a les portes dels dies centrals de la Festa Major. El programa de la jornada es basa en dues propostes ben diferenciades.
A les 11.00 h del matí, la Biblioteca Popular de Valls acollirà la Valls Folklòrica, el cicle acadèmic de cultura popular de la Unió Anelles de la Flama. En aquesta ocasió, s’ha organitzat la ponència que du per títolLes Festes de l’Os als Països Catalans, a càrrec de Kassim Carceller, investigador sobre aquest tipus de celebracions i comissari de l’exposició que du el mateix nom. "Carceller és originari de la Mata, una petita població dels Ports (País Valencià) on s’hi celebra la Festa de l’Onso, una expressió festiva que es va poder veure extraordinàriament a Valls en les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1" expliquen des de la Unió Anelles de la Flama.
El plat fort de la festa, però, serà la Mostra de Bestiari Salvatge de Catalunya, "una trobada única que acollirà diversos elements festius que representin animals salvatges d’arreu del país", diuen des de l'entitat. La mostra comptarà amb la participació de fins a vuit bèsties. Hi participaran l’Isard de Llinars del Vallès, la Porca de Sant Climent de Llobregat, l’Òliba de Navàs, el Voliak d’Oliana, en Pere i la Lloba de Reus i l’Os de Llívia, l’únic d’aquesta espècie fora de Valls. Naturalment, també hi participaran l’Os gran i petit i el grup de trabucaires de Valls.
A partir de les 11.00 h del matí, el bestiari estarà exposat al passeig dels Caputxins fins que, a les 12.00 h, arrencarà la cercavila que recorrerà els carrers del centre de Valls fins arribar a la plaça de les Garrofes, on tindran lloc les ballades de lluïment i el fi de festa. L’itinerari de la cercavila serà el següent: passeig dels Caputxins, Font de la Manxa, Jaume Mercadé, el Pati, la Cort, plaça del Blat, Major, Carnisseria i plaça de les Garrofes.
L’Os de Valls, una bèstia singular
Com en la majoria d’elements del Seguici Cerimonial vallenc, les primeres referències documentals de l’Os es troben el mes de maig de 1764, en una crònica on es relata la sortida extraordinària dels diversos balls i elements festius per acompanyar el retorn de la Mare de Déu del Lledó al seu santuari, amb motiu de la festa d’acció de gràcies que la ciutat dedicà a la Santa Imatge, arran de la seva intercessió en unes rogatives per la pluja.
El cas de l’Os és singular i d’origen incert. Es tracta una figura zoomòrfica gens habitual als seguicis festius de Catalunya que es podria vincular, a Valls, amb el patronatge de Santa Úrsula, també anomenada la "petita óssa".
Per la Festa Major de Sant Joan de l’any 1999, la Unió Anelles de la Flama va presentar la recuperació del nou Os, acompanyat per uns trabucaires, una figura de nova tradició a la ciutat. Els trabucaires tenen un paper cabdal en el ball propi de la figura. "El ball, amb música composta per Francesc Bofarull i coreografiat per Lluís Musté, representa una escena de cacera que comença amb un toc de trompa solitari i en què, ben a poc a poc, els trabucaires van envoltant l'animal, i quan el tenen encerclat del tot, disparen alhora els seus trabucs per matar-lo, espetecs que coincideixen amb el final de la melodia" exposen des de la UAF.
Recollida de xumets
Com a tret característic, des de fa una colla d’anys l’Os és l’encarregat de recollir els xumets dels més petits de la ciutat que li entreguen quan ja s’han fet grans i no el necessiten. Amb l’impuls d’aquest nou paper, l’Os va passar de ser una bèstia temuda per la canalla a agafar molta més popularitat.
L’any 2008, també amb motiu de la Festa Major de Sant Joan, es va presentar l’Os petit, la versió infantil que no va acompanyada de trabucaires sinó de joves dansaires.