Un espai creatiu compartit i de convivència entre artistes i artesans de diferents disciplines era el punt de partida que va impulsar la fotògrafa Raquel Olivas i el músic Jordi Farnés a crear Roser de Foc. El projecte emprenedor es fa tangible al nucli antic de Vinyols i els Arcs, al mateix carrer Major, com a allotjament on pernoctar mentre s'està concentrat exclusivament en la creació.
Aquesta mena de propostes, conegudes com a residències artístiques, són més habituals en grans ciutats europees i sovint es fusionen amb la idea de retirs creatius o els coworking -per la mateixa proliferació dels despatxos i espais de treball compartits-. En aquest cas, però, Olivas i Farnés van un pas més enllà, sobretot, en dos sentits: la visibilització de projectes liderats per dones i la incorporació de l'artesania i oficis més tradicionals, com l'escultura, la pintura, la cistelleria o la ceràmica.
És aquest el fet que diferencia, i que converteix Roser de Foc en la primera iniciativa d'aquestes característiques al Camp de Tarragona, del Convent de les Arts d'Alcover, on l'antic convent de Santa Anna s'ha rehabilitat per acollir artistes i adaptar-se a les seves necessitats, obrint les portes a projectes com música, dansa o teatre.
Quatre anys des de «l'espurna» i de molta feina
L'espurna del que acabaria esdevenint l'única residència d'artistes i artesans al Baix Camp va sorgir a Berlín, on tots dos, músic i fotògrafa, vivien i es van conèixer -tot i ser de Barcelona-. Inspirats per altres projectes similars i, després de treure tot el suc que volien de la ciutat alemanya, van decidir tornar, però no tenien clar que a "casa" fos el lloc idoni.
Llavors, van començar a gestar el projecte, van trobar un edifici que els encaixava a Vinyols i, amb tot el material preparat per començar a treballar, va arribar la pandèmia. Quan les restriccions del confinament es van alleugerir, van fer les maletes i es van instal·lar al poble, ja que des del principi tenien clar que volien que estigués situat al sud de Catalunya i que també hi viurien ells.
"Per tant, la convivència havia de ser tranquil·la", apunta Farnés. Però, primer, calia condicionar tot l'espai: "teníem una feinada, no feia tant de temps que no hi vivia ningú, però el jardí era una deixalleria i la planta baixa estava bastant abandonada", afegeix. La il·lusió, quatre mans i els estalvis és el que han fet possible, fins ara, que Roser de Foc ja sigui una realitat i estigui en marxa.
L'espai: dormitoris, un taller, zones comunes i golfes en construcció
La casa -d'uns 150 metres quadrats- està distribuïda en dos apartaments amb capacitat total per a sis persones i amb possibilitat d'allotjar-se en habitació individual o compartida. Cadascun dels habitatges està equipat amb cuina, lavabo, sala d'estar, salta de treball i balcó i, a més, l'edifici disposa de diferents zones comunitàries, adreçades a aquelles persones que vulguin compartir l'experiència amb la resta de residents.
Una altra petita cuina, una biblioteca, una zona de pas (l'Hangar) o el jardí són racons ideals per treballar o relaxar-se, tot parlant o llegint. Així mateix, el taller és un espai polivalent, plantejat tant per a disciplines com la pintura o l'escultura, com per ser utilitzat com a escenari d'assaig per a companyies teatrals.
La voluntat és assumir logísticament el màxim nombre de disciplines possible i, per això, Jordi Farnés assegura que "l'objectiu a llarg termini és acabar les obres, perquè la casa tingui tot el que volen que sigui". Això inclou adequar les golfes, que volen insonoritzar i acabar de condicionar per acollir un estudi de gravació propi perquè grups i artistes puguin assajar i enregistrar de forma autònoma els seus treballs.
Les eines de CoopCamp, la xarxa local i el boca-orella
Ambdós reconeixen que "era una pel·lícula que tenien al cap" i que faltava veure "si algú la comprava" i si funcionava, pel qual "va ser una sort trobar el programa d'incubació de l'Ajuntament de Reus (a través de la regidoria d'Empresa, Formació i Ocupació)", assenyalen. Amb l'orientació dels tècnics i els recursos de l'Ateneu Cooperatiu CoopCamp, han pogut escurçar terminis i agilitzar processos administratius que, com a iniciativa autogestionada i 'principiant', haurien sigut molt més feixucs.
El procés ha sigut llarg perquè requeria diners i hores, a més de tràmits burocràtics com les llicències d'activitat, de moment, com a allotjament, i que més endavant sumaran de formació, ja que un dels objectius és poder oferir tallers, jornades i exposicions perquè la població conegui de primera mà el treball creatiu i que, alhora, sigui un retorn per a Vinyols i els municipis del voltant.
Per tal d'engegar una primera edició de Roser de Foc, "el passat mes de març vam convocar la residència becada -amb tres places-, que serà del 23 de setembre al 6 d'octubre, i estem molt contentes perquè hem rebut set projectes i ara comencem el procés de selecció", explica Olivas, qui celebra que aquests siguin propostes del territori i, majoritàriament, en clau femenina.
Donar-se a conèixer a través de les xarxes socials i el boca-orella que els ha possibilitat tenir contactes amb CoopCamp i altres entitats culturals del Camp de Tarragona, així com el reconeixement que els va atorgar la Diputació en els Premis Emprèn; ha sigut determinant perquè poguessin arrencar el projecte amb confiança i superar la barrera de la incertesa que tenien per si no aconseguien arribar a la gent.
El roser de la casa, lligam indispensable
Més enllà d'aquest arrelament al territori i l'aposta per establir sinergies locals, entre artistes de proximitat per facilitar projectes a futur; en la breu trajectòria d'aquesta cooperativa hi ha un element indispensable: el roser de la casa.
En referència al nom de la residència, els emprenedors descriuen que la propietària dels habitatges els va informar que el roser es va plantar quan els primers inquilins van arribar, l'any 1954-55, i aquest detall va ser decisiu perquè "el roser lliga el passat de la casa amb el present, pel fet de tornar-la a obrir, que hi visqui gent i que torni a tenir aquesta vida", apunta Raquel Olivas.
A partir d'aquí, van pensar en elements identitaris, com a artistes i de país, i van trobar que la unió entre la rosa i el foc era tan simbòlica com "potent". Ara mateix, a l'espera d'engegar la residència, ja tenen uns primers "participants" aquest estiu i treballen idees de cara al 2025. Però sense massa pressa; ja han aconseguit oferir els serveis bàsics d'allotjament i espai de creació.
Créixer a petita escala
"En cap moment, Roser de Foc ha sigut un projecte plantejat perquè sigui un negoci que visqui de subvencions", conclou el músic, qui agraeix qualsevol ajuda perquè "tot ha sortit de la seva butxaca". Al final, si el projecte aconsegueix més finançament, podran oferir més residències becades i més serveis.
Però ni Jordi Farnés ni Raquel Olivas tenen excessiva ambició: volen consolidar-se i créixer a petita escala. "No tenim grans objectius, volem funcionar bé i que pugui ser útil per la gent, que puguem donar resposta a les necessitats d'espai i materials que tinguin i que puguin estar a gust", afirma la fotògrafa, qui tanca expressant que "ells mateixos també són Roser de Foc, que és un projecte molt humil".
En definitiva, la residència d'art i artesania a Vinyols i els Arcs ha nascut per ser un espai de desconnexió, on impulsar la creació i l'intercanvi de coneixement entre creadors i altres ciutadans que estiguin interessats per l'àmbit. "Emmarcada dins l'economia social i solidària, volem posar les persones i les seves necessitat al centre, utilitzant l’art com a nexe d’unió i eina transformadora de la societat", resumeixen els seus impulsors.